Tasses i dits

Estava rumiant estirada al llit, buscant una idea per a un curt, quan m'han ofert veure "alguna cosa de Hitchcock". Sí, per què no. Hitchcock, que malgrat el que pugui pensar la gent ara, per això de ser "un clàssic" i tal, feia cine comercial, allò que el públic volia (compte, això no vol dir que en fos un esclau), sempre és una bona font d'idees, especialment sobre com presentar situacions amb senzillesa, però sense sacrificar els dobles sentits i la profunditat. La senzillesa ve de que ho presenta amb imatges visuals, amb frases deixades caure.

Hem vist "The trouble with Harry". Jo no la coneixia, però per fi he entès perquè sempre se la descriu com una peli en la que Hitchcock desafia tot el que feia, tot pel que el públic el coneixia, al fer una pel·lícula on "no hi passa res". Ma mare fins i tot ha expressat el comentari en veu alta, però se li perdona perquè era la primera part de la pel·lícula (encara a la clariana inicial) i s'estava adormint al sofà. La peli està molt bé, no en faré una crítica perquè no era aquesta la intenció, només us dic que la vegeu si en teniu l'oportunitat.

A l'acabar de veure-la, ens hem adonat que no haviem trobat el "cameo" del director, així que, frikis a la nostra manera, ens hem posat a reveure escenes. I aquí és quan entra allò que m'ha cridat l'atenció: una conversa de lo més sexual de la pudorosa Mrs. Gravely amb el protagonista masculí! I tot mentres discutien sobre comprar una tassa, la cosa anava més o menys així...

- Mr. Marlowe, pot posar el dit aquí dins un moment? (li ensenya la nansa d'una tassa).
- Oh i tant. (agafa la tassa amb un dit). Però per què?
- Oh, és que vull saber si és del tamany apropiat.
- Eh?
- Sí, és que veurà... volia comprar una tassa adequada per un dit gros com el seu... (la senyora li agafa el dit delicadament) un dit d'home.

Resulta que la bona dona té una cita! I quina deliciosa manera de recordar-nos-ho, agafant-li... l'extremitat al membre de sexe masculí més ben plantat dels voltants. Potser és que el preferiria enlloc del vell capità... I més quan aquest anava fent comentaris sobre com de content estava de poder traspassar per fi el portal de la senyora Gravely. Serà indecent...

Aquesta és l'anècdota. M'intriga que la primera vegada no ens hi haguem fixat, ni els meus pares ni jo. M'ha recordat els anys d'universitat, mirant amb cara de flipats com els profes extreien capes i més capes de quasi-pornografia del primer fotograma que se'ls creuava. Jo que me n'enreia... I bé, no m'ha ajudat amb la idea, però m'han entrat ganes de fer-ho bé, de gravar alguna cosa que funcioni, alguna cosa tan rodona... com una simple conversa sobre tasses i dits.