Con Jose nos gusta paladear palabras. Él me las enseña y me mira de reojo cada vez que las utiliza, para ver si me doy cuenta. Yo me río y de vez en cuanto le hablo de "màrfegues" para ver si se acuerda de las pequeñas gotas de catalán que le voy enseñando:
Zurrapa: roña (coloq)
Condumio: comida (coloq)
dijous, 19 d’agost del 2010
dimecres, 18 d’agost del 2010
Cul inquiet
M'ho he passat tan bé aquests últims dies, he fet tantes coses i conegut/retrobat tanta gent que necessitava apuntar-ho en algun lloc per poder-ho recordar amb detall més endavant:
El dijous per fi vaig poder quedar amb el Miguel i amb el Lucas! Quina ilusió, després de setmanes d'intentar-ho. L'Estela també hi era, va ser un feliç retrobament, i cadascú, pel que van explicar, segueix més o menys igual, uns estressats, uns altres a París i de jornades en jornades... Ens vam emocionar parlant dels amics comuns i d'on paren, i vam acabar acordant que a l'octubre estaria bé fer una escapada a Finlàndia, si la Leti ens fa un raconet un seu nou pis.
El divendres la Rocío em va venir a veure! Vam recordar l'última vegada que ens vam creuar per Europa, i, quina passada, va ser fa dos anys, quan m'acabava de mudar a França i encara estava a l'hotel. Aquesta vegada ha vingut des de Portugal fent autoestop, i ara se'n torna a Berlín.
Amb ella he conegut els seus companys autoestopistes, i l'experiència en si, tal com l'explica ella, sona molt bé, molt maca i plena i diferent. Algun dia ho provaré si ella m'acompanya.
Com a experiències gastronòmiques a destacar, el Manolo al final em va passar unes quantes cloïsses que li havien sobrat, i vaig preparar un plat típic portugués. Les cloïsses eren massa petites i la mitat no es van obrir, però el suc... deliciós! Haig de provar-lo amb spaguetti. També vam fer humus, ahir, és molt fàcil! I que més... bé, sí, ja vaig provar per fi el famós vi dolç malagueny (evidentment, al Pimpi) i també el Cartojal, un vinet suau i barat que es veu que només es veu durant la Feria, en forma de rebujito. Ah, i ja conec un nou cubata a afegir a la llista de Sapphire Tonica, Ponche amb lima i Legendario amb cocacola de vainilla... El pacharán con limón! Això sí, el que més trobaré a faltar es l'Alhambra reserva.
I sí, com heu llegit, Màlaga està de Feria. El divendres era el primer dia però no vam arribar a temps als focs, però tampoc passa res: vam poder agafar taula al Pimpi abans que la marabunta de gent inundés els carrers del centre. El Víctor no hi era però els amics de la Rocío s'hi van afegir i el Manolo també, i la nit va acabar sent de les més divertides en molt de temps. I per fi vaig sortir de bars a Màlaga!
Que quins he descobert? Doncs tampoc tants, però sí que puc dir que tan a l'Eli, que em va passar per Màlaga el dissabte, com a mi ens va encantar el Paranoid, darrere de la catedral. Allí ens vam posar el dia de les nostres coses, la tarda va passar volant. I ahir, que vam tornar a sortir amb l'Elena i el Jose, vaig descobrir l'Indiana!! Garito amb música dels 80, quin fart de riure, el Jose de la meva manera de ballar i jo de com de pet anava, mentres el Víctor alucinava que no conegués la mitat de les cançons de rock espanyol. que ja em gravarà un CD, diu...
I finalment. Contra tot pronòstic, de veritat que no m'esperava una trucada del Jose el dissabte a la nit. La vaig veure massa tard (ja farem el nostre mini joc de rol en una altra ocasió...), però el diumenge em va tornar a trucar i ja per fi vam anar a menjar junts. Coses amb all, malauradament; va passar-se la resta de la tarda mig intoxicat, però almenys aquesta vegada sí que m'ha deixat que el cuidi ;) Ell, a canvi, va compartir amb mi el primer capítol de Sons of Anarchy, a veure si no triguem molt a veure el segon junts...
El dijous per fi vaig poder quedar amb el Miguel i amb el Lucas! Quina ilusió, després de setmanes d'intentar-ho. L'Estela també hi era, va ser un feliç retrobament, i cadascú, pel que van explicar, segueix més o menys igual, uns estressats, uns altres a París i de jornades en jornades... Ens vam emocionar parlant dels amics comuns i d'on paren, i vam acabar acordant que a l'octubre estaria bé fer una escapada a Finlàndia, si la Leti ens fa un raconet un seu nou pis.
El divendres la Rocío em va venir a veure! Vam recordar l'última vegada que ens vam creuar per Europa, i, quina passada, va ser fa dos anys, quan m'acabava de mudar a França i encara estava a l'hotel. Aquesta vegada ha vingut des de Portugal fent autoestop, i ara se'n torna a Berlín.
Amb ella he conegut els seus companys autoestopistes, i l'experiència en si, tal com l'explica ella, sona molt bé, molt maca i plena i diferent. Algun dia ho provaré si ella m'acompanya.
Com a experiències gastronòmiques a destacar, el Manolo al final em va passar unes quantes cloïsses que li havien sobrat, i vaig preparar un plat típic portugués. Les cloïsses eren massa petites i la mitat no es van obrir, però el suc... deliciós! Haig de provar-lo amb spaguetti. També vam fer humus, ahir, és molt fàcil! I que més... bé, sí, ja vaig provar per fi el famós vi dolç malagueny (evidentment, al Pimpi) i també el Cartojal, un vinet suau i barat que es veu que només es veu durant la Feria, en forma de rebujito. Ah, i ja conec un nou cubata a afegir a la llista de Sapphire Tonica, Ponche amb lima i Legendario amb cocacola de vainilla... El pacharán con limón! Això sí, el que més trobaré a faltar es l'Alhambra reserva.
I sí, com heu llegit, Màlaga està de Feria. El divendres era el primer dia però no vam arribar a temps als focs, però tampoc passa res: vam poder agafar taula al Pimpi abans que la marabunta de gent inundés els carrers del centre. El Víctor no hi era però els amics de la Rocío s'hi van afegir i el Manolo també, i la nit va acabar sent de les més divertides en molt de temps. I per fi vaig sortir de bars a Màlaga!
Que quins he descobert? Doncs tampoc tants, però sí que puc dir que tan a l'Eli, que em va passar per Màlaga el dissabte, com a mi ens va encantar el Paranoid, darrere de la catedral. Allí ens vam posar el dia de les nostres coses, la tarda va passar volant. I ahir, que vam tornar a sortir amb l'Elena i el Jose, vaig descobrir l'Indiana!! Garito amb música dels 80, quin fart de riure, el Jose de la meva manera de ballar i jo de com de pet anava, mentres el Víctor alucinava que no conegués la mitat de les cançons de rock espanyol. que ja em gravarà un CD, diu...
I finalment. Contra tot pronòstic, de veritat que no m'esperava una trucada del Jose el dissabte a la nit. La vaig veure massa tard (ja farem el nostre mini joc de rol en una altra ocasió...), però el diumenge em va tornar a trucar i ja per fi vam anar a menjar junts. Coses amb all, malauradament; va passar-se la resta de la tarda mig intoxicat, però almenys aquesta vegada sí que m'ha deixat que el cuidi ;) Ell, a canvi, va compartir amb mi el primer capítol de Sons of Anarchy, a veure si no triguem molt a veure el segon junts...
dilluns, 9 d’agost del 2010
dilluns, 26 de juliol del 2010
Depilación completa
Sí, señores. Anna ha dejado atrás años de peluda rebeldía contra no se sabe bien qué y con la colaboración de Elena y los productos del Mercadona ha renacido dolorida pero orgullosa (lo único que echa de menos son sus dedos de los pies peluditos a lo hobbit, ains, hasta ahí llegó la siega).
¿Valoración? Puesss mola la sensación de después de depilarse con cera, pero solo la de segundos después, justo antes de que la piel coja ese tono rojizo quejumbroso. A ver si para mañana puedo dejar de ser la mujer espantapájaros. Bromas aparte, la verdad es que no duele tanto como dicen, y si realmente me hace olvidar de la depilación durante tres semanitas, creo que vale la pena.
¡¡Lo siento, Julia Roberts!!
¿Valoración? Puesss mola la sensación de después de depilarse con cera, pero solo la de segundos después, justo antes de que la piel coja ese tono rojizo quejumbroso. A ver si para mañana puedo dejar de ser la mujer espantapájaros. Bromas aparte, la verdad es que no duele tanto como dicen, y si realmente me hace olvidar de la depilación durante tres semanitas, creo que vale la pena.
¡¡Lo siento, Julia Roberts!!
dimecres, 21 de juliol del 2010
El sopar d'avui
Ho postejo perquè sí, perquè feia temps que una cosa tan senzilla no em sentava tan bé:
Morcilla de Burgos, formatge manxèc, pa torrat, vi del Priorat Mas de l'alba (és la tercera setmana que porta obert i crec que ha millorat, en tot cas ja m'estan entrant tots els calors) i unes tallades de meló de postres.
Acompanyament?
Sèrie "Malviviendo" a youtube, pilot.
Bon profit!
Morcilla de Burgos, formatge manxèc, pa torrat, vi del Priorat Mas de l'alba (és la tercera setmana que porta obert i crec que ha millorat, en tot cas ja m'estan entrant tots els calors) i unes tallades de meló de postres.
Acompanyament?
Sèrie "Malviviendo" a youtube, pilot.
Bon profit!
No es un pájaro, no es un avión, es... ¡trujamán!
Per tirar endavant el projecte de ser tester autònom necessito un web, i per tirar endavant lo de la web, necessito un domini. Un nom.
Quan vaig pensar l'enfocament de tot plegat, volia que fos com la web d'un superheroi... un superheroi dels clàssics, amb capa i malles, denunciant a tort i a dret a través del ciberespai links trencats i monumentals faltes d'ortografia.
Així que necessitava un nom amb ganxo però que transmetés cultura i gamberrisme per igual (el sentit de l'humor que no falti!). Avui navegant per la RAE n'he trobat un:
Trujamán: el que por experiencia que tiene de una cosa advierte el modo de ejecutarla, especialmente en las compras, ventas o cambios.
No digueu que no es graciós! I no us queixeu, que podria agafar mots similars com dragomán o el meravellos truchimán.
Bueno, així doncs, què en penseu? www.trujamán.com, servei de testeig. Mare meva, quants neologismes... I encara una altra pregunta, trujamán té traducció al català?
Quan vaig pensar l'enfocament de tot plegat, volia que fos com la web d'un superheroi... un superheroi dels clàssics, amb capa i malles, denunciant a tort i a dret a través del ciberespai links trencats i monumentals faltes d'ortografia.
Així que necessitava un nom amb ganxo però que transmetés cultura i gamberrisme per igual (el sentit de l'humor que no falti!). Avui navegant per la RAE n'he trobat un:
Trujamán: el que por experiencia que tiene de una cosa advierte el modo de ejecutarla, especialmente en las compras, ventas o cambios.
No digueu que no es graciós! I no us queixeu, que podria agafar mots similars com dragomán o el meravellos truchimán.
Bueno, així doncs, què en penseu? www.trujamán.com, servei de testeig. Mare meva, quants neologismes... I encara una altra pregunta, trujamán té traducció al català?
diumenge, 11 de juliol del 2010
Gibralfaro, el gorrilla y la final
Vaya tarde más intensa! Todo ha empezado con mi insistencia de ir a visitar el castillo de Gibralfaro tempranito por la tarde, a eso de las 16:30, cuando el sol andaluz cae que da gusto (no es mi culpa que a las 7 tuviésemos que estar en el bar, oigan). Y nada, cogemos el coche y montaña arriba se ha dicho, ay que ver estos turistas el coñazo que dan.
Gibralfaro es un castillo árabe situado en la montaña que se levanta en el centro de Málaga. Rodeado de eucaliptos y pinos, es una fortaleza imponente, con sus murallas llenas de almenas desde las cuales había una vista preciosa de la ciudad. Especialmente de la plaza de toros de abajo adonde estaban instalando una pantalla gigante; desde allí se oía el ruído de las famosas vuvuzelas. Nos hemos recorrido el perímetro heróicamente, mientras comentábamos que será el sitio ideal en el que resguardarse cuando empieze la invasión zombi.
Luego, mientras los chicos ponían cara de "¿podemos ir ya a tomar cervezas?", nos hemos trasladado a la otra parte del conjunto monumental malagueño: la Alcazaba. Antes, pero, tengo que decir que he conocido el segundo ejemplar de fauna local pintoresca: si el jueves era el vendedor de almendras de calle Larios, hoy ha sido el gorrilla. Resulta que es un tipo que, cuando tu vas a aparcar con el coche, te señala el hueco desde lo lejos, y te ayuda a aparcar, a la espera de que luego le des unos eurillos. Eso solo podía existir en el sur...
A lo que iba. La Alcazaba, la verdad es que es un sitio muy chulo. Ha comentado Elena que ella no lo recordaba con tanta vegetación, señal de que lo han arreglado un poco para que el turista no muera asado a los tres pasos. No es tan militar como el castillo, es más un palacio amurallado, con sus jardines y sus patios interiores, todo muy árabe. Si pasáis por Málaga, os lo recomiendo; ¡aprovechad que el domingo es gratis!
La segunda parte de la tarde tocaba, como no, pasarla en el bar del barrio viendo la final del mundial de fútbol. ¡Menudo baño de nacionalismo español! Jose hasta ha insitido para que me pintase la cara con los colores, a él esto de crear polémica le encanta, y tenerme al lado viendo jugar a Ejpaña era una tentación, lo reconozco. La verdad es que el partido ha sido muy emocionante; había agresividad y sufrimiento tanto dentro como fuera del campo, si España llega a perder yo creo que algo se hunde. Ha de ser curioso poner tanto sentimiento en ver jugar a unos tipos por la tele... la gente se lo siente muy suyo. Y la alegría al marcar el gol... Yo no sé en vuestras ciudades, aquí en Málaga las calles estaban llenas de gente ondeando banderas y de coches pitando. Hemos ido hasta el centro para ver el ambiente y nos hemos quedado atascados en una de las rotondas; la calzada inundada. Y tenía pinta de ir a durar toda la noche... Yo la verdad es que me alegraría si me llamasen para avisar que mañana entramos un par de horitas más tarde a currar.
Gibralfaro es un castillo árabe situado en la montaña que se levanta en el centro de Málaga. Rodeado de eucaliptos y pinos, es una fortaleza imponente, con sus murallas llenas de almenas desde las cuales había una vista preciosa de la ciudad. Especialmente de la plaza de toros de abajo adonde estaban instalando una pantalla gigante; desde allí se oía el ruído de las famosas vuvuzelas. Nos hemos recorrido el perímetro heróicamente, mientras comentábamos que será el sitio ideal en el que resguardarse cuando empieze la invasión zombi.
Luego, mientras los chicos ponían cara de "¿podemos ir ya a tomar cervezas?", nos hemos trasladado a la otra parte del conjunto monumental malagueño: la Alcazaba. Antes, pero, tengo que decir que he conocido el segundo ejemplar de fauna local pintoresca: si el jueves era el vendedor de almendras de calle Larios, hoy ha sido el gorrilla. Resulta que es un tipo que, cuando tu vas a aparcar con el coche, te señala el hueco desde lo lejos, y te ayuda a aparcar, a la espera de que luego le des unos eurillos. Eso solo podía existir en el sur...
A lo que iba. La Alcazaba, la verdad es que es un sitio muy chulo. Ha comentado Elena que ella no lo recordaba con tanta vegetación, señal de que lo han arreglado un poco para que el turista no muera asado a los tres pasos. No es tan militar como el castillo, es más un palacio amurallado, con sus jardines y sus patios interiores, todo muy árabe. Si pasáis por Málaga, os lo recomiendo; ¡aprovechad que el domingo es gratis!
La segunda parte de la tarde tocaba, como no, pasarla en el bar del barrio viendo la final del mundial de fútbol. ¡Menudo baño de nacionalismo español! Jose hasta ha insitido para que me pintase la cara con los colores, a él esto de crear polémica le encanta, y tenerme al lado viendo jugar a Ejpaña era una tentación, lo reconozco. La verdad es que el partido ha sido muy emocionante; había agresividad y sufrimiento tanto dentro como fuera del campo, si España llega a perder yo creo que algo se hunde. Ha de ser curioso poner tanto sentimiento en ver jugar a unos tipos por la tele... la gente se lo siente muy suyo. Y la alegría al marcar el gol... Yo no sé en vuestras ciudades, aquí en Málaga las calles estaban llenas de gente ondeando banderas y de coches pitando. Hemos ido hasta el centro para ver el ambiente y nos hemos quedado atascados en una de las rotondas; la calzada inundada. Y tenía pinta de ir a durar toda la noche... Yo la verdad es que me alegraría si me llamasen para avisar que mañana entramos un par de horitas más tarde a currar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)