dimarts, 28 de juliol del 2026

Jocs de casal per conèixer els altres

 A l'estiu he anat a Banyoles un mes i, al casal, hem fet uns jocs molt divertits que ara us explicaré.


LA MITJA TARONJA

Una persona del grup es posa girada cap a la paret. Després, totes les altres persones fan una fila darrere seu. Llavors la persona del davant diu dues coses relacionades, que poden ser contràries, per exemple "síndria" i "meló". Quan diu el primer concepte, amb una mà assenyala cap a un costat. I quan diu l'altre concepte, assenyala l'altre costat. Llavors, quan ja ha dit els dos conceptes, els de darrere seu es posaran en el costat del concepte que els descrigui millor. Quan tots estiguin col·locats, una persona dirà "ja estem col·locats". Llavors, la persona de davant de tot (que no s'haurà mogut) triarà el costat que més li agradi. Aquells que hagin escollit el costat que no ha escollit la persona de davant de tot quedaran eliminats. Això es repeteix amb noves parelles de conceptes fins que només queda una persona darrera de la primera: és la seva mitja taronja!

Exemples de conceptes:

  • Posar la llet i després els cereals / Posar els cereals i després la llet.
  • Parc aquàtic / Parc d'atraccions.
  • Nit / Dia.
  • Poble / Ciutat.
  • Entrepà de fuet / Entrepà de pernil.


HOLA, QUÈ TAL

El grup passeja per l'espai de joc fins que es fa un senyal. Llavors, busques la persona que tinguis més a prop i li dius "Hola, què tal, em dic [NOM]". L'altra persona farà el mateix. A partir d'aquell moment tu tindràs el nom de l'altre i ell o ella tindrà el teu. El grup segueix passejant. Quan es torna a fer el senyal, es repeteix el mateix però amb els noms nous. Això es va repetint fins que algú et diu "Hola, què tal, em dic [EL TEU NOM]". Quan això passa, estàs salvat i t'apartes. La resta segueixen jugant fins que només queden dues persones, que són les perdedores.

Entrada escrita per la Mèrida:)



diumenge, 30 d’agost del 2020

Canciones tradicionales II

 Más canciones tradicionales que mi hija ha aprendido estos días de la mano de su abuela Pilar en Punta Umbría.

"Los pelos no se caen con la gripe, a-há, 
se caen con las tijeras de Felipe, a-ha.
Felipe era un barbero que tenía mucho pelo, que tenía una barbería que siempre estaba vacía y un letrero que decía:
Los pelos..."

"Las farolas de palacio
se están muriendo de risa
al ver a los estudiantes con corbata y sin camisa.
Ay chúngala galaga chúngala, 
ay chúngala galagadón, 
ay chúngala cómo me río
con todo mi corazón.

Me casé con un enano
para hartarme de reír.
Le puse la cama en alto 
y no podía subir
Ay chúngala..."


dimarts, 25 d’agost del 2020

Juego tradicional: el hacha

 Un juego tradicional similar al Veo, veo pero en el que hay que moverse y correr. Con la canción, se anuncia el color que hay que tocar, e inmediatamente todos los niños deben tocar algo de ese color. El último pierde.

El hacha de qué color, color, color, 
azul marino, verde limón, limón, limón.
¿Color, color, color?

---- aquí hay que gritar un color ----

Canciones tradicionales...

 ...para jugar a la comba, a saltar la barca, al teje, al elástico, etc.

Don Melitón

Don Melitón tenía tres gatos
y los hacía bailar en un plato
y por la noches les daba turrón,
¡que vivan los gatos de Don Melitón!

Doña Enriqueta tenía tres perros
y los hacía bailar en un hierro
y por la noche les daba galletas, 
¡que vivan los perros de Doña Enriqueta!

Don Melitón como era tan chato
le llamaban narices de gato,
pero los gatos se le han "escapao"
comiendo ratones a medio "bocao".

Al pasar la barca

Al pasar la barca me dijo el barquero
las niñas bonitas no pagan dinero.
- Yo no soy bonita ni lo quiero ser, 
coja usted el dinero y yo saltaré.

Matarile

¿Dónde está la llave? Matarile, rile, rile,
¿Dónde está la llave? ¡Matarile, rile, don!

dilluns, 24 d’agost del 2020

Ressenyes de bolquers de tela: Incredibaby

 Vet aquí una altra marca que no vam provar amb el primer fill sinó directament amb el segon. I l'experiència ha sigut bona. Malgrat l'aspecte senzill (el típic cobertor de polièster amb solapes) no hem tingut quasi fugues. I com que és tan senzill, sense parts absorbents, es pot reaprofitar fàcilment amb un esbandit manual. A destacar la goma de reforç a la part de les cuixes, que fa que quedi molt ben ajustat i que es pugui començar a fer servir quan encara el nadó és molt petit i no té gaire plenes les cuixes. Les diferents opcions d'ampliació mitjançant clics també ajuden a que duri més temps. A nosaltres ens ha durat ben bé 2 mesos, clar que el nen ha crescut molt ràpid. Amb un nen amb un creixement més gradual, duraria ben bé un parell de mesos més. El nostre és una talla S.




diumenge, 26 de juliol del 2020

Ressenya de bolquers de tela: Storeofbaby

Amb el meu primer fill vam adoptar, ben aviat, els bolquers de tela. Un dia faré una entrada explicant els motius, els avantatges (i inconvenients) i en general tota la logística que cal per tirar-ho endavant satisfactòriament.

Avui, però, em vull centrar en les diferents marques de bolquers. Ja llavors em va quedar pendent fer una sèrie de ressenyes de cada marca i model, per aportar la meva mica d'experiència al món. La nena creixia i la feina es multiplicava... I no tenia mai un moment. I mira, quasi millor, perquè ara, que ha nascut el meu segon fill i que torno a fer servir els bolquers de tela, m'adono que el fet que algunes marques funcionin i d'altres no depèn molt de la criatura. Del seu físic (si és grassó o prim, especialment de cames) i també de com fa els pipis (si és nen o nena i si en fa molts de petits o pocs però abundants).

Per exemple, ens hem trobat bolquers que amb la nena no funcionaven i que amb el nen ens van de meravella. Bolquers que vam aprofitar molt amb ella i amb el petit ens han durat poquíssim. I seguim aprenent. El petit ara té tres mesos, però ja n'hi ha que no li caben, així que ja puc començar, ara sí, la meva sèrie de ressenyes de bolquers de tela.

Començaré amb uns bolquers de la marca Storeofbaby. Aquests ens els van deixar pel segon fill, així que només tenim l'experiència amb un nen d'un mes, però molt gran de talla. Els vam provar un parell de vegades, i no van funcionar. La humitat s'escapava sempre per la banda de dalt, per l'acabat blanc. Quin desastre! Els vam apartar.

I ara ve el més ridícul. Temps després vam buscar la marca per internet... I va resultar que eren swim diapers! És a dir, bolquers per anar a la piscina i que no s'escapi la caca. Esclar que no funcionaven...!



diumenge, 12 d’agost del 2018

Mètode Konmari, un resum

En plena mudança estival al nou pis (caixes, calor, caos!), trobo uns apunts en una llibreta. És el resum de les ensenyances que la Marie Kondo, aquella fanàtica de l'ordre, va fer arribar a mig món fa uns anys amb el seu bestseller. Beneïda Marie! Si no l'hagués aplicat (a mitges!) fa uns mesos, la mudança hagués pogut ser molt més traumàtica. Afortunadament, no som gaire acumuladors, però tot i així unes quantes bosses de roba sí que vam donar. Com que mai se sap, anoto aquí els apunts per una futura consulta:

El mètode Konmari

1) Visualitza l'objectiu. Això et donarà motivació per arribar-hi.

2) Hem de triar què guardem i què no segons la frase "Em desperta alegria?". 

3) Cal ser agraït amb els objectes, especialment amb els que ens han fet servei. Així és més fàcil acomiadar-se'n.

4) El mètode s'aplica per categories. Són aquestes: Roba, llibres, papers, komono, records.

5) Què són els komono? CDs i DVDs, cosmètics, efectes de valor, aparells elèctrics, equipament de la llar (per exemple, articles de papereria o de costura), articles de consum, productes de cuina i aliments, altres.

6) Sobre la roba: no hem de degradar-la a "roba d'estar per casa"

7) Sobre els llibres: ens el quedarem si entren al nostre "Saló de la fama". Tirarem per defecte tots els manuals.

8) Papers: Els organitzarem en dues carpetes segons aquest criteri: coses d'ús necessari pròximament i coses de conservació indefinida.

9) Després d'aplicar el mètode, toca desar les coses. Cal trobar un lloc per a cada cosa. Un lloc simple, que ens permeti saber d'una ullada tot el que tenim.

10) Posarem totes les coses iguals al mateix lloc.

11) Hem d'evitar fer piles!

12) El marbre de la cuina ha d'estar buit!

13) Hem de buidar la bossa cada dia.

dilluns, 14 de desembre del 2015

dimecres, 30 de setembre del 2015

divendres, 31 de juliol del 2015

dijous, 16 d’abril del 2015

dimecres, 18 de febrer del 2015

dilluns, 9 de febrer del 2015

Jalapeños

Les llavors de jalapeños que em va enviar l'Altea de Mèxic comencen a brotar,

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Estudi sobre patates: Red Pontiac

La patata, aquella gran desconeguda. N'hi ha desenes de varietats, cada una amb la seva textura i gust que la fa més adequada per un tipus de cocció o altra, per un plat o altre. I jo aquí, a aquestes altures de la vida, sense tenir-ne ni idea i agafant la primera que veig a la fruiteria. Prou! Confio que hi acabaré posant remei però, com que l'interès és limitat (només em faltaria convertir-me en friki de les patates, a mi), començarem a poc a poc. Una patata rere l'altra.

Avui, la Red Pontiac:


Varietat: Red Pontiac
Forma, mida, color: arrodonida, mitjana-gran, pell vermellosa, carn blanca
Textura i gust: cremosa sense arribar a ser farinosa, s'esmicola fàcilment, dolça
Possibles usos: trinxat de la Cerdanya (FET! OK, potser massa cremosa), seria ideal per fer unes mashed potatos...

dimarts, 22 d’octubre del 2013

La Seguretat Social

L'altre lloc on ha de peregrinar tot quisqui que munti una empresa és a la Seguretat Social. Has d'anar a donar-te d'alta d'autònoms, que consisteix a omplir un paper força fàcil. Però hi ha uns quants detalls que cal no oblidar:

- Has d'anar a la teva delegació de la seguretat social, no a qualsevol, i buscar el pis corresponent (si entres i simplement et poses a la cua el que et passarà és que després de mitja hora d'espera et diran que allà és per cobrar prestacions).
- Sí, també ho pots fer per internet, però no et refiïs, no sempre funciona.
- Tens 30 dies per fer-ho, però sense contar l'últim. És a dir, que si a Hisenda vas donar d'alta l'empresa el dia 4 de setembre, l'últim dia per anar a la SS és el 3 del mes següent.
- Si et pensaves que per canviar de mes només pagaries la quota del mes corrent, nanai. Comproven amb Hisenda la data i pel mes anterior et fan anar al banc a pagar-lo (el mes corrent te'l domicilien).
- Cal no oblidar-se ni del núm. de la SS ni del compte bancari (sí, és obvi, però a mi em passa sempre).
- Si per alguna raó et dones d'alta més tard del que tocava, et cobren un recàrrec del 20% i perds totes les bonificacions. Tela.
- I les noves bonificacions per emprenedors? Ah! Doncs t'explico: només s'apliquen la primera vegada que et dones d'alta. Si, com en el meu cas, ja havies estat donada d'alta abans (un mes al gener per cobrar una traducció) ja te'n pots oblidar. Almenys encara et descompten alguna cosa per ser dona i menor de 30 anys (quin consol).
- Finalment, les bonificacions són automàtiques, no s'han de demanar enlloc.

dijous, 17 d’octubre del 2013

El Registre d'Operadors Intracomunitaris

Si la vostra empresa té intenció de fer negocis amb altres països de la Comunitat Europea, us caldrà el número d'operadors intracomunitaris, que no és res més que ES+NIF. Aquest número s'ha de demanar mitjançant un 036. Fins aquí bé.

El que no et diuen, però, és que poden arribar a trigar fins a 3 mesos a validar-te'l, cosa que pot perjudicar greument el negoci. En el meu cas, i després de començar a desesperar-me després d'un mes, vaig anar de visita a la 3a planta de la delegació d'Hisenda de Letamendi, on un xicot em va dir que en una setmana el tindria i així va ser. No sé quina mena de botó màgic devia tocar, però llavors és que tan complicat no era...

Per cert, per comprovar si us l'han validat ja o no, heu de fer servir l'enllaç següent:

https://aeat.es/viescoes.html

dimarts, 17 de setembre del 2013

El meu viacrucis particular amb Hisenda I

Una de les facetes més frustants a l'hora de muntar una empresa és haver de batallar amb la burocràcia i amb Hisenda en particular. No són només les hores dedicades a interpretar llei rere llei a veure quins detalls se t'havien passat per alt, sinó tots aquests protocols il·lògics i enervants, els formularis críptics i els funcionaris setciències que més que ajudar-te sembla que disfrutin quan després d'una hora d'espera et comuniquen que sí, que per aquell formulari encara et cal una altra fotocòpia. A la delegació del carrer Josep Pla ja em coneixen, igual que a la seu del districte, però del tema llicències d'obertura en parlaré un altre dia quan s'acosti el gran moment... De moment em centraré en tot allò que cal per muntar una empresa.

Informar-se

Abans de posar-se a omplir papers, el primer és informar-se de quin tipus d'empresa volem, ja que això ens marcarà coses com el règim de l'IVA i de l'IRPF i el tipus de tràmits. En el nostre cas serem una societat civil privada amb un soci capitalista i un de treballador i és tenint al cap això que explicaré la resta de tràmits.

Per informar-se, a mi m'han anat molt bé els cursos de Barcelona Activa sobre fiscalitat i figures jurídiques. Amb aquest primer contacte ja pots afrontar amb coneixement de causa una recerca a internet sobre el tema. Moltes hores després arribes a la conclusió de que la teva empresa funcionarà en règim de recàrrec d'equivalència (IVA), que és obligatori, i en règim objectiu o de mòduls (IRPF), al qual renunciem durant tres anys a favor del règim directe simplificat. D'internet també n'obtenim el nostre epígraf (IAE). També és interessant el telèfon d'Hisenda (901 33 55 33), però només per a preguntes molt i molt concretes i si estem preparats a que ens tractin amb condescendència.

L'acord de voluntats, els estatuts o com carai es digui

Em refereixo al contracte que signes amb l'altre soci on es detalla, entre altres, el capital, el porcentatge de participació a l'empresa i com d'administrarà aquesta. Compte perquè, si es posa que els socis actuaran de forma mancomunada, es requerirà la presència física de tots dos socis tant a l'hora de presentar el 036 com a l'hora de demanar el certificat digital. El més pràctic, doncs, és designar un representant (es pot fer amb un document apart).

El 036 i el 037

És el primer model que cal omplir. Dues vegades: amb la primera et donaran un NIF provisional i amb la segona, el definitiu. A més del 036 de l'empresa, caldrà omplir un 037 per cada soci, tant si és treballador o no. La diferència entre els dos models, per si us interessa, és que el 036 és per a persones jurídiques i el 037 per a persones físiques. Tot i així, pot haver-hi casos en els que una persona física necessiti el 036, per exemple si s'ha de donar d'alta al cens d'Operadors Intracomunitaris. Resumint, el 036 és més complet que l'altre, té més opcions.

Com presentar-los

Es pot fer o bé telemàticament o bé físicament... excepte en el cas del 036 per obtenir el NIF provisonal. Bàsicament perquè per fer-ho telemàticament primer necessites obtenir el certificat digital de l'empresa, i per fer això necessites un NIF. No us oblideu les fotocòpies dels carnets de tots els socis i una còpia del contracte.

Com omplir el 036

A la pàgina 1, marquem la 110 i la 111, i omplim la part de baix (Lugar, fecha y firma).

A la 2B, apuntem el nom de l'empresa. Ara, compte amb les dates: la del B8 és la del contracte que he explicat abans. La del B9 és la data del dia en que es presenta el 036. La del B10, jo la vaig deixar buida. Omplim la part del domicili fiscal, etc. i anem a la part de baix. ¿Tiene personalidad jurídica? Doncs bé, no em feu dir per què però aquí marquem NO. I acte seguit marquem la 70, perquè resulta que nosaltres també estem emmarcats al règim d'atribució de rendes. Lo dels establecimientos permanentes ho ignorem ja que fa referència a la gent estrangera.

A l'apartat 4 toca posar l'epígraf (la 403 la trobareu a les instruccions del model). Posem la info del local.

Saltem al 6: marquem sí a la 500 i no a la 501. Ara bé el merder: pel que vaig estar llegint, si encara no tens previst començar l'activitat, això ho pots deixar en blanc i així no cal que comencis a pagar a la seguretat social. Clar que a les instruccions també diu que s'entén que es comença l'activitat no en el moment que comencis a generar ingressos, sinó en el moment de començar a pagar. Total, que com que no ho teníem clar vam marcar la 504 amb data del dia de presentació del model i llestos. Això vol dir que tens un més per apuntar-te a la Seguretat Social i pagar autònoms. Chachi.

Seguim. A l'apartat 6C ens donem d'alta del règim especial del recàrrec d'equivalència i en el D apuntem al Registre d'Operadors Intracomunitaris (que ens permetrar comprar i vendre per Europa).

Ara estem a l'apartat 7. Marquem  el 601 i el 609, i no ens oblidem de renunciar a mòduls mitjançant el 605.

Ara bé un apartat una mica punyetero, el 9. En principi l'hauríem d'ignorar... però resulta que en el moment en que paguem un lloguer haurem de retenir-li l'IRPF a l'arrendador. Doncs bé, toca marcar la 702... però compte amb la data. Si resulta que ens trobem en període de carència, no podrem omplir el formulari corresponent (crec que és el 115) i haurem de pagar a hisenda uns diners que no han sortit d'enlloc. Així que aquí o posem la data efectiva en la que comencem a pagar lloguer o bé o deixem en blanc i ja ens donarem d'alta quan toqui.

L'últim apartat a omplir és el 12: omplim la info de cada soci (renunciant a Estimació objetiva) i llestos.

El 037

El mateix dia que es fa això hem de presentar els 037, cada soci el seu. Segons ens van dir a hisenda, l'únic que hem de marcar és la 111 i després anar a l'apartat de l'IRPF i omplir-lo. I ja està.

El model 600

Ara toca registrar el contracte privat i, en cas que toqués, pagar un impost de transmisions de la Generalitat. Bàsicament, el que cal és dur el contracte (+ fotocòpia), al carrer Fontanella, 6 (Agència Tributària de la Generalitat). Allà una noia et dirà com omplir-lo i una altra te'l registrarà. Ara tindrem un contracte amb unes enganxines, aquest és el que hem de fotocopiar i dur a partir d'ara a Hisenda.

No ens oblidem del certificat!

Com que ja hem validat el contracte, ja podem demanar el certificat digital de l'empresa. Ho fem, i aprofitarem que encara hem de tornar a Hisenda un cop més perquè verifiquin qui som.

Aconseguir el NIF definitiu

Aquest pas el podem fer des de casa, però com que hem de presentar altres papers (contracte registrat), és més pràctic fer-ho físicament. Cal, com he dit, el contracte original registrat i una fotocòpia d'aquest. Compte, perquè per demanar el certificat digital cal una altra fotocòpia del contracte registrat. També ens cal, como no, un altre 036. Marquem, a Modificación, la 120 i ja.

I el NIF-IVA o NIF intracomunitari, què?

Se suposa que en el moment en que t'apuntes al Registre d'Operadors Intracomunitaris ja se t'assigna un NIF-IVA, que no és altre que ES + el NIF de l'empresa. Peeeerò resulta que poden arribar a trigar un més per fer l'alta efectiva. Per comprovar-ho hi ha aquesta pàgina: https://aeat.es/viescoes.html


diumenge, 21 de juliol del 2013

Mary Kay i jo

Classe intensiva de maquillatge amb la Lídia. No vegis la de potingues que s'han de fer servir per aconseguir un look natural. A veure llisto en l'ordre que crec que és (Lídia, corregeix-me si vaig errada!):

- el 3 en 1 per netejar (amb aigua)
- la crema hidratant
- la crema hidratant dels ulls
- la prebase
- la base
- el corrector
- els polvos aquells per treure brillos
- el coloret

Per als ulls:

- el líquid per fixar els colors
- el color clar i el fosc
- la línia
- el rímel

Els llavis:

- el perfilador
- el pintallavis fosc
- el de donar brillo

Notes:

* deixar assecar el rímel que hagi caigut sobre la pell del voltant dels ulls abans de treure'l amb un palet de les orelles.
* el rímel sobrant es pot treure amb un cotonet mullat amb aigua.
* els polvos, es posen o bé fent cercles o en la direcció del vel.
* el corrector no s'escampa frengant sinó que es difumina amb el dit.

Una foto (el monyo no el tingueu en compte, que estic d'estar per casa!):

dimarts, 12 de març del 2013

Space Dealer (reseña)



Diseñador: Tobias Stapelfeldt
Grafismo e ilustraciones: Patrick Schoden
Editorial: Eggertspiele
Año: 2006
Ficha en la BGG: http://boardgamegeek.com/boardgame/23451/space-dealer


Tal y como reza su eslogan, Space Dealer es un juego de comercio interplanetario a tiempo real. Tiene una duración exacta de 30 y con una caja pueden jugar de 3 a 4 personas (con dos se puede ampliar hasta 8).
 
Los componentes:

En una caja de Space Dealer encontramos todos los componentes para jugar 4 personas más algunos pilones extra por si ampliamos el juego a ocho. Por esta misma razón, las naves y los planetas son reversibles, con un color a cada lado. También se incluyen 10 relojes de arena, 5 naves de cartón desmontadas, los cartones para montar los diferentes tableros de juego, las cartas de tecnología y los cubos que representan los materiales. 

Algunos de los componentes.
La calidad de los componentes es media-alta: pilones y cubos de madera, cartones gruesos y bien terminados, la manera de montar las naves es original aunque no acaba de ser práctica. Además conviene cronometrar los relojes de arena (yo he encontrado diferencias de hasta 8 segundos). 

El juego incluye pilones para aburrir.
Las cartas de tecnología.
Finalmente el juego incluye un CD con música que tiene la doble función de ambientar y de marcar los 30 minutos de juego (este no es imprescindible, se puede jugar con un reloj). Las instrucciones vienen en inglés y en alemán y son un poco caóticas, en sintonía con el juego. Incluyen una versión básica para aprender el juego y una de avanzada con todas las cartas.

Cómo se juega:

El principal atractivo del Space Dealer es el uso de los relojes de arena para distribuir el tiempo entre acciones, permitiendo que todos los jugadores jueguen a la vez y no haya turnos. El reloj de arena marca el coste de la acción que se está realizando (60 segundos) y nos obliga a pensárnoslo bien puesto que una vez activado no se puede mover. Los relojes, dos por jugador, se usan para todo: mover las naves, producir bienes, construir mejoras, avanzar de nivel tecnológico... Hasta se pueden boicotear.

El área de juego de un jugador.
Luego está el tema del transporte de mercancías de un planeta a otro para satisfacer la demanda que figura en las cartas que construyen los otros jugadores; esta es la manera de obtener puntos de victoria, tanto para el jugador que posea la carta como para el que la satisfaga. Pero a pesar de que podamos llamarlo "comercio", no os hagáis ilusiones: la interacción es casi nula. Sí, es verdad, los jugadores pueden comerciar entre ellos, intercambiando mercancías y cartas, pero al final cada uno acaba centrándose en producir los bienes que necesita, lo que convierte las tecnologías de niveles superiores en esenciales para mejorar la productividad. Ahí es donde entra también la planificación a la hora de construir: el espacio es limitado y un error al colocar las cartas te puede costar la partida.

Las naves transportan los materiales de un planeta a otro.
 
Variantes y ampliaciones:

El juego tiene la particularidad de que si se juntan dos cajas del mismo, se puede ampliar hasta ocho jugadores, algo digno de ver aunque faltaría por probar si realmente mejora la experiencia de juego (las risas seguro que sí). Luego existe una expansión, Space Dealer: All-Zeit, que básicamente incluye nuevas cartas de tecnología que amplían la interacción y el puteo.

Finalmente, decir que se está preparando una nueva edición del juego, hecha por el mismo diseñador, para este año. El nombre: Time 'n' Space.

Opinión:

La innovadora mecánica de los relojes de arena es la responsable del ambiente de desenfreno que se apodera de los jugadores a medida que avanza el juego, algo estimulante en mi opinión, pero que a veces puede degenerar en estrés y desorientación (sobre todo porque, como el juego va cronometrado, no hay tiempo para resolver preguntas). Sin embargo, hay otros momentos en que los jugadores se pasan medio minuto observando aburridos sus relojes, sobretodo al principio. Lo que da cierta sensación de que el juego está descompensado.

También creo que falta algo de dificultad al juego, algo a lo que dedicar tu cerebro en esas pausas (no es un juego de grandes decisiones y las pocas que hay no son insalvables). En ese sentido, creo que funcionaría muy bien con niños, aunque no lo he podido comprobar por, ejem, falta de componentes: dificultad baja, independiente del idioma, les enseñaría además a tener paciencia, algo vital en estos tiempos que corren...


PROS
  • Original, ideal para los amantes del caos y las carreras.
  • Fácil de explicar, independiente del idioma.
  • Dura 30 minutos, ni más ni menos.
  • Tiene un montón de componentes que se pueden aprovechar para otros juegos. xD
CONTRAS
  • Poca profundidad, el adjetivo que mejor lo describe es "curioso"...
  • No tiene versión para 2 jugadores.
  • Poca interacción.