divendres, 24 d’agost del 2007

WE ROCK!

Eficiència postal

Ahir van venir els Reis! Vaig arribar a casa tard i molt cansada (em vaig passar amb el pes de la compra, una de les brides que aguanta el carrier de la bici va petar i com que aquest pressionava el parafang que al seu torn pressionava la roda, cada pedalejada era estúpidament agonitzant; va ser un dels viatges més esgotadors que he fet en molt de temps), però allà al costat de la porta una capsa de cartó verd m'estava esperant. I a dins... jaja! Tot un seguit d'articles indispensables per a la supervivència diària, a saber, un mouse, un micro, un cable de red, dos jocs d'ordinador, tres CDs de música, un llibre ben gruixut, unes quantes partitures i 2 collarets souvenirs del viatge familiar-sense-l'anna a les Canàries. Ah, i farina de galeta (la nota extravagant, imaginar-me a l'estil Donkey d'Shrek dient "i després, faré croquetes!" :)
Però em vaig saber resistir i en comptes d'empunyar el rifle i allistar-me en alguna Todos contra Todos vaig empunyar el llapis i a tefecejar que és tard i vol ploure. O sigui que avui la companya em perdonarà si en algun moment d'entre les llargues hores de feina (...) necessito desfogar-me una estona... Res, el temps d'estirar les cames i tirar quatre trets...

dilluns, 20 d’agost del 2007

Abans de plegar veles

Sabrieu donar sense esperar res a canvi? No, no contesteu de seguida, penseu-hi un moment. Una vegada, dues, això és fàcil, fins i tot sa, hi ha qui ho agafa com a filosofia de vida, bandera contra l'individualisme capitalista que ens envolta bla bla bla. És també un dels pilars de l'amistat, penso en la metàfora del jardí i les atencions que un ha de dedicar-l'hi si no vol que les plantes es panseixin. Però i en una relació? Un espera de l'altre alguna senyal que... què? Que li doni seguretat i mantingui les pors a dins de l'armari... Les pors?! Aquestes no haurien de tenir-hi cabuda, no n'hi tindran, ara i aquí tanco els ulls, respiro fons i desterro de mi el reprimir i la frustració que genera, que es filtra pels racons i enterboleix aquell sentiment tan pur i fràgil de notar que hi ha un altre que, lliure de ser on vulgui, ha triat el teu costat.

Sabrieu donar sense res a canvi? Em disposo a intentar-ho.

dissabte, 18 d’agost del 2007

Gust a dissabte

Uooo no m'ho puc creure, primer dissabte de festa en molt de temps que a més a més serà seguit d'un diumenge també de festa!! Un cap de setmana com Déu mana, vaja. Ah, però potser us direu què té d'estrany això, si allà on viviu és bastant corrent. Doncs perquè ho sapigueu, per aquí dalt treballar tres setmanes seguides fent hores extres i amb només un dia per agafar aire ja no em sorprèn. És més, una ja comença a planejar les activitats amb la coletilla "...si tinc el dia lliure".

Ara ens trobem a la meitat del projecte, i tot i que malgrat acabar de començar amb la Wii el pròxim cap de setmana ja perilla, això ha donat un... gust especial al dia d'avui. A llet merengada. I a pollastre a la cassola amb recepta de la mama. I a sol a la cara a les 9 del matí anant en bici. I a samosa comprada (i devorada) al mercat dels dissabtes al Temple Bar. I a roba mullada mentre ens aixopluguem a dins del National Museum. I a sal i brisa marina que imagines deurien sentir els tripulants del Sea Stallion fent la travessia des de Dinamarca (www.havhingsten.dk!). I a petons que, encara al·lucines, no són imaginacions teves. I si no fos perquè avui estàs mandrosa i a fora fot una rasca que t´hi cagues (amb perdó) encara aniries al pub a triar quin sabor de cervesa afegir al paladar d'avui i que t'acompanyi fins a l'hora d'anar a dormir.

PD. Ara no us penseu que no em rento les dents eh? Que una avui està poètica que no porca XD

divendres, 17 d’agost del 2007

Provant 1 2 3

Donat que la data de tornada a "casa" comença a postposar-se indefinidament, m'he obligat a crear un bloc que em serveixi de punt de contacte amb tots els amics i família escampats pel món coneguts i per conèixer. Dic obligat perquè a mi escriure mai no m'ha agradat; si no fos perquè ajuda a fer passar les interminables hores d'oficina que s'han apoderat de la meitat del meu dia a dia, no sé si l'hi seria (seré) gaire fidel. Gastar temps explicant coses passades o fer-ne de noves?? Porto quasi 5 mesos aquí i els projectes, viatges i demés se m'acumulen, les hores lliures són contades i valuoses, i aquell petit racó del meu cervell que em xiscla contínuament "fes TFC, fes TFC" amenaça de torna-me boja.

Però no ens posem melodramàtics (m'encanta...!). Escriure sobre experiències viscudes te les fa rememorar i també reflexionar-hi, i és una bona manera de practicar el redactat (entre línies) i la taula ASCI per igual. És més, sospito que aquest tipus de comunicació en diferit afavoreix els atacs de sinceritat... Ja ho comprovarem. De moment, anunciar que em sento orgullosa de desmarcar-me d'aquelles estadístiques que proclamen que majoritàriament qui té un bloc és perquè està sol o bé vol estalviar-se la factura del psiquiatra.