dissabte, 27 de juny del 2009

Un mes de juny mogudet

Aquest mes de juny ha estat d'allò més mogut. No només pel volum de feina i d'activitats que m'omplien la setmana, sinó també pels canvis que s'han anunciat, com el trasllat de mitja plantilla de Customer Suport a l'oficina de Cork. Això vol dir que des de mitjans de juliol molts del amics d'aquí ja no hi seran, les festes, els breaks de les 16h, res serà igual. Ens sentirem dividits, quin remei, però ens hem d'alegrar pels que han decidit que mudar-se a Cork serà una millora en el seu pla laboral i personal. Us trobarem a faltar!

Però la vida sigue, que diuen, s'acaben les clases de dansa però començo a fer rus amb uns quants de la feina, i el mòdul de doblatge arriba a la seva fi per donar pas al de subtitulació, que es presenta d'allò més interessant. Per casa, torno a estar tranquil·la i amb tot en ordre després que fa dues setmanes em robessin la cartera al mercat, just dos dies abans de marxar de viatge. Com vaig maleir el fill de puta responsable! Total per 20€ de res que duia (les targetes les vaig anular al moment), em fa fotre els dos dies següents, en els que vaig haver de demanar festa a la feina per poder anar a comissaria, al banc, a perdre el matí al consulat... Això sí, la pressa i posar cara de turista estressada sense papers a la funcionària de torn em van guanyar un passaport d'emergència i vaig poder anar de viatge! \o/

I on vam anar? A Finlàndia! La versió oficial és que anàvem a un festival de metal rock d'aquells en els que duus la tenda, la barbacoa i molt d'alcohol i et passes tres dies borratxo al bosc veient com uns quants vestits de negre i amb cabells llargs es desganyiten en un escenari i uns quants més amb pintes similars els animen des del mosh pit (http://www.urbandictionary.com/define.php?term=mosh+pit). Però va ser això i molt més. El paratge era inigualable: la riba d'un llac finlandès a 6 hores de la capital, això és força força al nord. Es deia Nummijärvi, i el festival era el Nummirock, un festival petitet (unes 2000 persones) amb un cartell modest amb el bo i millor (suposo) del metal finlandès, la veritat és que no hi entenc gaire, jo. Personalment, molts dels grups els vaig trobar insufribles, però també hi va haver alguna que altra sorpresa, com Entwine. I el que realment feia goig era veure a l'Ane, una amiga de la Leti que viu allí des de fa tres anys i es dedica, com a hobby, a fer fotos dels grups, parlar sobre el tema, les experiències i anècdotes, sobre com coneix a tal d'aquell grup, i a tal altre, i ens recomanava, al Rubén i a mi, tal o qual grup... Va ser una guia estupenda!

I bueno, la gent també molt maca, de seguida va córrer la veu que hi havia uns bojos que havien vingut des de França, i tots els finlandesos vinga interessar-se per nosaltres, que si d'on érem, que si com es diu "Macho man" en castellà, que si estic boja de tenyir-me el cabell quant el tinc marró natural! (això allà és considerat, evidentment d'allò més exòtic). També vam conèixer un ferrer i els seus dos aprenents, anaven els tres vestits amb robes medievals i cota de malla i tenien una parada al recinte del festival on venien joies i complements de ferro i bronce; jo els vaig comprar un bracelet després que me l'ajustessin a mida a la forja. Més tard, vaig fer de celestina entre el ferrer més jove i la Leti, i ara tinc les seves direccions de facebook XD.


Els veïns de tenda i el Mikha-Miguelito en procés de suomitzar-se.


A Finlàndia el metal el duen a la sang.


Em vaig banyar al Nummijärvi! No vegis quina rasca!


El Rubén va ser el meu company de passejades en bici.

dijous, 25 de juny del 2009

Qualsevol nit por sortir el sol...


...pero n'hi ha una en què només cal estar al lloc i moment exacte per gaudir del sol de mitjanit.

Nummijärvi (llac Nummi), Finlàndia, solstici d'estiu, 00:00h.