Coses que he après aquesta setmana

1) Tenyir amb productes naturals: el Raül arriba el dijous a classe de Tècniques i materials amb un càmping gas, una cassola de ceràmica i una bossa plena d'escorça de pi. Encén el fogó, fica aigua a bullir a dins del recipient, i es posa a esclafar l'escorça a cops de massa. Després la tira a dins de l'aigua i ho deixa una estona, mentre tots ens ho mirem encuriosits. Què pretén...? Després ens parla dels tanins, sí, aquella substància també present al vi, i que vista la relació deu ser el que li dóna color, ja que resulta que tot això era per tenyir el drap de cotó que acaba posant a dins de la cassola. El va deixar uns 10 minuts aproximadament (suposo que a més minuts, més tenyit) i després el va esbandir sota la pica, i, senyores i senyors, havia quedat tenyit d'un color cru mig vermellós i fent unes aigües molt boniques i rústiques. Un color semblant al de les pells adobades però sense acabar, que prenen el color del producte amb el que s'han adobat si és vegetal. Això obre un munt de possibilitats a l'hora de combinar pells i folres, sobretot si resulta que es pot aplicar aquest procés a una pell ja adobada per tenyir-la de nou.

2) Posar el punt mort de la moto quan aquest costa de trobar, o el que és el mateix, posar el punt mort "com a ell [el meu profe de moto] li agrada": és una cosa tan senzilla com accelerar i mantenir a 3000 revolucions, i clac!

3) Què és l'astracan: al magatzem hi ha unes misterioses pells peludes que fan un arrissat molt petit. No són gaire agradables al tacte al meu veure (o millor dit, tocar), però la Carola va dir que eren apreciades per fer bosses de luxe, de fet, va ser l'única que va saber identificar la pell quan el Salva, la profe i jo l'estàvem inspeccionant. I la pregunta que seguia va ser: i què coi és un astracan? Doncs resulta que segons larousse.fr és la pell dels anyells (sí, sí, ovelletes petitetes i mones just abans de ser escorxades) d'una raça ovina de la zona de Karakol, al Kirguikistan (una última curiositat, la raça Karakol en català ha estat adaptada com a "caracul", una mica desafortunat pel meu gust...).