Galaeilgaena à l'aventure

El 8è millor treball del món

2009-11-05T08:39:00.000-08:00

Seguint la sèrie de "Moments hilarants a l'oficina", us passo un screenshot del link que aquest matí ha enviat la Marta, tester del WoW com una servidora, a tot el departament... LOL en majúscules.

Camarero

2009-10-13T08:07:00.000-07:00

Grisly textures...

2009-08-27T05:20:00.000-07:00

You thought they were cute?

You thought having them as pets and chatty orphans was a good idea??

Check what happened to this little fella's last Exalted friend!!!

La noche del chichi

2009-07-09T05:42:00.000-07:00

"Hola hola y bienvenidos a la preparatoria de La noche del chichi!

Ya llevábamos tiempo queriendo hacer este memorable acontecimiento, y bueno, como se ha mudado Jero (vecino papadopoooouuuuulooooooooos…………!), hay gente nueva a la que dar la bienvenida y básicamente que con el veranico (juasjuas) la gente se estaba desperdigando física y mentalmente demasiado, desde Porchefontaine City hemo decidido ponerle remedio… comiendo chichis! Y tortillas de todomenospatatas by Jero, ofc.

Para que no os asustéis, un chichi son dos cosas según la RAE:

1. f. (de or. expre.; jap.) Novia guarrona de Goku.

2. m. gastr. Mejillón empanado, normalmente servido en tapas. También se conoce como “tigre”.

Así que ya sabéis, noche de tapas hoy en los Mil demonios! :D"

Este es el email que envié a media tarde, a partir de entonces poco trabajo hicimos porque el spam de emails organizando el evento fue bastante importante.

Al final, acabamos siendo 13 personas, que después de 2 horas de cocinar, pudieron disfrutar de una cena completísma de tapas caseras caserísimas: choricillos a la sidra, sepia con allioli (y no se me cortó!!), revuelto de setas, carne picada y cebolla confitada para acompañar, y, como no... los chichis! Quedaron muy muy ricos, próximamente en cuinatelssolters.blogspot.com encontraréis la receta ;)

Y siento que no haya fotos, pero es que... estábamos muy ocupados devorandolo todo y sintiéndonos un poco más cerca de casa.

Un mes de juny mogudet

2009-06-27T14:38:00.000-07:00

Aquest mes de juny ha estat d'allò més mogut. No només pel volum de feina i d'activitats que m'omplien la setmana, sinó també pels canvis que s'han anunciat, com el trasllat de mitja plantilla de Customer Suport a l'oficina de Cork. Això vol dir que des de mitjans de juliol molts del amics d'aquí ja no hi seran, les festes, els breaks de les 16h, res serà igual. Ens sentirem dividits, quin remei, però ens hem d'alegrar pels que han decidit que mudar-se a Cork serà una millora en el seu pla laboral i personal. Us trobarem a faltar!

Però la vida sigue, que diuen, s'acaben les clases de dansa però començo a fer rus amb uns quants de la feina, i el mòdul de doblatge arriba a la seva fi per donar pas al de subtitulació, que es presenta d'allò més interessant. Per casa, torno a estar tranquil·la i amb tot en ordre després que fa dues setmanes em robessin la cartera al mercat, just dos dies abans de marxar de viatge. Com vaig maleir el fill de puta responsable! Total per 20€ de res que duia (les targetes les vaig anular al moment), em fa fotre els dos dies següents, en els que vaig haver de demanar festa a la feina per poder anar a comissaria, al banc, a perdre el matí al consulat... Això sí, la pressa i posar cara de turista estressada sense papers a la funcionària de torn em van guanyar un passaport d'emergència i vaig poder anar de viatge! \o/

I on vam anar? A Finlàndia! La versió oficial és que anàvem a un festival de metal rock d'aquells en els que duus la tenda, la barbacoa i molt d'alcohol i et passes tres dies borratxo al bosc veient com uns quants vestits de negre i amb cabells llargs es desganyiten en un escenari i uns quants més amb pintes similars els animen des del mosh pit (http://www.urbandictionary.com/define.php?term=mosh+pit). Però va ser això i molt més. El paratge era inigualable: la riba d'un llac finlandès a 6 hores de la capital, això és força força al nord. Es deia Nummijärvi, i el festival era el Nummirock, un festival petitet (unes 2000 persones) amb un cartell modest amb el bo i millor (suposo) del metal finlandès, la veritat és que no hi entenc gaire, jo. Personalment, molts dels grups els vaig trobar insufribles, però també hi va haver alguna que altra sorpresa, com Entwine. I el que realment feia goig era veure a l'Ane, una amiga de la Leti que viu allí des de fa tres anys i es dedica, com a hobby, a fer fotos dels grups, parlar sobre el tema, les experiències i anècdotes, sobre com coneix a tal d'aquell grup, i a tal altre, i ens recomanava, al Rubén i a mi, tal o qual grup... Va ser una guia estupenda!

I bueno, la gent també molt maca, de seguida va córrer la veu que hi havia uns bojos que havien vingut des de França, i tots els finlandesos vinga interessar-se per nosaltres, que si d'on érem, que si com es diu "Macho man" en castellà, que si estic boja de tenyir-me el cabell quant el tinc marró natural! (això allà és considerat, evidentment d'allò més exòtic). També vam conèixer un ferrer i els seus dos aprenents, anaven els tres vestits amb robes medievals i cota de malla i tenien una parada al recinte del festival on venien joies i complements de ferro i bronce; jo els vaig comprar un bracelet després que me l'ajustessin a mida a la forja. Més tard, vaig fer de celestina entre el ferrer més jove i la Leti, i ara tinc les seves direccions de facebook XD.

Els veïns de tenda i el Mikha-Miguelito en procés de suomitzar-se.

A Finlàndia el metal el duen a la sang.

Em vaig banyar al Nummijärvi! No vegis quina rasca!

El Rubén va ser el meu company de passejades en bici.

Qualsevol nit por sortir el sol...

2009-06-25T15:39:00.001-07:00

...pero n'hi ha una en què només cal estar al lloc i moment exacte per gaudir del sol de mitjanit.

Nummijärvi (llac Nummi), Finlàndia, solstici d'estiu, 00:00h.

Soon TM

2009-04-28T03:03:00.000-07:00

Una conversación de msn en el trabajo...

A la platja a Irlanda!

2009-04-18T15:57:00.000-07:00

Mirant les fotos del viatge a Irlanda, m'he adonat que hi havia algo que no quadrava: només tinc fotos de platges! (i alguna que altra ovelleta, per descomptat). Com es nota qui duia el "volant" pel mànec...

Platja de Bray.

Gina i poma.

Conamara.

Explicació: m'estava posant la mà freda a la panxa ¬¬

El Víctor que em dóna un toque...

2009-03-12T05:36:00.000-07:00

Ostres, tens raó. Molt, molt malament, que he deixat el pobre bloc abandonat. I per què? Per vàries coses, deixa'm que t'expliqui...

Sempre em passa igual, quan porto ja uns mesos vivint a un lloc, allò que abans era novetat passa lentament a ser rutina, i les anècdotes de la feina o les sortides amb els companys ja no em semblen que puguin interessar-vos; a vegades m'oblido que treballo en un lloc que la resta del món considera molt friki... :P

Com bé dius, nop, no puc explicar res relacionat amb la feina, aquí el grau de confidencialitat a vegades ratlla la paranoia. Però no et preocupis, que estàs al top 5 d'amics frikisdelosuyo i així que pugui tindràs notícies fresques, oh sí. Pel demés, després d'uns mesos de calma post WotLK ara tornem a tenir força feina, potser haurem de tornar a fer hores extres i tot.

Per París, tot molt bé, intento anar-hi tan sovint com puc, sortir, que em toqui l'aire, fer coses saludables, i, sobretot, no deixar-me convèncer tan facilment per anar al Kilt XD (el Kilt, mes amis, es un pub molt, molt, però que molt cutre situat prop del castell de Versailles i a on acabem vàrios cops per setmana amb els companys de feina: Faxe d'1 litre a 7€ i crepe de morcilla i compota de poma, què més es pot demanar?).

A part d'això, Blizzard ja s'encarrega de mimar-nos tan com pot, per exemple la setmana que ve tenim sessió privada de Watchmen a un cine proper, i l'1 de maig, BBQ de l'empresa, encara que molt probablement aquell dia baixi a bcn! Ja us informaré. Què més què més... ah sí! Per fi he començat les clases de francès amb el profe de l'empresa, de moment n'he tingut una i estic força contenta, perquè vam estar parlant tota l'estona en francès, serà que alguna cosa entenc oi? També he començat aquest gener un postgrau de Traducció audiovsual online, el de la UB concretament, està interessant, ja tinc ganes de que comenci el nou mòdul de doblatge ara després de Setmana Santa.

I res, vaig tancant això que tinc meeting, sigh... I després, cap a caseta... Avui és Laundry Day!

Vistes de París

2008-11-24T15:40:00.000-08:00

L'albert.

Les Champs-Elysées.

Metro de Montmartre.

Regardez-toi!

Place de l'Étoile.

¡Bienvenidos a Rasganorte!

2008-11-12T13:39:00.000-08:00

Borratxa de cava i ensaïmada, celebro amb la resta de companys que avui, 12 de novembre a les deu de la nit, s'ha inaugurat la segona expansió de World of Warcraft: Wrath of the Lich King. És festa grossa a Blizzard!

For the Horde!!!

22:01 a Ventormenta...

Dibujando a las 2 de la mañana

2008-10-24T13:43:00.000-07:00

Este es Diego. Y le quiero.

TFC!

2008-09-01T10:44:00.000-07:00

La recta final del TFC ha estat poc menys que èpica. Currant el divendres i el dissabte fins tard però encara calculant que amb les hores que quedaven hi arribavem, el diumenge vaig anar a les 19h cap al McDonalds de Versailles amb el portàtil per enviar a les companyes que esperaven ansioses a bcn la meva part del treball. Pensava que només hauriem de fer uns pocs canvis conjunts i ja estaria... juas.

A les 22h aprox i sense cap raó aparent em van informar via msns plens de caretes preocupades que l'arxiu feia petar el Flash, i que ja no podien generar swf a través dels quals comprovàvem que tot funconés. Jo no estava allí i no podia veure-ho directament, i quina angoixa la d'anar rebent la informació en comptagotes i provar d'imaginar-me possibles solulcions a quilòmetres de distància! Després van venir els problemes logístics: la bateria del portàtil! Que tanquen el McDonalds! Maremevamaremeva, em mudo a casa d'una companya de feina que per sort va trigar a anar a dormir perquè tenia raid al wow (...), l'escena és jo asseguda al terra de casa seva i amb l'ordinador just a la posició exacta perquè cable de red i de bateria arribessin a llurs endolls desde puntes diferents de l'habitació.

Després vénen les desavinences personals... Resulta que la noia volia anar a dormir i no va saber entendre com d'important era per a mi continuar tenint connexió. Així que a les 2 de la matinada em feia fora amablement del pis. Altra vegada al carrer! Estaria oberta la connexió del McDonalds...? Sí!! Allò va ser, ha estat, la nostra salvació; he passat la nit asseguda a la porta de l'establiment amb el portàtil a la falda (i quina escalforeta que desprenia ^^) intentant consolar a les meves amigues en els repetits intents per fer funcionar l'arxiu. De veritat, perquè aquestes coses només ens passen a nosaltres i l'últim dia a més? Fa ràbia perquè després ho expliques i ningú no et creu, i encara menys espero que ningú pugui comprendre totes les hores deixades davant el treball vist el resultat.

Això sí, si aprovem, quin fart de riure què ens farem després! "Recordeu AQUELLA nit...?"

Aaaaagggh!

Vistes de la Bretanya

2008-08-18T10:59:00.000-07:00

Una selecció de les fotos del viatge d'aquest agost a Lorient i a l'illa de Groix amb el David. Gaudiu-ne!

Durant el mes de juliol...

2008-08-13T00:03:00.000-07:00

La Rocío em va a venir a veure! Em va fer molta ilusió! Tal com explica al seu bloc http://mytranseuropean.blogspot.com/, no vam tenir temps per a gaire cosa donats els meus horaris (era un dimecres si no recordo malament) i els 40 minuts de trajecte que tinc fins a París, però em vaig afegir a temps a la seva visita guiada per la Laura, que ens va mostrar els raconets interessants que ella coneix del seu barri, el barri llatí (?). De tot, em vaig apuntar especialment les botiguetes de Bandes Desinés i el que ella va anomenar la calle Huertas parisien. Tot i així, no sé si és que vam tenir mala sort o què, però vaig tornar a aquella zona el dissabte següent acompanyada del Cosme i la Conchi, un dissabte a la nit, atenció, i estava tot mort! Els bars, tancant, ningú pel carrer, després de caminar durant dues hores vam pujar desencantats al bus nocturn on vam presenciar l'altra cara de París, la dels habitants dels suburbis i els enfrontaments amb la policia. París em va desencantar aquella nit, i de fet no hi he tornat...

Hi ha gent que, de veritat, no capta les indirectes eh? Ni les directes, alguns. I no és per posar llenya al tòpic, però acostuma a passar que la majoria d'ells formen part del gènere masculí... A la foto, el missatge que cada dia trobo a l'obrir el msn intern de la companyia, d'un paio que perquè se'm va creuar el primer dia a la sala d'estar i vaig cometre l'error, perqè no sabia qui era, de jugar un parell de partides amb ell a la consola, ja m'ha afegit a la seva llista d'"objectius". Sort que vaig ser ràpidament previnguda per les noies més veteranes que, o l'ignorava directament i amb decisió o no em deixaria en pau. Ah, tan de bo fos senzill actuar axí a discresió...

Visita al ikea. Irremediable e impostergable cuando se tiene un piso sin mueblar en camino y la posibilidad de alquilar una camioneta con varios que una puede aprovechar para trasladar el enorme colchón de matrimonio en el que ahora duerme de p*** madre. Però joder con el colchón. Ríete tú del sofá de Friends! Y vivo en un segundo piso más mi altillo! Realmente debo una cena a los chicos... Pero estoy hablando ya del pasado finde cuando fue MI mudanza, mientras que al ikea fuimos básicamente para Conchi y Ricardo, que se gastaron ni más ni menos que 700 euros cada uno. Si es que lo tienen estudiadísimo eh? Está todo tan bien distribuido y tan barato y de repente se te ocurren tantas cosas que se te antojan indispensables para la vida diaria... El problema luego es meterlas todas en una camioneta que es más o menos igual de grande que nuestros pisos. Pero lo conseguimos! A costa de arriesgar la salud de algunos miembros de la expedición...

Caramels

2008-07-29T10:24:00.000-07:00

Avui m'he deixat per enèsima vegada l'ordinador sense bloquejar al fer la pausa de 15 minuts i algú ho ha aprofitat per enviar des del meu correu un email anunciant que demà porto caramels per a tothom... ¬¬

Clar que podria ser pitjor, es veu que a la sala dels Game Masters quan algú abandona l'ordinador sense protecció els falta temps per canviar el fons de pantalla per una foto del Fary...

La feina d'un tester

2008-07-09T14:50:00.000-07:00

Avui, res de fotos. En faria una a l'oficina, pro segurament em dirien que no per tot el rotllo de la confidencialitat, etc, que estan molt paranoics. Je, i total perquè després es descobreixi que l'"aspiradora" (un ordinador que té instal·lada la build* de l'StarCraft2 i que se suposa que ningú de l'empresa excepte els 10 de l'equip sabem que existeix, d'aquí el nom en clau) es podia obrir perfectament amb el login normal de qualsevol, o sigui que el primer que passés per allí l'hagués pogut penjar a la xarxa i au! la gran catàstrofe. Però bé, no m'estranya, el que no sé és si és Blizzard només o si la desorganització és un mal endèmic de les empreses de certa magnitud. No sabeu el que m'ha costat aconseguir una alfombreta pel mouse...!

Per altra banda, informar-vos que avui he penjat el meu primer bug* del WoW! I renoi amb el bug! Tant testar la nova expansió, tant Litch King amunt i avall, i resulta que jo obro el Wow clàssic bàsic per fer un personatge i allà a l'explicació de la classe "Bruja", un error gramatical d'aquells tan macos. Els que teniu el Wow el podeu buscar, això perquè veieu que la meva feina és d'allò més senzilla: juga, que et trobes un error, pam! a la base de dades, i quan et diuen que està corregit, doncs vas i ho comproves. Això, a grans trets, és clar ^^

De totes maneres, m'està costant situar-me: no només és el joc en sí al qual no havia jugat, sinó les eines de testeig, les bases de dades, els "parcheados"*, la manera de treballar dels nois, els informes diaris i setmanals... Perquè us feu una idea, si a les 10h havia detectat el bug, fins que no he comprovat que no estigués ja "reportat", he buscat les IDs de les frases, que si l'screenshot, el redactat sota unes estrictes normes formals, etc. han passat 2 hores! I a les 12 toca cantina, ves quina cosa, i el meu cos que ja s'ha adaptat a aquests horaris tan europeus...

Pro no em preocupa, els nois són molt amables i sempre m'ajuden quan tinc un dubte, l'Ivo tb m'està a sobre per veure que tal el meu "training", i sé que d'aquí una mica tot es tornarà més mecànic i fàcil, i més val, perquè a mida que s'acosti la data de llançament, la quantitat de feina augmentarà exponencialment... Ah, per cert! He sentit pels passadissos que el llançament és a les 12 de la nit d'un dia de novembre i que l'empresa obliga a tots els treballador a ser-hi, i com que a més serà Halloween i hi ha la tradició de fer un concurs de disfresses... Res, que es pot muntar una bona festassa. Estic impacient :D

Vocabulari pels profans:
*build: versió d'un joc destinada a ser testada, i que cada cert temps s'actualitza amb els errors anteriors ja corregits (en teoria).
*bug: error

*parche: actualització d'un joc

el dissabte...

2008-07-08T12:44:00.000-07:00

Prefiero tener cáncer de cerebro a perderme una llamada

N'hi ha que per anar a treballar agafen les Rondes

Là bas

2008-07-05T08:32:00.000-07:00

(he recibido quejas sobre el separatismo de mi bloc, así que para que NADIE rechiste alternaré los posts cat-cast ok?)

Voilà un 20% del equipo de QA & Loc! Os presento a la loca de Kenneth (que es de Barcelona a pesar del extraño gusto de sus padres en cuestión de nombres) y la gótica de Leticia en uno de sus días "poco negros" (confesó que era para no asustar a las nuevas juju). Estooo, Kenneth es el que besa a Leti, se entiende.

Y nada, ayer viernes pude comprobar quiénes son los más fiesteros en contraste al mogollón de apalancaos a los cuales les dio palo coger un bus y luego recorrerse media linea de metro parisino para ir a tomar algo a la ciudad. La visita, aunque corta (sin contar la hora de trayecto), fue muy interesante y divertida y también dolorosa para algunos: en la foto, Kenneth unos minutos antes de que le hiciesen un piercing là bas.

A París, en vez de churros con chocolate las crêperies inundan las calles día y noche, así que nos regalamos un capricho dulce antes de ir al Black Dog, un garito heavy se ve que muy famoso entre los blizzards. Y tienen Murphy's!! Ya ves, una pinta como en los viejos tiempos, y a marujear. Que menudos cotilleos los que me contaron...! Voy a tener que ir con cuidado con las amistades que escojo jajaja. No, es broma, simplemente que el equipo se parece demasiado a una familia ¬¬

De Madrid à Vélizy

2008-07-02T09:37:00.000-07:00

Doncs sí! Ja veieu quin canvi... D'una petita companyia de videojocs a Madrid a la gran Blizzard! I de nou a fer de QA Spanish tester yay! Els fans del WoW que coneixo m'han posat cada cara quan els he dit que testaria la tercera expansió... Sí, sí, un tal Lich King, o Rey Exánime, com ens acaba d'explicar la Localization Manager que han decidit traudïr-ho...

Oh, però us veig molt perduts amb els termes, a més que continuo en la meva fase de "no tinc ganes de fer llargues entrades setmanals explicant petites aventures quotidianes en el blog" així que he pensat que ho disfrutaria més tothom amb quatre fotos xorres de la meva brand new càmera i algun que altre apunt cultulaboral ;)

Per exemple, quan pregunteu "I què hi fas, a França?", doncs us diré que sóc QA Spanish tester, o sigui que provo els videojocs de la companyia (ara el WoW i xorrades web, pròximament l'Starcraft 2!!!) que les noies de Localization (traductores) han traduït, aquest cas, al castellà. A l'equip som 10, 5 noies traductores i 5 testers, jo la única noia, o sigui que ja som majoriaaaa! També ha resultat que amb mi i una de les dues que van entrar el mateix dia, som un 50% de catalans! I ja me n'he creuat no sé quants entre ahir i avui, ens saludem amb una efusivitat... (i als altres que els fa ràbia pq no ens entenen jujuju). Tb he pogut comprovar que, com a tot arreu, els spanish som els més sorollosos i endogàmics i els primers a gorronejar els caramels que cada finals de mes la companyia regala per celebrar de cop tots els aniversaris (sí sí, fins i tot això ho tenen organitzat o_o).

Veus? Ja he tornat a fer un cachotext. Aix... Us deixo amb tres fotos de les celebracions dels últims dies ;)

La gent sembla diferent amb un vel?

Mojitoooooo:
1. Triturar gel de la veïna amb menta fresca sense rentar
2. Abocar-hi ron cubano pro no blanc
3. Sucre a dojo
4. Exprimir les limes, afegir-hi el suc i les limes tb que fem curt tu!
4. Demostrar la validesa de la recepta amb impagables moments alcoholitzats ^^

Jo testant la càmera a la minúscula habitació de l'hotel

Reobertura del bloc

2008-07-02T09:05:00.000-07:00

Després d'un impàs de varis mesos, reobro el bloc en motiu de la meva nova feina a París i el subseqüent atac de cor de la mama :)

Com a casa

2008-01-05T03:42:00.000-08:00

Els reis s'han adelantat i van venir en cotxe sortejant la M30 mentre jo saltava i ballava histèrica a la Puerta del Sol (concretament increpava al Ramonchu que despedís el dj i posés la macarena perquè tenia la graciosa imatge de mils de persones girant a la vegada, mireu, el soroll seria una cosa així, "AAAAAAOOO"...). Tornant a l'habitació de la calle elfo ("no tinc paraules per descriure-la", confessava el rei ros per mòbil; segur que després de veure com es viu compartint pis corre a independitzar-se dels altres dos): ara visc com una reina, gràcies al banc, que va regalar-me la minicadena que tots els adolescents necessiten quan compleixen 15 anys, almenys les lesbianes ja no sembla que follin a la meva habitació (amb perdó). A més, també em van portar les sabates de tapdance, per desgràcia del gos de la veïna, i quan estic cansada l'amic tropicano m'ofereix interessantíssimes converses (totes sobre aire calent, és cert, però és que n'hi ha que no saben pensar en res més). Si a això hi sumem que per fi ahir va venir el fontanero a posar-nos les tuberies a to i que ara aquí ningú xiscla (o en tot cas ho fa en do#), comprendreu que avui malgrat el fred de collons i l'amenaça de pluja tingui unes ganes immenses d'anar a gaudir de grans magatzems a petar buscant un regal invisible adequat pel company perquè demà no sigui tan buit i em pugui sentir una mica "com a casa".

Dinar d'empresa

2007-12-22T04:15:00.000-08:00

Tenia por que pogués quedar marginada en cert grau en un dinar d'empresa amb gent que amb prou feines conec, més gran que jo la majoria, tot tios i, a sobre, informàtics. Era el meu primer dinar d'empresa...! I va ser genial.

D'entrada, sembla que per ser els nous, i a sobre separats de la resta, els tres que som al zulo tinguem problemes d'intergració. I ca. S'ha creat un bon rotllo entre el David, l'Eduardo i jo que quan ens agafa ens passem el rato xerrant: sobre l'estudi de llengües xungues (estudien japonès), el manga, els RPGs, el disfressar-se de pirata... Els companys grafistes es queixen en conya que se sent tot, i que allà no deu pencar ningú... I llavors el David diu que tenen raó, que em passo el dia jugant ("que no, que és espiar a la competència!!") i ja la tenim liada. Total, que la gent comença a passar-se per allà per fer-la petar una estona, amb lo petit que és...! "Res home res", comenten els programadors, i recorden amb dissimulada nostàlgia quan n'eren 8 allà dins, fent hores extres fins a les tantes de la matinada.

A més, he mentit, no era l'única noia. Bé, la dibuixant nova no va venir que tenia classe a l'universitat (és profe), i la d'administració va seure a la taula dels jefes. Qui sí que seia a l'enorme taula quadrada, tot i que a l'altra punta de mi, era la María, una grafista de Sevilla. Les dues vam sobreviure com vam poder a la insistència de la resta de comensals a omplir-nos la copa "y matarla", i després ens vam asseure juntes a una cantonada mentres, jiji, els nois ens omplien d'atencions.

Sobre el local, era un bar de La Latina amb zona de restaurant decorada amb quadres de toreros (como no, almenys no queda tan raro com quan ho veus a locals de barcelona). La teca i la beguda, tot molt bo, tapes de ibéricos, croquetes de rap delicioses, huevos estrellados, i un bistec al punt. Les ampolles de vi anaven que volaven, i després encara ens van convidar a xupito, puros, i la primera copa gratis. O sigui que ja us podeu imaginar que quan deixàvem el restaurant per allà a les 6 de la tarda, anàvem tots bastant pet. N'hi havia un que ja no va arribar a l'orujo, que el van haver de treure a rastres. Estava blanc com el paper de fumar, pobre, i només murmurava "dejadme un minuto". Nosaltres l'intentàvem animar com podiem, el Jorge sentint-se culpable pq era el que li anava omplint el got ("si ha bebido lo mismo que yo!"), i el Nacho dient-li a la seva filla de mesos que ("Ves niña lo que pasa si bebes?"). Què mona, per cert, se'ns queia a tots la baba, era divertit veure tots els tios fent-li mueques a vere si somrèia (per cert, comentaven que què passa, que de cop tots els tios de treinta-i-llargs s'han posat a ser pares de cop... Estàvem dinant i el Pedro Pablo rebia una trucada, "és una niña probablemente!""y qué harás?""Bah, yo me la llevo a jugar al fútbol sin problemas", i el Nacho "Y si sale lesbiana, mejor que mejor, que todos los tíos sois unos impresentables"). XDDD, anda que no m'ho vaig passar bé ni res... I encara que no us ho cregueu, no es va parlar ni de futbol ni de política en cap moment, ala.

Pro la cosa no s'acaba aquí, que els pocs que vam aguantar i no teniem obligacions familiars (tot i que el Nacho va passejar la nena tota l'estona), vam anar a seguir la festa a un parell de bars, ahí ahí, brindant amb fino, que es veu que es un vi típic sevillenc (la María em va confessar després que no el suporta), el Charlie convidant a tothom més content que unes pàsqües, jo xerrant de Dublin amb el Jorge... (una grafista que, en sèrio, s'assembla al Dónal i tb toca la guitarra, ohoh). Al final, i per molt que el Nacho digués que què passava amb els de bcn que no aguantem, em vaig mostrar ferma i vaig dir-los bona nit, i el Jorge em va guiar fins al metro. Vaig arribar a casa rebentada, eren vora les dotze de la nit.

Fauna

2007-12-13T11:36:00.000-08:00

A Madrid he vist un grup d'avis en una plaça. Era molt nombrós i rodejava alguna cosa que no podia veure però que debia ser superinteressant per la cara de concentrats que feien. Així és que he alentit el pas i m'hi he apropat dissimuladament... Al mig de la rotllana hi havia un taula, els quatre avis que seien als bancs ho feien sobre cartrons per no quedar garratibats, no sabeu el fred que fa... I jugaven a cartes. Suposo que hi havia apostes pel mig, pels renecs i la tensió que hi havia. Tots vestits de manera similar, vestits d'"avis", ja m'enteneu. I ni una dona pels voltants, apropar-s'hi era com traspassar un portal transgeneracional... per descobrir que les dues altres taules de la plaça albergaven esdeveniments similars. Entre els adults, dos nens amb uniforme escolar jugaven amb unes baldufes i deixaven en ridícul a la llei de la gravetat.

A Madrid he vist un timo d'aquells de tota la vida. O bé, potser no, si tenim en compte que incloïa turistes japoneses. Però l'amo de la xurreria ambulant sí que era un prototipus: veu de carajillo, cara de pocs amics, i més llest que una guilla. La cosa ha anat així: a davant meu les dues noies s'intenten fer entendre en anglès, i el venedor, que estic segura que les entén perfectament, veient que van a pagar amb una moneda de 2€, no para de repetir "6 xurros, 2€". Paguen i marxen encantades. Jo, que estava una mica apartada, m'acosto i com que vull 3 xurros, doncs demano 1€. I m'en posa 6. Curiós... No sé si és que ha vist que per pagar, tb tinc una moneda de 2. Li dono, "gracias", i em somriu. I jo que m'espero, i al final, sense deixar de somriure, em dóna el canvi. Vaja, que posa el preu segons la cara que fa el client, es veu... Mentres me n'anava me creuat amb les dues turistes, que ja se'ls havien cruspit i venien a per més. "6 xurros, 2€", repetia...

1r dia de feina

2007-12-10T15:14:00.000-08:00

Arribo, puntual a les 9h. A dins de les oficines, quatre gats, ja se sap, dll postpont, i sumat amb aquesta tranquil·litat... madrilenya? Això a bcn no passa, diria, el jefe no t’agafa i et diu “apa, anem a esmorzar!” i entrem al bar del costat i ens peguem el desayuno padre (bueno, ell, jo he pres un humil suc de taronja). I allà xerrant, ha entrat un altre dels empleats, “buenaaas”, sospito jo que sense ni passar ja per les oficines. No em negareu que pinta bé.

Tinc el cap com un bombo després de 2 hores d’explicacions durant les quals he conegut els amics Apache, MySQL, CMD, Velocity i també algun company de feina, de pas. Feia gràcia quan en JR (el jefe) me’ls presentava: “Eduardo Programación, Anna Contenido”. Pq sí, sóc Mrs. Gestión de Contenido, si ho he entès bé sóc la primera a qui contracten per realitzar exclusivament aquesta funció. Resulta (no ho diguéssiu a ningú!) que és una empresa que pretén creixer exponencialment així que entrin a la fase de producció d’un joc multiplataforma que es diu Witches, i del qual n’hi havia nombrosos posters plens de ties amb tangues metàl·lics i espadones del copón. L’altre projecte que tenen entre mans és en el que estaré: gira entorn d’una web d’on els usuaris es baixaran un joc de carreres de cotxes molt cuco i prou currat per ser de fa 7 anys, que ara estan millorant gràficament (m’han ensenyat com quedarà i mola mola, minialonsos amb possibilitats de bombardejar a qui no el deixi ser cap d’escuderia). Jo m’ocupo del contingut de la web, de testar el joc i un sofware/base de dades/ente ultrafashion en la seva senzillesa que permet gestionar els usuaris del joc etc i que han creat ells. No sé, tot sembla superinteressant, sobretot quan, jeje, el jefe especulaba sobre el futur d’internet i les comunicacions i em dibuixava una curva de creixement d’aquelles tan maques... després s’ha adonat que havia pintat la pissarra amb un retolador permanent.

I res, que m’han instal·lat en un quartet separat de la sala principal, a través de la porta oberta podia veure els animadors creant textures amb el 3D max, allà, renderitzant en una pantalla i parlant pel msn per una altra, con estilo y olé. Tb m’han donat un ordinador dels pocs que tenia tapa pro per poc temps, pq quan l’he encès ha fet pffff, es veu que la BIOS se n’ha anat a passejar o jo que sé. I llavors el company, que és de Vallecas i de poques paraules, ha destapat el seu irremediable cantó friki quan al veure l’escuet missatge “no se encuentra el sistema operativo” s’ha aixecat d’una revolada, ha tret el mòbil i li ha fet una foto a la pantalla. Jo me l’he mirat amb cara d’alucine, pro d’aquestes es veu que no en col·lecciona. Això sí, després m’ha arreglat l’ordinador.

Aquest és, més o menys, el resum del meu primer dia de feina. Quan tornava cap a casa calle alcalá amunt duia un somriure d’orella a orella. Tot seria perfecte si, a més, us tingués al meu costat.

PD. Eloooi, he pensat en tu quan he vist una botiga que es deia, XDDD, “¡Viva el músculo!”