El que sé sobre Almansa després de viure-hi dos dies

Almansa és una ciutat d'uns 26.000 habitants situada a la província d'Albacete, tocant a la frontera amb el País Valencià. Dic ciutat, malgrat com de petita és (te la creues en 20 minuts), perquè té una forta tradició industrial i perquè en una província com Albacete és un nucli important. Els seus habitants així ho senten. Molts treballen a les fàbriques locals, de calçats moltes d'elles, o a la central nuclear de la regió. El nucli urbà compta amb tot allò que es necessita per viure bé: hospital, un parell de biblioteques i casal de la gent gran, piscines i pistes d'atletisme, estació de tren... (de busos no n'hi ha, quina no va ser la meva sorpresa quan a les 7 del matí el bus em va deixar a davant del bar "Los Gabrieles", resulta que el propietari també ven bitllets de bus). Fins i tot té un servei de bicicletes urbanes, que ha resultat ser un fracàs perquè només hi ha tres punts de recollida i la targeta no em funciona a cap d'ells.

Almansa també té allò indispensable avui dia per qualsevol població que vulgui créixer: alguna cosa que atregui el turisme. Es tracta d'una fortalesa almohade situada en una penya al mig del poble. Diuen els d'Almansa que enganya, que sembla petita vista des de sota però que no ho és tan, i que no se m'acudeixi pujar-hi sota la calor del migdia. Però no ho faré pas llavors sinó el divendres a la nit aprofitant que a l'estiu organitzen visites nocturnes guiades. Al migdia en canvi és molt millor idea que em dediqui a fer la migdiada, perquè al carrer no s'hi pot estar, devem rondar els 40 graus aquests dies. Es veu que això ja és normal, que Almansa i la seva regió, tan seca, és terra de constrasts: a l'estiu hi fa molta calor, a l'hivern, molt de fred, i de la primavera i la tardor no se'n sap res. Però els seus habitants no es resignen, i aprofiten la fantàstica autopista que els connecta amb València per plantar-se a les seves platges en una hora.

Pel que sembla, a Almansa els agrada menjar bé: en dos dies ja no sé quants plats de noms curiosos i digestió dura he sentit anomenar: gachamigas, ajoarriero, gazpacho manchego... i el meu preferit, l'atascaburras. Amb una mica de sort en podré provar algun al restaurant on soparé demà, tot regat amb algun vi de la denominació d'origen "Almansa".