The Johnnie Fox's

El dimecres just abans de plegar rebo un sms del Marc. "Anem a visitar un pub que ens han recomanat. T'apuntes?" Sense dubtar-ho! Les pintes espontànies entre setmana sempre em vénen molt de gust, i més quan el dia s'ha fet llarg i mecànic. Així que agafo la bici i cap a The Gallops, on viuen ells. Pel camí (10 minuts escassos) rumio, això de "visitar" un pub... Però tot cobra sentit quan em diuen que anem al renombrat Johnnie Fox's, el pub, diuen, més alt d'Irlanda... I més car :P

Però el lloc s'ho val: la decoració és increïble, imagineu-vos una mena d'alberg amb interiors de fusta i en penombra, el terra decorat (?) amb encenalls, i amb les parets literalment cobertes dels artilugis més variats: estris del camp, plaques de matrícula, cartells antics, roba estesa... Destaquen una urna funerària i una foto dels prínceps espanyols (sense cremar), així com les fileres i fileres d'orinals que decoraven les vigues. Més tard ens preguntaríem a quan paguen l'hora al servei de neteja...

La carta també és increïble: resulta que és un restaurant especialitzat en peix! Es fa difícil escollir després de mesos sense provar-lo. Al final, entre les meves Jumbo Prawns Jambalaya i els plats de la Núria i el Marc ens posem les botes, i discutim els més variats temes, des de nachos que no es mengen fins al sistema de cotitzacions, tot es posa al mateix nivell amb una pinta al davant i bona companyia.

Llàstima que el pub queda massa apartat per anar-hi sense cotxe, perquè és una d'aquelles coses a ensenyar a les àvides visites a Dublín. La qüestió és que, asseguda al seient de davant(perquè no em maregi), jo em sento com una reina. La tornada a casa s'hagués fet feixuga amb la planxa plena, però el Marc ha insistit a acompanyar-m'hi (tot i que de poc no hi cap la bici). Quins luxes! Aquesta gent em mimen massa i em malacostumaré... Queda pendent, però, visitar un real pub, i la seva introducció a la comunitat CAD... D'això me n'encarrego jo!

l

Comunicat breu

He rebut ordres des de les altes esferes de la banca internacional perquè certa parella i el seu gos Taki siguin mencionats en aquest bloc de tant en tant. Sinó, un goril·la uniformat amb pinganillo a l'orella i i flagelant-se em farà una visita i m'impedirà veure els Simpsons cada nit. Ouch!

Una esgarrifança em recorre l'esquena

Tothom diu que ha arribat l'hivern. Que la tardor, per aquestes latituds, se la salten a la torera. Jo personalment espero que el fred i la pluja no empitjorin molt més, perquè la calefacció està espatllada al pis de dalt des de la setmana passada i no hi ha perspectives que l'arreglin (jo NO penso trucar al .....ista, i si ha de passar com el fairy i companyia, esgotats durant setmanes i allà ningú diu res fins que l'Anna va al súper i en compra, en tenim per llarg; com deia Yosemite Sam, "ja veurem qui s'acoquina primer!"). I si bé la manta de llana de l'àvia ja ha perdut l'olor a naftalina i abriga que dóna gust, és trist que al lavabo de baix s'hi estigui més bé que a la nostra habitació. L'últim crit en moda polar d'aquesta setmana és l'Abel davant l'ordinador a les tres de la matinada amb anorac i caputxa.

Perquè sí, ara que se'n vagi a dormir a les tantes ja no és cap cosa estranya, i de fet molt em temo que arribar a les 21h o 22h serà el pa de cada dia. Que m'hi vagi acostumant. Què hi farem... Jo quan me'n cansi l'agafaré pel ganyot i l'obligaré a jugar una partida de Go amb mi muawhahaha! I potser el deixi guanyar :P

Oh, ahir vaig començar a veure Heroes, i confesso que m'hi he ben enganxat. Super-Hiroooooo! M'he passat el matí a la feina mirant capítols (és culpa seva per no traduir Hot Wheels al castellà; en Tommy m'ha mirat amb cara trista i m'ha dit que bé, no, uhm, que... ei sí, que els puc ajudar quan se l'hagin de passar en modo multijugador. Ara resulta que sóc una multiplayer chick).

L'Alan va tornar ahir de Tailàndia, tornem a ser la "família" al completo. Li vaig preguntar i em va dir que tenia moltes ganes de tornar. "A Irlanda?", "No, a Tailàndia" ¬¬' On tot és, es veu, tan barat i bonic i exòtic. On els pobres sí, són pobres, però almenys es poden banyar a la platja (només li faltava afegir "i així van nets i no fan pudor", que els hi preguntin als que abans vivien al Somorostro). I bé, bàsicament va acabar insinuant que estava boja d'haver triat Irlanda per venir a viure-hi. "Què hi fas aquí?"
l

Yellow brick road

...i vaig deixar-los rient i bebent en un pub i vaig trencar per un dels carrerons empedrats cap al cor del Temple Bar, esquivant mims i turistes cridaners. A la porta de l'Eamon Dorans el cartell resava: Kill City Defectors, album release. Estava sola, i com que la pinta de cervesa encara va massa lligada a l'acte social, vaig decidir regalar-me una crepe de nutella i nous i coronada per una bola de gelat de vainilla, i així de gloriosa anava baixant els esglaons. El petit i fosc local no estava gaire ple, els nois suficients per llançar-los mirades lascives des de sota el barret. A les 22h Super Extra Bonus Party engega el concert, i la festa i el bon rollo s'apoderen de la sala. Un parell de temes per posar el públic a to, i les dues primeres files ballàvem com bojos amb una energia tal que alguns semblava que estiguéssim en trànsit. I no vam parar. Durant tres hores. Un estil funky enganxós posava la nostra creativitat a prova, encoratjats pels altres desconeguts, una mica menys aquella nit. Els nois tenen tan de músics com de showmans, i no paren de trencar totes les regles que regeixen una actuació: surten mig disfressats a l'escenari (un de futbolista, un amb pijama i l'altre amb un uniforme calcat al d'alguna colla de diables, no recordo quina). Salten escenari amunt escenari avall, ara un toca la guitarra entre el públic, ara un altre que no toca, potser algun amic, puja a l'escenari i ens increpa a fer més soroll. L'ambient es torna... familiar. Un parell de temes deriven al reggae, i del no res apareix un MC brasiler amb rastes i s'afegeix a la moguda. A la mitja part deixo que la noia de l'estudi de so em reconegui, i intercanviem quatre paraules. L'estudi bé, em diu. Busy. Millor per ells. Per fi els KCD! Els temes han evolucionat molt, però puc reconèixer els diferents patrons que inventaven per a la guitarra i la percussió a l'estudi durant la gravació de l'àlbum. Altre cop em sento al marge, observant, la nit sembla difuminar-se al meu voltant. A l'acabar estan suats i cansats com tots nosaltres, però sense deixar-los respirar els faig firmar el CD, un fins hi tot ho ha intentat i ha escrit "Grasias!" amb lletres tremoloses.

Sento que el temps va retrocedint. De matinada i jo caminant sola pel centre de Dublin, ningú m'espera enlloc. Bé, sí, la Noxutes. Pedalejo i la memòria va desenterrant records: l'estiu, juny, maig, l'arribada... I de cop, allà a la cantonada de sempre esperant per creuar el carrer, el Dónal, com sortit de somnis antics. Segur que us preguntàveu què se n'havia fet... Jo també, tot i que en part és culpa meva perquè tampoc no l'he trucat més. Se'l veu... com sempre. Amb aquella mirada estranya que té. Encara fa de cambrer a les tardes, el grup va rutllant, o sigui que no, que no marxa a Londres. Que el truqui la pròxima vegada que vagi a fer una pinta...

Aquest matí m'he despertat i per primera vegada la finestra estava entelada. Fotia una rasca...! Així que m'he tapat i he anat palpant... I sí! un braç, una cara... Bon dia!! I molts petons.

...I m'ha portat un pot d'arbequines!!!
l

Informe de campanya

Feia molt de temps que no m'aixecava un dissabte i sense ni rentar-me la cara em posava davant l'ordinador a jugar una partida. I com senta de bé...! Fins i tot somreia quan Ra ha destruït completament la meva flota de trirremes. La revenja serà molt dolça...

Si el temps aguanta, el planning és: mandrejar fins que el cos s'avergonyeixi de mi, llavors agafar la bici, la llangonissa i una mica de pa, passar a recollir la manta a cal Borja i fer cap al Phoenix Park a llegir sobre l'herba tota la tarda.

Abans però, potser hauria d'ordenar l'habitació... Des que l'Abel ha marxat, he deixat que les forces del caos se n'apoderin, i corro el risc de morir sepultada. No és que estigui bruta (bé, els morts campen al seu aire, però sempre m'han caigut bé), sinó que, diguéssim, quan un objecte deixa el seu lloc "natural" (mental més aviat) no té perspectives de tornar-hi. Així, els mobles han perdut aquella simetria harmoniosa amb les parets, les estanteries gemeguen de buidor, i ahir em va semblar sentir les claus agonitzant en algun lloc de la immensitat del llit... De fet, per a arribar a escriure aquestes quatre línies he hagut de tenir-me-les amb l'exèrcit de calces i
mitjons que s'havia replegat al cim de la cadira... Si tanco els ulls encara veig voleiar els seus temibles estendards...

Nova setmana, nous projectes

Després d'una setmana mogudeta treballant a Activision al centre de Dublin, plena d'overtime i alguna que altra afterbeer, els quatre Guitar Heros ens hem retraslladat a Keywords per començar el nostre següent projecte: Barbie the Island Princess!! Seriosament, encara no hem vist el joc, però amb els arxius de so n'hem tingut més que suficient. Són taaaaaan cursis...! Ni la més repipi ho suportaria. Es pensen que els nens no tenen bon gust o què?? Si no fos per la clàusula de confidencialitat us en penjaria alguns, no tenen desperdici. Especialment després que en Sebastien recalqués el rerefons pornogràfic de frases com "Hasta el fondo", "Es todo cuestión de ritmo" o "Eso ha estado muy bien!". La meva preferida però, és el bo d'en Prince Antonio (...) exclamant "Uauu! Directo en la boca!". No tinc espera.




També anunciar que m'han confirmat les vacances, o sigui que voltaré per Barcelona d'aquí dos dilluns en missió fotogràfica per a l'orla alternativa que hem de fer JA!! Per això us insto a que em feu arribar la vostra tria de profes... La Clara ja ha fet una petició d'en Freixa tamany póster...
l

TFC Highlights

Moments estelars de les interminables i malgrat tot entranyables converses amb la Clara pel msn a raó del tfc (que per si us ho preguntàveu, està dat i beneït, ara a esperar la sentència el dia 12):

[Així començava, podríem dir, l'últim dia de la notra carrera, 27 hores per la deadline]
Anna: - Good morning, good moooooorning!
- To you
- and you
- and you!
Ithil: - jejejeje
- i akest bon humor?
- un altre cop xocolata desfeta o què?
A: - no pas
- simlement pq sim diumenge a les 9 del matí
- que no és motiu suficient per estar de bon humor?

[Carpe diem o métele caña que no llegamos]
I: - pots exportar del frame tal al frame qual?
A: - no ho sé
I: - vale pues res
A: - ho he calculat minuciosament i he descobret que el temps que trigaria a saber-ho és superior al q es triga exportant tota la peli
A: - (i restnat el temps d'escriure aquesta respsta tan llarga i inutil)
I: - per això t'he dit de seguida "vale pues res"

[Flash i el surrealisme]
I: - de fet de moment anava l'unic q passa és q no sé parar el loop del ehm quan piques una resposta
A: -jajaja mencanta, m'imagino ehmmmmmmmmmmm orgàsmics i interminables
I: - els orgàsmics els he tret si no t'importa ^^
- xDDD les cosidores com cusen, sembla q cremi la roba
A: - jajajajaja
I: - ui i una criada es queda en boca només

[Triar un títol és un assumpte delicat]
A: - alguna sugg? Putos Verbs..?
I: - xD
A: - Punch in the V...?
I: - ehmmm Phrasal Maiden?
- Milady, the Phrasal Verbs!
A: - Maid up
I: - Adventure in the land of PV?
A: - PVenturas! oh sí!
- (ni de conya)
I: - sones robòtica
A: - o fem un símbol rollo V (de Vendetta) pro amb PV
- (loqualo? robòtica??)
- oh oh símbol va plis!
I: - xDD vale va
- però ara nooooooo
A: - oh?
I: - ara posem sons
- fems coses importants
A: - jajaajja sones estressada
I: - aixo ja ho farem si tenim temps
A: - rollo parlant a un puppy
I: - ESTIC MOLT ESTRESSADAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
- jejeje puppy

[apunts culturals mentre treballem]
A: - saps com es diu puppy en italià?
- cucciolo
- li pots dir cucciolino a l'albert a vere q li sembla

[Puppy La Trilogia]
I: - li he dit a l'albert lo de cacciolo ^^
A: - cucciolo*
- i q diu?
I: -eso
- q si era part del treball

[de quan vam començar a actionscriure]
A: - Ribas_prof.onPress = function () { TFC.aprobat;}
I: - onPress?
A: - punch a l'estomac
I: - jo faria if (Ribas == TFCaprobado) {Ribas_orla = true;}

[amb la música d'Expediente X de fons...]
A: - has intentat sharejar algo amb mi...?
I: - ehm?
A: - m'ha aparegut un cartellet de clara want to share a folder with you
- un cartellet del msn
I: - hmmm no q jo sapiga
-xo tampoc tin inconvenient, si vols ^^
A: - q raro
I: - ara m'ha desaparegut una carpeta de la biblio
A:- a vere si serà el msn que fa fallar els arxius de so
A: - !!!!!!!
- carpetes q es sharejent soles!
- i se'n van a passejar!!

[confessions a altes hores de la matinada]
I: - bueno al menys m'alegro de q al final fessim el tfc juntes, al menys podem desesperar en companyia
I: - la companyia de la meva amanida no és el mateix
- va minvant per moments
A: ^^
- és un honor ser comparada amb la teva amanida
l