Con Jose nos gusta paladear palabras. Él me las enseña y me mira de reojo cada vez que las utiliza, para ver si me doy cuenta. Yo me río y de vez en cuanto le hablo de "màrfegues" para ver si se acuerda de las pequeñas gotas de catalán que le voy enseñando:
Zurrapa: roña (coloq)
Condumio: comida (coloq)
dijous, 19 d’agost del 2010
dimecres, 18 d’agost del 2010
Cul inquiet
M'ho he passat tan bé aquests últims dies, he fet tantes coses i conegut/retrobat tanta gent que necessitava apuntar-ho en algun lloc per poder-ho recordar amb detall més endavant:
El dijous per fi vaig poder quedar amb el Miguel i amb el Lucas! Quina ilusió, després de setmanes d'intentar-ho. L'Estela també hi era, va ser un feliç retrobament, i cadascú, pel que van explicar, segueix més o menys igual, uns estressats, uns altres a París i de jornades en jornades... Ens vam emocionar parlant dels amics comuns i d'on paren, i vam acabar acordant que a l'octubre estaria bé fer una escapada a Finlàndia, si la Leti ens fa un raconet un seu nou pis.
El divendres la Rocío em va venir a veure! Vam recordar l'última vegada que ens vam creuar per Europa, i, quina passada, va ser fa dos anys, quan m'acabava de mudar a França i encara estava a l'hotel. Aquesta vegada ha vingut des de Portugal fent autoestop, i ara se'n torna a Berlín.
Amb ella he conegut els seus companys autoestopistes, i l'experiència en si, tal com l'explica ella, sona molt bé, molt maca i plena i diferent. Algun dia ho provaré si ella m'acompanya.
Com a experiències gastronòmiques a destacar, el Manolo al final em va passar unes quantes cloïsses que li havien sobrat, i vaig preparar un plat típic portugués. Les cloïsses eren massa petites i la mitat no es van obrir, però el suc... deliciós! Haig de provar-lo amb spaguetti. També vam fer humus, ahir, és molt fàcil! I que més... bé, sí, ja vaig provar per fi el famós vi dolç malagueny (evidentment, al Pimpi) i també el Cartojal, un vinet suau i barat que es veu que només es veu durant la Feria, en forma de rebujito. Ah, i ja conec un nou cubata a afegir a la llista de Sapphire Tonica, Ponche amb lima i Legendario amb cocacola de vainilla... El pacharán con limón! Això sí, el que més trobaré a faltar es l'Alhambra reserva.
I sí, com heu llegit, Màlaga està de Feria. El divendres era el primer dia però no vam arribar a temps als focs, però tampoc passa res: vam poder agafar taula al Pimpi abans que la marabunta de gent inundés els carrers del centre. El Víctor no hi era però els amics de la Rocío s'hi van afegir i el Manolo també, i la nit va acabar sent de les més divertides en molt de temps. I per fi vaig sortir de bars a Màlaga!
Que quins he descobert? Doncs tampoc tants, però sí que puc dir que tan a l'Eli, que em va passar per Màlaga el dissabte, com a mi ens va encantar el Paranoid, darrere de la catedral. Allí ens vam posar el dia de les nostres coses, la tarda va passar volant. I ahir, que vam tornar a sortir amb l'Elena i el Jose, vaig descobrir l'Indiana!! Garito amb música dels 80, quin fart de riure, el Jose de la meva manera de ballar i jo de com de pet anava, mentres el Víctor alucinava que no conegués la mitat de les cançons de rock espanyol. que ja em gravarà un CD, diu...
I finalment. Contra tot pronòstic, de veritat que no m'esperava una trucada del Jose el dissabte a la nit. La vaig veure massa tard (ja farem el nostre mini joc de rol en una altra ocasió...), però el diumenge em va tornar a trucar i ja per fi vam anar a menjar junts. Coses amb all, malauradament; va passar-se la resta de la tarda mig intoxicat, però almenys aquesta vegada sí que m'ha deixat que el cuidi ;) Ell, a canvi, va compartir amb mi el primer capítol de Sons of Anarchy, a veure si no triguem molt a veure el segon junts...
El dijous per fi vaig poder quedar amb el Miguel i amb el Lucas! Quina ilusió, després de setmanes d'intentar-ho. L'Estela també hi era, va ser un feliç retrobament, i cadascú, pel que van explicar, segueix més o menys igual, uns estressats, uns altres a París i de jornades en jornades... Ens vam emocionar parlant dels amics comuns i d'on paren, i vam acabar acordant que a l'octubre estaria bé fer una escapada a Finlàndia, si la Leti ens fa un raconet un seu nou pis.
El divendres la Rocío em va venir a veure! Vam recordar l'última vegada que ens vam creuar per Europa, i, quina passada, va ser fa dos anys, quan m'acabava de mudar a França i encara estava a l'hotel. Aquesta vegada ha vingut des de Portugal fent autoestop, i ara se'n torna a Berlín.
Amb ella he conegut els seus companys autoestopistes, i l'experiència en si, tal com l'explica ella, sona molt bé, molt maca i plena i diferent. Algun dia ho provaré si ella m'acompanya.
Com a experiències gastronòmiques a destacar, el Manolo al final em va passar unes quantes cloïsses que li havien sobrat, i vaig preparar un plat típic portugués. Les cloïsses eren massa petites i la mitat no es van obrir, però el suc... deliciós! Haig de provar-lo amb spaguetti. També vam fer humus, ahir, és molt fàcil! I que més... bé, sí, ja vaig provar per fi el famós vi dolç malagueny (evidentment, al Pimpi) i també el Cartojal, un vinet suau i barat que es veu que només es veu durant la Feria, en forma de rebujito. Ah, i ja conec un nou cubata a afegir a la llista de Sapphire Tonica, Ponche amb lima i Legendario amb cocacola de vainilla... El pacharán con limón! Això sí, el que més trobaré a faltar es l'Alhambra reserva.
I sí, com heu llegit, Màlaga està de Feria. El divendres era el primer dia però no vam arribar a temps als focs, però tampoc passa res: vam poder agafar taula al Pimpi abans que la marabunta de gent inundés els carrers del centre. El Víctor no hi era però els amics de la Rocío s'hi van afegir i el Manolo també, i la nit va acabar sent de les més divertides en molt de temps. I per fi vaig sortir de bars a Màlaga!
Que quins he descobert? Doncs tampoc tants, però sí que puc dir que tan a l'Eli, que em va passar per Màlaga el dissabte, com a mi ens va encantar el Paranoid, darrere de la catedral. Allí ens vam posar el dia de les nostres coses, la tarda va passar volant. I ahir, que vam tornar a sortir amb l'Elena i el Jose, vaig descobrir l'Indiana!! Garito amb música dels 80, quin fart de riure, el Jose de la meva manera de ballar i jo de com de pet anava, mentres el Víctor alucinava que no conegués la mitat de les cançons de rock espanyol. que ja em gravarà un CD, diu...
I finalment. Contra tot pronòstic, de veritat que no m'esperava una trucada del Jose el dissabte a la nit. La vaig veure massa tard (ja farem el nostre mini joc de rol en una altra ocasió...), però el diumenge em va tornar a trucar i ja per fi vam anar a menjar junts. Coses amb all, malauradament; va passar-se la resta de la tarda mig intoxicat, però almenys aquesta vegada sí que m'ha deixat que el cuidi ;) Ell, a canvi, va compartir amb mi el primer capítol de Sons of Anarchy, a veure si no triguem molt a veure el segon junts...
dilluns, 9 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)