1r dia de feina

Arribo, puntual a les 9h. A dins de les oficines, quatre gats, ja se sap, dll postpont, i sumat amb aquesta tranquil·litat... madrilenya? Això a bcn no passa, diria, el jefe no t’agafa i et diu “apa, anem a esmorzar!” i entrem al bar del costat i ens peguem el desayuno padre (bueno, ell, jo he pres un humil suc de taronja). I allà xerrant, ha entrat un altre dels empleats, “buenaaas”, sospito jo que sense ni passar ja per les oficines. No em negareu que pinta bé.

Tinc el cap com un bombo després de 2 hores d’explicacions durant les quals he conegut els amics Apache, MySQL, CMD, Velocity i també algun company de feina, de pas. Feia gràcia quan en JR (el jefe) me’ls presentava: “Eduardo Programación, Anna Contenido”. Pq sí, sóc Mrs. Gestión de Contenido, si ho he entès bé sóc la primera a qui contracten per realitzar exclusivament aquesta funció. Resulta (no ho diguéssiu a ningú!) que és una empresa que pretén creixer exponencialment així que entrin a la fase de producció d’un joc multiplataforma que es diu Witches, i del qual n’hi havia nombrosos posters plens de ties amb tangues metàl·lics i espadones del copón. L’altre projecte que tenen entre mans és en el que estaré: gira entorn d’una web d’on els usuaris es baixaran un joc de carreres de cotxes molt cuco i prou currat per ser de fa 7 anys, que ara estan millorant gràficament (m’han ensenyat com quedarà i mola mola, minialonsos amb possibilitats de bombardejar a qui no el deixi ser cap d’escuderia). Jo m’ocupo del contingut de la web, de testar el joc i un sofware/base de dades/ente ultrafashion en la seva senzillesa que permet gestionar els usuaris del joc etc i que han creat ells. No sé, tot sembla superinteressant, sobretot quan, jeje, el jefe especulaba sobre el futur d’internet i les comunicacions i em dibuixava una curva de creixement d’aquelles tan maques... després s’ha adonat que havia pintat la pissarra amb un retolador permanent.

I res, que m’han instal·lat en un quartet separat de la sala principal, a través de la porta oberta podia veure els animadors creant textures amb el 3D max, allà, renderitzant en una pantalla i parlant pel msn per una altra, con estilo y olé. Tb m’han donat un ordinador dels pocs que tenia tapa pro per poc temps, pq quan l’he encès ha fet pffff, es veu que la BIOS se n’ha anat a passejar o jo que sé. I llavors el company, que és de Vallecas i de poques paraules, ha destapat el seu irremediable cantó friki quan al veure l’escuet missatge “no se encuentra el sistema operativo” s’ha aixecat d’una revolada, ha tret el mòbil i li ha fet una foto a la pantalla. Jo me l’he mirat amb cara d’alucine, pro d’aquestes es veu que no en col·lecciona. Això sí, després m’ha arreglat l’ordinador.

Aquest és, més o menys, el resum del meu primer dia de feina. Quan tornava cap a casa calle alcalá amunt duia un somriure d’orella a orella. Tot seria perfecte si, a més, us tingués al meu costat.

PD. Eloooi, he pensat en tu quan he vist una botiga que es deia, XDDD, “¡Viva el músculo!”

A los madriles?

Doncs sí, ara visc a Madrid. Des d'ahir a la nit. Pq? Bàsicament, pq vaig donant tumbos per la vida, i ara he anat a petar aquí. En secret, pretenc deixar passar el temps i fer veure que oblido... però sense perdre'l. El temps, vull dir. Així que el dll començo feina nova. Ja us en parlaré quan arribi el dia.

De moment, dir-vos que ja m'he instal·lat al pis, situat prop del metro Quintana al barrio de la Concepción (nord-est de Madrid). És un pis vell amb mobles antics i quadres que fan por. Les portes dels mobles de la cuina no encaixen, els fogons van amb butano, i per estendre, de la finestra de l'habitació en surten uns cordills lligats a la finestra del davant que puc estirar via politges. També he hagut de fer una operació de rescat de l'aranya i la cucaracha que hi havia a la banyera aquest matí. Però apart de certes coses, el pis està net i ordenat, i ja comencem a omplir-lo d'estris (es veu que la cuina estava completament buida). Avui segurament farem una escapada al carrefour per acabar de comprar quatre coses que falten.

Heu notat que ja parlo en plural. I és que a diferència d'altres pisos on em van dir que cadascú "anava a la seva", aquí els tres altres inquilins ja es coneixien d'abans, i ja en plantejat moltes coses en comú com ara una cosa tan bàsica com compartir gastos de productes de neteja i aliments bàsics (sembla que no, però evita una situació tan absurda com tenir un rollo de paper de vàter per cadascú). Us els presento, són el Raúl, la Patri i la Marian, de Palma de Mallorca i bilbaína la última. De moment el noi ja treballa i les noies es dediquen a llençar currículums pel barri.

El barri. He sortit aquest matí a explorar i lo primer de tot: quina raaaaasca!!! Hi havia com una boira blanca i glaçada que m'ha deixat els peus tontos, encara em regalima el nas. Tot i que la primera vegada que vaig visitar el barri em va donar mal rotllo (era un dss a les tres de la tarda), ara estava més animat, bé, l'animació que pots trobar en un clàssic barri perifèric de ciutat. He notat amb aprovació que a dos carrers hi ha la calle Alcalà, i que està farcida de botigues. Ah, i just sota casa hi ha l'única botiga del tram de carrer, ni més ni menys que un games workshop. Me persigueeeee!

Us mantindré informats.

Slán go fóill, a Éire

Cadascú és com és, i no demano que entengueu la meva decisió, per molt absurda o frustant o involutiva que pugui semblar. També ell acceptava que jo no entengués la seva... de moment, de fet la seva esperança era que algun dia ho veuria clar.

El fet és que just abans que tot s'enderroqués em vaig treure de la màniga un terme mig, un invent que ningú no vol viure per voluntat pròpia. A partir d'ara, emails i webcam seran la meva mà i la teva pell i la teva veu i els meus ulls. I potser quan surti el joc i hi faci les paus em faré un avatar i passejaré pel Vell Món sabent de la teva omnipresència...


I miro enrera...

...un dia vaig comprar un bitllet sense data de tornada
...i feia projectes de feina i de casa
...i deia adéu a la família
...i hola als CAD
...i vaig conèixer a la fi en GrahamMcnamara que a la Bea li agradava tant el nom
...i la Noxutes
...i vaig rodar un curt en 24h
...i vaig compartir un esmorzar amb en Paddy
...i vam celebrar un St. Jordi diferent
...a rel del qual la gent encara es preocupa per si de cas em torno a marejar
...i vam pedalejar tres dies per les muntanyes de Kerry
...i vaig somiar amb ell
...i vaig canviar el tedi de l'estudi per una taula de so
...i ara sé com es diu perera en coreà
...i que hi ha gent que no té temps per estar amb tu
...i es va morir el meu avi
...i al cine em començaven a conèixer
...i a la casa feiem barbacoes
...i la Maria que volia punxar pobres venes irlandeses
...i vaig veure sortir el sol des de casa el webmestre
...i ens vam fer fotos a dalt de la torre de l'església de Kilkenny
...i vaig xisclar amb els primers acords de Substitute
...i em va regalar un got d'aigua
...i em van investir Guitar Heroine
...i Bray marcava un final i un inici
...i una setmana més tard vam decidir que potser millor ajuntar els llits no?
...i a Activision feia hores extres
...i a Dun Laoghaire un festival
...i un TFC etern i esgotador
...i al Fitzgerald's la pinta és més barata diu en Sebastien
...i l'Abel que m'ensenya quin és el seu camí
...i la Núria i el Marc que em van adoptar per un dia
...i Dublín per 180

See ya Dublín!!

Vacances forçades

El divendres just quan ja recollia se m'acosta l'Eric, un dels jefes, i em diu "Bueno, el dilluns ja no tornes no?"

???!!!

Al veure la meva cara em diu que un moment que ho consulta amb la jefa. Al cap d'una estona interminable, em diuen que em connecti al msn, i la dona m'obre una finestra i es disculpa pel mail que em va enviar el dimecres, on m'informava que el nou projecte pel qual em necessitaran (un joc sobre moda designed for girls, glups) encara no està apunt, que ja em mantindrà informada de les dates. Doncs resulta que jo havia de deduir, amb aquestes quatre línies, que donaven per finalitzat el meu contracte i que ja em trucaran! "Segur??" "Que sí que sí que sí, durant aquesta setmana segur. Però de moment no cal que tornis. Pren-te uns dies off." Uns dies!! Acabo de rebre un altre mail (això ja sembla un culebrón) en que m'ofereix un altre projecte (no diu quin, però pitjor que la Barbie no serà, no?) del 15 al 30 de novembre. I què se suposa que haig de fer jo mentrestant?? Sempre me'n puc anar a fer la volta a l'illa, però no era precisament el meu planning per passar l'hivern.

De moment he aturat les gestions per buscar una casa més aprop del curro, i he activat el pla B d'enviament de currículums a la resta de companyies de l'illa, qui sap... I és que l'empresa aquesta ha demostrat que seriosa seriosa no ho és precisament...

En fi. Ahir vaig aprofitar per passar un matí de chill out al centre, passejant (i comprant), es feia estrany anar per la ciutat un dilluns com un turista més però amb la diferència que no havies de consultar mapes ni de carrers ni de busos, i si necessitaves certa botiga o anar al banc o... doncs ja saps on en pots trobar i t'hi encamines sense pensar-hi, casi casi m'esperava trobar la Planelles i l'FNAC al girar la cantonada.

I avui... després del tens house meeting de diumenge, em sembla que més val que ordeni i fregui la casa, que després em diuen que si sóc una marrana (qui ho havia de pensar que els faria fàstic que deixi els pèls de la dutxa a dins la paperera del lavabo, (que és que no és per a això una paperera!?) ara resulta que els haig d'embolicar amb una bosseta com si anés a passar els controls de l'aeroport ¬¬').

I demà... i demà passat... Doncs ja veurem, de coses a fer no me'n falten, però qui m'ho havia de dir que prendre unes vacances forçades comportaria tants maldecaps.

The Johnnie Fox's

El dimecres just abans de plegar rebo un sms del Marc. "Anem a visitar un pub que ens han recomanat. T'apuntes?" Sense dubtar-ho! Les pintes espontànies entre setmana sempre em vénen molt de gust, i més quan el dia s'ha fet llarg i mecànic. Així que agafo la bici i cap a The Gallops, on viuen ells. Pel camí (10 minuts escassos) rumio, això de "visitar" un pub... Però tot cobra sentit quan em diuen que anem al renombrat Johnnie Fox's, el pub, diuen, més alt d'Irlanda... I més car :P

Però el lloc s'ho val: la decoració és increïble, imagineu-vos una mena d'alberg amb interiors de fusta i en penombra, el terra decorat (?) amb encenalls, i amb les parets literalment cobertes dels artilugis més variats: estris del camp, plaques de matrícula, cartells antics, roba estesa... Destaquen una urna funerària i una foto dels prínceps espanyols (sense cremar), així com les fileres i fileres d'orinals que decoraven les vigues. Més tard ens preguntaríem a quan paguen l'hora al servei de neteja...

La carta també és increïble: resulta que és un restaurant especialitzat en peix! Es fa difícil escollir després de mesos sense provar-lo. Al final, entre les meves Jumbo Prawns Jambalaya i els plats de la Núria i el Marc ens posem les botes, i discutim els més variats temes, des de nachos que no es mengen fins al sistema de cotitzacions, tot es posa al mateix nivell amb una pinta al davant i bona companyia.

Llàstima que el pub queda massa apartat per anar-hi sense cotxe, perquè és una d'aquelles coses a ensenyar a les àvides visites a Dublín. La qüestió és que, asseguda al seient de davant(perquè no em maregi), jo em sento com una reina. La tornada a casa s'hagués fet feixuga amb la planxa plena, però el Marc ha insistit a acompanyar-m'hi (tot i que de poc no hi cap la bici). Quins luxes! Aquesta gent em mimen massa i em malacostumaré... Queda pendent, però, visitar un real pub, i la seva introducció a la comunitat CAD... D'això me n'encarrego jo!

l

Comunicat breu

He rebut ordres des de les altes esferes de la banca internacional perquè certa parella i el seu gos Taki siguin mencionats en aquest bloc de tant en tant. Sinó, un goril·la uniformat amb pinganillo a l'orella i i flagelant-se em farà una visita i m'impedirà veure els Simpsons cada nit. Ouch!

Una esgarrifança em recorre l'esquena

Tothom diu que ha arribat l'hivern. Que la tardor, per aquestes latituds, se la salten a la torera. Jo personalment espero que el fred i la pluja no empitjorin molt més, perquè la calefacció està espatllada al pis de dalt des de la setmana passada i no hi ha perspectives que l'arreglin (jo NO penso trucar al .....ista, i si ha de passar com el fairy i companyia, esgotats durant setmanes i allà ningú diu res fins que l'Anna va al súper i en compra, en tenim per llarg; com deia Yosemite Sam, "ja veurem qui s'acoquina primer!"). I si bé la manta de llana de l'àvia ja ha perdut l'olor a naftalina i abriga que dóna gust, és trist que al lavabo de baix s'hi estigui més bé que a la nostra habitació. L'últim crit en moda polar d'aquesta setmana és l'Abel davant l'ordinador a les tres de la matinada amb anorac i caputxa.

Perquè sí, ara que se'n vagi a dormir a les tantes ja no és cap cosa estranya, i de fet molt em temo que arribar a les 21h o 22h serà el pa de cada dia. Que m'hi vagi acostumant. Què hi farem... Jo quan me'n cansi l'agafaré pel ganyot i l'obligaré a jugar una partida de Go amb mi muawhahaha! I potser el deixi guanyar :P

Oh, ahir vaig començar a veure Heroes, i confesso que m'hi he ben enganxat. Super-Hiroooooo! M'he passat el matí a la feina mirant capítols (és culpa seva per no traduir Hot Wheels al castellà; en Tommy m'ha mirat amb cara trista i m'ha dit que bé, no, uhm, que... ei sí, que els puc ajudar quan se l'hagin de passar en modo multijugador. Ara resulta que sóc una multiplayer chick).

L'Alan va tornar ahir de Tailàndia, tornem a ser la "família" al completo. Li vaig preguntar i em va dir que tenia moltes ganes de tornar. "A Irlanda?", "No, a Tailàndia" ¬¬' On tot és, es veu, tan barat i bonic i exòtic. On els pobres sí, són pobres, però almenys es poden banyar a la platja (només li faltava afegir "i així van nets i no fan pudor", que els hi preguntin als que abans vivien al Somorostro). I bé, bàsicament va acabar insinuant que estava boja d'haver triat Irlanda per venir a viure-hi. "Què hi fas aquí?"
l