dilluns, 31 de desembre del 2012

Etapa 1: de Chennai a Pondicherry

Ayer por mañana temprano 9 equipos y sus rickshaws esperaban nerviosos en el párking del Residency Towers Hotel de Chennai. Habían estado dos días cogiéndole el tranquillo al vehículo y a la manera de conducir de los indios por igual, y ya se sentían preparados para partir hacia el sur armados con un mapa y mucho buen humor.
Había gente de todo el mundo: australianos, surafricanos, británicos, suizos... Y nosotros, el equipo español. Algunos nos disfrazamos para la ocasión; en nuestro caso hicimos un pequeño homenaje a La carrera del siglo. Yo al menos iba tarareando mentalmente la canción cuando bajaron la bandera y Jose se metió de lleno dentro del terrible tráfico urbano...
El día avanzó sin mayores incidentes. En nuestro caso, claro. Más tarde supimos de un par de equipos que tuvieron problemas mecánicos al más puro estilo hollywoodiense: unos se quedaron sin frenos y al equipo 4 se le cayó medio motor al suelo. Nosotros decidimos no forzar el nuestro y mantenernos a la línia de los 40 km/h, aunque eso supuso que fuéramos todo el día mal de tiempo y que hasta nos alcanzase la tormenta que se había ido formando en la bahía. Tampoco ayudó el que nos pasásemos de largo del primer fuerte y tuviésemos que retroceder 45 min. Pero bueno, al final no fuimos los últimos y llegamos que aún faltaban 15 minutos para el cierre de la meta, al atardecer.
2 horas más tarde, duchados y peinados, nos reunimos con los demás en la fiesta de fin de año, donde contamos las primeras anécdotas y nos reímos de lo sucedido en este primer día de carrera.

Nosotros en la línea de salida.

¡La prensa acosándonos a preguntas!

Aravind, el orquestrador de todo el follón.
¡En Tamil Nadu los plátanos son rojos!

El "Shore temple" de Mamallapuram. Jose lleva puestas las gafas de filmar.


Detalle de un rótulo en tamil.

Nuestro rickshaw despertó la curiosidad de los locales.

¡A medio camino de repente se echó a llover intensamente!

¡Empieza la Rickshaw Challenge!

Ayer empezó la Rickshaw Challenge, una carrera de resistencia a través de Tamil Nadu en motocarro, desde Chennai hasta Trivandrum, en total 1.000 km llenos de pruebas, fallos mecánico y el siempre alocado tráfico indio. ¡Y nosotros somos el equipo número 1! Deseadnos suerte :)

divendres, 21 de desembre del 2012

Bailes de salón en Colaba

En agosto descubrimos que había una escuela de bailes de salón en Colaba cuyo fundador, J.J. Rodríguez, tenía renombre internacional. Desde entonces hemos dado clases con su profesor actual, Damien, exalumno y marido de la hija de J.J. Con él hemos aprendido lo básico del foxtrot, el vals inglés, el tango argentino (distinto del de salón), el rock & roll, la samba y el chachachá. También hemos entablado amistad con su familia: Crystal, su extrovertida mujer, y Joshua el pequeño amante de los dinosaurios. ¡Hasta llegamos a conocer a J.J. en persona! Tiene 87 años y aunque se encuentra en silla de ruedas aún se deja liar para asistir a la fiesta de Navidad que organizan cada año con los alumnos. Y sí, puede que ya no baile pero no perdió detalle de lo que sucedía en la pista. Por eso nos hizo tanta ilusión que nos aplaudiese después de nuestra modesta exhibición de tango. Dicen que, junto con el vals, es su baile favorito...

La preciosa sala de baile en el domicilio familiar.

Los antiguos alumnos observando a las nuevas generaciones desde la banda. Al fondo, J.J. Rodríguez.



diumenge, 9 de desembre del 2012

Viaje a Kerala

25 kilómetros en kayak - 46 kilómetros en bici - 100 kilómetros en moto - alrededor de 40 especies vegetales y animales identificadas - 1 playa (¡¡pero qué playa!!)

Así se resume nuestro viaje a Kerala el pasado puente. Y para completarlo, unas fotos y algunas recomendaciones:

- Si queréis pasar unos días en medio de la naturaleza, con el río Periyar de fondo y un montón de actividades disponibles (kayak, senderismo, etc.), echad un ojo a http://www.kalypsoadventures.com/. ¡Anoop y el resto de los chicos nos trataron como a reyes!

- Si en Kochi queréis alquilar una moto pero la queréis 24 horas reales (para poder partir bien temprano la mañana siguiente, por ejemplo), la mejor y seguramente única opción es el taller mecánico que hay cerca de la basílica (9.964204,76.243025). El resto de sitios las alquilan cuando abren a eso de las 9 o 10 de la mañana.

- En la calle Peter Celli se encuentra el Teapot, un buen sitio para relajarse mientras se saborea un té de Darjeeling o su afamado pastel de chocolate. También sirve para una cena ligera, y aunque la carta tiene muy pocos platos, el curry de pescado que tomamos allí fue el mejor del viaje.

- Para ir y volver del aeropuerto de Kochi lo mejor es el bus: ¡tarda lo mismo que un taxi y es 8 veces más barato! Desde Kochi se coge cerca del muelle de los ferries de Fort Cochin, en el norte de la península. Tarda 2 horas.

Kerala es uno de los principales productores de caucho de la India.

El río Periyar al amanecer.

Y de aquí, señoras y señores, salen las piñas.

El desayuno.

La basílica de la Santa Cruz (Kochi).

Merienda en el Teapot.

La playa de Marari.


divendres, 7 de desembre del 2012

L'Índia de l'Oleguer

Vet aquí el relat que l'Oleguer ha fet dels dies que va passar amb nosaltres:

Anar a l’Índia de vacances no és un lloc que estigui aquí al costat, és un viatge llarg i te n'adones de la distància que realment hi ha. Jo hi vaig anar una setmana completa, des del dia 9 de novembre fins al 18, amb l'excusa que l'Anna i el Jose estan vivint allà perquè si no segurament m’hagués quedat la mateixa setmana a casa sense fer res.

El viatge amb avió és dur. Ells et donen menjar (que no està gens malament per cert) i algo d'entreteniment mitjançant una petita pantalla davant del seient que et permet veure-hi pel•lícules o escoltar música. La pitjor part és a l'hora de dormir. A no ser que paguis un bitllet de primera classe, dormir a l'avió és un suplici.

Quan vaig arribar a l'aeroport de Mumbai de nom indescriptible, te n'adones de com són les coses de diferents a la resta d'Europa. Per exemple, de camí a casa de l'Anna veus pel carrer: tràfic intens i desordenat, munts de paradetes que venen coses, gent que dorm pel carrer, vaques (no gaires però n’hi ha), etc. El primer cop que veus tot això et sorprèn bastant.

La forma de conduir per Mumbai és increïble. No existeixen els carrils, les motos i els cotxes van pel carrer i si veuen que poden avançar perquè hi ha un espai s’hi posen i ja està. Tothom condueix amb una mà al volant i l'altra al clàxon. Però els conductors no s'estressen mai, són la mar de tranquils, si han de frenar perquè un tio passa pel mig del carrer, frenen, toquen el clàxon i continuen, i no es caguen en la mare de ningú com segurament passaria aquí.

A Mumbai he menjat molt bé. Molts plats són a base d’arrossos, pollastre, vedella, salses i espècies molt variades, etc. Els dies que vaig estar per allà vaig disfrutar de valent a l'hora de menjar. A més de ser molt més barat que menjar a Catalunya.




És una ciutat immensa, només cal veure les distàncies. Per anar a qualsevol lloc era obligat agafar sempre el tren i després un taxi o un rickshaw, i a l’arribar a casa cada dia acabaves bastant cansat de caminar. També vaig experimentar com és anar amb tren com si fos hora punta. Imagineu-vos anar a veure un Barça - Madrid i tornar amb metro; això doncs multiplicat per 2. A l'hora de baixar del tren el Jose em va haver d'estirar des de fora amb el braç amb totes les seves forces perquè si no ja no baixava fins al final de línia!!


Fins i tot un dia vam anar a veure una pel•lícula de Bollywood. No vaig entendre ni papa del que deien i es va fer bastant llarga (quasi 2 hores i mitja) però les musiques no estaven gens malament, les podrien posar a les discoteques d'aquí, seria divertit i tot.

Un dels últims dies vam visitar l’illa d'Elephanta, on els avantpassats van tallar a les roques petits palaus i diferents figures de déus. És un lloc bastant turístic on s'hi arriba amb 1 hora de viatge des del port de la ciutat.

Només he estat a una ciutat de tota l’Índia però ja he viscut com és el dia a dia allà i m'ha donat un altre punt de vista culturalment parlant de la vida que es fa a Mumbai.