Vistes de la Bretanya

Una selecció de les fotos del viatge d'aquest agost a Lorient i a l'illa de Groix amb el David. Gaudiu-ne!

Durant el mes de juliol...

La Rocío em va a venir a veure! Em va fer molta ilusió! Tal com explica al seu bloc http://mytranseuropean.blogspot.com/, no vam tenir temps per a gaire cosa donats els meus horaris (era un dimecres si no recordo malament) i els 40 minuts de trajecte que tinc fins a París, però em vaig afegir a temps a la seva visita guiada per la Laura, que ens va mostrar els raconets interessants que ella coneix del seu barri, el barri llatí (?). De tot, em vaig apuntar especialment les botiguetes de Bandes Desinés i el que ella va anomenar la calle Huertas parisien. Tot i així, no sé si és que vam tenir mala sort o què, però vaig tornar a aquella zona el dissabte següent acompanyada del Cosme i la Conchi, un dissabte a la nit, atenció, i estava tot mort! Els bars, tancant, ningú pel carrer, després de caminar durant dues hores vam pujar desencantats al bus nocturn on vam presenciar l'altra cara de París, la dels habitants dels suburbis i els enfrontaments amb la policia. París em va desencantar aquella nit, i de fet no hi he tornat...

Hi ha gent que, de veritat, no capta les indirectes eh? Ni les directes, alguns. I no és per posar llenya al tòpic, però acostuma a passar que la majoria d'ells formen part del gènere masculí... A la foto, el missatge que cada dia trobo a l'obrir el msn intern de la companyia, d'un paio que perquè se'm va creuar el primer dia a la sala d'estar i vaig cometre l'error, perqè no sabia qui era, de jugar un parell de partides amb ell a la consola, ja m'ha afegit a la seva llista d'"objectius". Sort que vaig ser ràpidament previnguda per les noies més veteranes que, o l'ignorava directament i amb decisió o no em deixaria en pau. Ah, tan de bo fos senzill actuar axí a discresió...

Visita al ikea. Irremediable e impostergable cuando se tiene un piso sin mueblar en camino y la posibilidad de alquilar una camioneta con varios que una puede aprovechar para trasladar el enorme colchón de matrimonio en el que ahora duerme de p*** madre. Però joder con el colchón. Ríete tú del sofá de Friends! Y vivo en un segundo piso más mi altillo! Realmente debo una cena a los chicos... Pero estoy hablando ya del pasado finde cuando fue MI mudanza, mientras que al ikea fuimos básicamente para Conchi y Ricardo, que se gastaron ni más ni menos que 700 euros cada uno. Si es que lo tienen estudiadísimo eh? Está todo tan bien distribuido y tan barato y de repente se te ocurren tantas cosas que se te antojan indispensables para la vida diaria... El problema luego es meterlas todas en una camioneta que es más o menos igual de grande que nuestros pisos. Pero lo conseguimos! A costa de arriesgar la salud de algunos miembros de la expedición...