El Víctor que em dóna un toque...

Ostres, tens raó. Molt, molt malament, que he deixat el pobre bloc abandonat. I per què? Per vàries coses, deixa'm que t'expliqui...

Sempre em passa igual, quan porto ja uns mesos vivint a un lloc, allò que abans era novetat passa lentament a ser rutina, i les anècdotes de la feina o les sortides amb els companys ja no em semblen que puguin interessar-vos; a vegades m'oblido que treballo en un lloc que la resta del món considera molt friki... :P

Com bé dius, nop, no puc explicar res relacionat amb la feina, aquí el grau de confidencialitat a vegades ratlla la paranoia. Però no et preocupis, que estàs al top 5 d'amics frikisdelosuyo i així que pugui tindràs notícies fresques, oh sí. Pel demés, després d'uns mesos de calma post WotLK ara tornem a tenir força feina, potser haurem de tornar a fer hores extres i tot.

Per París, tot molt bé, intento anar-hi tan sovint com puc, sortir, que em toqui l'aire, fer coses saludables, i, sobretot, no deixar-me convèncer tan facilment per anar al Kilt XD (el Kilt, mes amis, es un pub molt, molt, però que molt cutre situat prop del castell de Versailles i a on acabem vàrios cops per setmana amb els companys de feina: Faxe d'1 litre a 7€ i crepe de morcilla i compota de poma, què més es pot demanar?).

A part d'això, Blizzard ja s'encarrega de mimar-nos tan com pot, per exemple la setmana que ve tenim sessió privada de Watchmen a un cine proper, i l'1 de maig, BBQ de l'empresa, encara que molt probablement aquell dia baixi a bcn! Ja us informaré. Què més què més... ah sí! Per fi he començat les clases de francès amb el profe de l'empresa, de moment n'he tingut una i estic força contenta, perquè vam estar parlant tota l'estona en francès, serà que alguna cosa entenc oi? També he començat aquest gener un postgrau de Traducció audiovsual online, el de la UB concretament, està interessant, ja tinc ganes de que comenci el nou mòdul de doblatge ara després de Setmana Santa.

I res, vaig tancant això que tinc meeting, sigh... I després, cap a caseta... Avui és Laundry Day!

Vistes de París

L'albert.

Les Champs-Elysées.

Metro de Montmartre.

Regardez-toi!

Place de l'Étoile.

¡Bienvenidos a Rasganorte!

Borratxa de cava i ensaïmada, celebro amb la resta de companys que avui, 12 de novembre a les deu de la nit, s'ha inaugurat la segona expansió de World of Warcraft: Wrath of the Lich King. És festa grossa a Blizzard!

For the Horde!!!

22:01 a Ventormenta...

Dibujando a las 2 de la mañana

Este es Diego. Y le quiero.

TFC!

La recta final del TFC ha estat poc menys que èpica. Currant el divendres i el dissabte fins tard però encara calculant que amb les hores que quedaven hi arribavem, el diumenge vaig anar a les 19h cap al McDonalds de Versailles amb el portàtil per enviar a les companyes que esperaven ansioses a bcn la meva part del treball. Pensava que només hauriem de fer uns pocs canvis conjunts i ja estaria... juas.

A les 22h aprox i sense cap raó aparent em van informar via msns plens de caretes preocupades que l'arxiu feia petar el Flash, i que ja no podien generar swf a través dels quals comprovàvem que tot funconés. Jo no estava allí i no podia veure-ho directament, i quina angoixa la d'anar rebent la informació en comptagotes i provar d'imaginar-me possibles solulcions a quilòmetres de distància! Després van venir els problemes logístics: la bateria del portàtil! Que tanquen el McDonalds! Maremevamaremeva, em mudo a casa d'una companya de feina que per sort va trigar a anar a dormir perquè tenia raid al wow (...), l'escena és jo asseguda al terra de casa seva i amb l'ordinador just a la posició exacta perquè cable de red i de bateria arribessin a llurs endolls desde puntes diferents de l'habitació.

Després vénen les desavinences personals... Resulta que la noia volia anar a dormir i no va saber entendre com d'important era per a mi continuar tenint connexió. Així que a les 2 de la matinada em feia fora amablement del pis. Altra vegada al carrer! Estaria oberta la connexió del McDonalds...? Sí!! Allò va ser, ha estat, la nostra salvació; he passat la nit asseguda a la porta de l'establiment amb el portàtil a la falda (i quina escalforeta que desprenia ^^) intentant consolar a les meves amigues en els repetits intents per fer funcionar l'arxiu. De veritat, perquè aquestes coses només ens passen a nosaltres i l'últim dia a més? Fa ràbia perquè després ho expliques i ningú no et creu, i encara menys espero que ningú pugui comprendre totes les hores deixades davant el treball vist el resultat.

Això sí, si aprovem, quin fart de riure què ens farem després! "Recordeu AQUELLA nit...?"

Aaaaagggh!

Vistes de la Bretanya

Una selecció de les fotos del viatge d'aquest agost a Lorient i a l'illa de Groix amb el David. Gaudiu-ne!

Durant el mes de juliol...

La Rocío em va a venir a veure! Em va fer molta ilusió! Tal com explica al seu bloc http://mytranseuropean.blogspot.com/, no vam tenir temps per a gaire cosa donats els meus horaris (era un dimecres si no recordo malament) i els 40 minuts de trajecte que tinc fins a París, però em vaig afegir a temps a la seva visita guiada per la Laura, que ens va mostrar els raconets interessants que ella coneix del seu barri, el barri llatí (?). De tot, em vaig apuntar especialment les botiguetes de Bandes Desinés i el que ella va anomenar la calle Huertas parisien. Tot i així, no sé si és que vam tenir mala sort o què, però vaig tornar a aquella zona el dissabte següent acompanyada del Cosme i la Conchi, un dissabte a la nit, atenció, i estava tot mort! Els bars, tancant, ningú pel carrer, després de caminar durant dues hores vam pujar desencantats al bus nocturn on vam presenciar l'altra cara de París, la dels habitants dels suburbis i els enfrontaments amb la policia. París em va desencantar aquella nit, i de fet no hi he tornat...

Hi ha gent que, de veritat, no capta les indirectes eh? Ni les directes, alguns. I no és per posar llenya al tòpic, però acostuma a passar que la majoria d'ells formen part del gènere masculí... A la foto, el missatge que cada dia trobo a l'obrir el msn intern de la companyia, d'un paio que perquè se'm va creuar el primer dia a la sala d'estar i vaig cometre l'error, perqè no sabia qui era, de jugar un parell de partides amb ell a la consola, ja m'ha afegit a la seva llista d'"objectius". Sort que vaig ser ràpidament previnguda per les noies més veteranes que, o l'ignorava directament i amb decisió o no em deixaria en pau. Ah, tan de bo fos senzill actuar axí a discresió...

Visita al ikea. Irremediable e impostergable cuando se tiene un piso sin mueblar en camino y la posibilidad de alquilar una camioneta con varios que una puede aprovechar para trasladar el enorme colchón de matrimonio en el que ahora duerme de p*** madre. Però joder con el colchón. Ríete tú del sofá de Friends! Y vivo en un segundo piso más mi altillo! Realmente debo una cena a los chicos... Pero estoy hablando ya del pasado finde cuando fue MI mudanza, mientras que al ikea fuimos básicamente para Conchi y Ricardo, que se gastaron ni más ni menos que 700 euros cada uno. Si es que lo tienen estudiadísimo eh? Está todo tan bien distribuido y tan barato y de repente se te ocurren tantas cosas que se te antojan indispensables para la vida diaria... El problema luego es meterlas todas en una camioneta que es más o menos igual de grande que nuestros pisos. Pero lo conseguimos! A costa de arriesgar la salud de algunos miembros de la expedición...