Canciones tradicionales...

 ...para jugar a la comba, a saltar la barca, al teje, al elástico, etc.

Don Melitón

Don Melitón tenía tres gatos
y los hacía bailar en un plato
y por la noches les daba turrón,
¡que vivan los gatos de Don Melitón!

Doña Enriqueta tenía tres perros
y los hacía bailar en un hierro
y por la noche les daba galletas, 
¡que vivan los perros de Doña Enriqueta!

Don Melitón como era tan chato
le llamaban narices de gato,
pero los gatos se le han "escapao"
comiendo ratones a medio "bocao".

Al pasar la barca

Al pasar la barca me dijo el barquero

las niñas bonitas no pagan dinero.

- Yo no soy bonita ni lo quiero ser, 

coja usted el dinero y yo saltaré.

Matarile

¿Dónde está la llave? Matarile, rile, rile,

¿Dónde está la llave? ¡Matarile, rile, don!

Ressenyes de bolquers de tela: Incredibaby

 Vet aquí una altra marca que no vam provar amb el primer fill sinó directament amb el segon. I l'experiència ha sigut bona. Malgrat l'aspecte senzill (el típic cobertor de polièster amb solapes) no hem tingut quasi fugues. I com que és tan senzill, sense parts absorbents, es pot reaprofitar fàcilment amb un esbandit manual. A destacar la goma de reforç a la part de les cuixes, que fa que quedi molt ben ajustat i que es pugui començar a fer servir quan encara el nadó és molt petit i no té gaire plenes les cuixes. Les diferents opcions d'ampliació mitjançant clics també ajuden a que duri més temps. A nosaltres ens ha durat ben bé 2 mesos, clar que el nen ha crescut molt ràpid. Amb un nen amb un creixement més gradual, duraria ben bé un parell de mesos més. El nostre és una talla S.

Ressenya de bolquers de tela: Storeofbaby

Amb el meu primer fill vam adoptar, ben aviat, els bolquers de tela. Un dia faré una entrada explicant els motius, els avantatges (i inconvenients) i en general tota la logística que cal per tirar-ho endavant satisfactòriament.

Avui, però, em vull centrar en les diferents marques de bolquers. Ja llavors em va quedar pendent fer una sèrie de ressenyes de cada marca i model, per aportar la meva mica d'experiència al món. La nena creixia i la feina es multiplicava... I no tenia mai un moment. I mira, quasi millor, perquè ara, que ha nascut el meu segon fill i que torno a fer servir els bolquers de tela, m'adono que el fet que algunes marques funcionin i d'altres no depèn molt de la criatura. Del seu físic (si és grassó o prim, especialment de cames) i també de com fa els pipis (si és nen o nena i si en fa molts de petits o pocs però abundants).

Per exemple, ens hem trobat bolquers que amb la nena no funcionaven i que amb el nen ens van de meravella. Bolquers que vam aprofitar molt amb ella i amb el petit ens han durat poquíssim. I seguim aprenent. El petit ara té tres mesos, però ja n'hi ha que no li caben, així que ja puc començar, ara sí, la meva sèrie de ressenyes de bolquers de tela.

Començaré amb uns bolquers de la marca Storeofbaby. Aquests ens els van deixar pel segon fill, així que només tenim l'experiència amb un nen d'un mes, però molt gran de talla. Els vam provar un parell de vegades, i no van funcionar. La humitat s'escapava sempre per la banda de dalt, per l'acabat blanc. Quin desastre! Els vam apartar.

I ara ve el més ridícul. Temps després vam buscar la marca per internet... I va resultar que eren swim diapers! És a dir, bolquers per anar a la piscina i que no s'escapi la caca. Esclar que no funcionaven...!

Mètode Konmari, un resum

En plena mudança estival al nou pis (caixes, calor, caos!), trobo uns apunts en una llibreta. És el resum de les ensenyances que la Marie Kondo, aquella fanàtica de l'ordre, va fer arribar a mig món fa uns anys amb el seu bestseller. Beneïda Marie! Si no l'hagués aplicat (a mitges!) fa uns mesos, la mudança hagués pogut ser molt més traumàtica. Afortunadament, no som gaire acumuladors, però tot i així unes quantes bosses de roba sí que vam donar. Com que mai se sap, anoto aquí els apunts per una futura consulta:

El mètode Konmari

1) Visualitza l'objectiu. Això et donarà motivació per arribar-hi.

2) Hem de triar què guardem i què no segons la frase "Em desperta alegria?". 

3) Cal ser agraït amb els objectes, especialment amb els que ens han fet servei. Així és més fàcil acomiadar-se'n.

4) El mètode s'aplica per categories. Són aquestes: Roba, llibres, papers, komono, records.

5) Què són els komono? CDs i DVDs, cosmètics, efectes de valor, aparells elèctrics, equipament de la llar (per exemple, articles de papereria o de costura), articles de consum, productes de cuina i aliments, altres.

6) Sobre la roba: no hem de degradar-la a "roba d'estar per casa"

7) Sobre els llibres: ens el quedarem si entren al nostre "Saló de la fama". Tirarem per defecte tots els manuals.

8) Papers: Els organitzarem en dues carpetes segons aquest criteri: coses d'ús necessari pròximament i coses de conservació indefinida.

9) Després d'aplicar el mètode, toca desar les coses. Cal trobar un lloc per a cada cosa. Un lloc simple, que ens permeti saber d'una ullada tot el que tenim.

10) Posarem totes les coses iguals al mateix lloc.

11) Hem d'evitar fer piles!

12) El marbre de la cuina ha d'estar buit!

13) Hem de buidar la bossa cada dia.

Amic Invisible de La BSK 2015

Foto de perfil labsk.net

Final del periple dels samurais