1) Tenyir amb productes naturals: el Raül arriba el dijous a classe de Tècniques i materials amb un càmping gas, una cassola de ceràmica i una bossa plena d'escorça de pi. Encén el fogó, fica aigua a bullir a dins del recipient, i es posa a esclafar l'escorça a cops de massa. Després la tira a dins de l'aigua i ho deixa una estona, mentre tots ens ho mirem encuriosits. Què pretén...? Després ens parla dels tanins, sí, aquella substància també present al vi, i que vista la relació deu ser el que li dóna color, ja que resulta que tot això era per tenyir el drap de cotó que acaba posant a dins de la cassola. El va deixar uns 10 minuts aproximadament (suposo que a més minuts, més tenyit) i després el va esbandir sota la pica, i, senyores i senyors, havia quedat tenyit d'un color cru mig vermellós i fent unes aigües molt boniques i rústiques. Un color semblant al de les pells adobades però sense acabar, que prenen el color del producte amb el que s'han adobat si és vegetal. Això obre un munt de possibilitats a l'hora de combinar pells i folres, sobretot si resulta que es pot aplicar aquest procés a una pell ja adobada per tenyir-la de nou.
2) Posar el punt mort de la moto quan aquest costa de trobar, o el que és el mateix, posar el punt mort "com a ell [el meu profe de moto] li agrada": és una cosa tan senzilla com accelerar i mantenir a 3000 revolucions, i clac!
3) Què és l'astracan: al magatzem hi ha unes misterioses pells peludes que fan un arrissat molt petit. No són gaire agradables al tacte al meu veure (o millor dit, tocar), però la Carola va dir que eren apreciades per fer bosses de luxe, de fet, va ser l'única que va saber identificar la pell quan el Salva, la profe i jo l'estàvem inspeccionant. I la pregunta que seguia va ser: i què coi és un astracan? Doncs resulta que segons larousse.fr és la pell dels anyells (sí, sí, ovelletes petitetes i mones just abans de ser escorxades) d'una raça ovina de la zona de Karakol, al Kirguikistan (una última curiositat, la raça Karakol en català ha estat adaptada com a "caracul", una mica desafortunat pel meu gust...).
dissabte, 2 d’abril del 2011
dijous, 17 de març del 2011
Jo al taller
El Salva m'ha sorprès treballant al taller de l'escola d'art d'Igualada on aquest any faig un grau d'artesania en cuir.
dijous, 19 d’agost del 2010
Palabras, palabras
Con Jose nos gusta paladear palabras. Él me las enseña y me mira de reojo cada vez que las utiliza, para ver si me doy cuenta. Yo me río y de vez en cuanto le hablo de "màrfegues" para ver si se acuerda de las pequeñas gotas de catalán que le voy enseñando:
Zurrapa: roña (coloq)
Condumio: comida (coloq)
Zurrapa: roña (coloq)
Condumio: comida (coloq)
dimecres, 18 d’agost del 2010
Cul inquiet
M'ho he passat tan bé aquests últims dies, he fet tantes coses i conegut/retrobat tanta gent que necessitava apuntar-ho en algun lloc per poder-ho recordar amb detall més endavant:
El dijous per fi vaig poder quedar amb el Miguel i amb el Lucas! Quina ilusió, després de setmanes d'intentar-ho. L'Estela també hi era, va ser un feliç retrobament, i cadascú, pel que van explicar, segueix més o menys igual, uns estressats, uns altres a París i de jornades en jornades... Ens vam emocionar parlant dels amics comuns i d'on paren, i vam acabar acordant que a l'octubre estaria bé fer una escapada a Finlàndia, si la Leti ens fa un raconet un seu nou pis.
El divendres la Rocío em va venir a veure! Vam recordar l'última vegada que ens vam creuar per Europa, i, quina passada, va ser fa dos anys, quan m'acabava de mudar a França i encara estava a l'hotel. Aquesta vegada ha vingut des de Portugal fent autoestop, i ara se'n torna a Berlín.
Amb ella he conegut els seus companys autoestopistes, i l'experiència en si, tal com l'explica ella, sona molt bé, molt maca i plena i diferent. Algun dia ho provaré si ella m'acompanya.
Com a experiències gastronòmiques a destacar, el Manolo al final em va passar unes quantes cloïsses que li havien sobrat, i vaig preparar un plat típic portugués. Les cloïsses eren massa petites i la mitat no es van obrir, però el suc... deliciós! Haig de provar-lo amb spaguetti. També vam fer humus, ahir, és molt fàcil! I que més... bé, sí, ja vaig provar per fi el famós vi dolç malagueny (evidentment, al Pimpi) i també el Cartojal, un vinet suau i barat que es veu que només es veu durant la Feria, en forma de rebujito. Ah, i ja conec un nou cubata a afegir a la llista de Sapphire Tonica, Ponche amb lima i Legendario amb cocacola de vainilla... El pacharán con limón! Això sí, el que més trobaré a faltar es l'Alhambra reserva.
I sí, com heu llegit, Màlaga està de Feria. El divendres era el primer dia però no vam arribar a temps als focs, però tampoc passa res: vam poder agafar taula al Pimpi abans que la marabunta de gent inundés els carrers del centre. El Víctor no hi era però els amics de la Rocío s'hi van afegir i el Manolo també, i la nit va acabar sent de les més divertides en molt de temps. I per fi vaig sortir de bars a Màlaga!
Que quins he descobert? Doncs tampoc tants, però sí que puc dir que tan a l'Eli, que em va passar per Màlaga el dissabte, com a mi ens va encantar el Paranoid, darrere de la catedral. Allí ens vam posar el dia de les nostres coses, la tarda va passar volant. I ahir, que vam tornar a sortir amb l'Elena i el Jose, vaig descobrir l'Indiana!! Garito amb música dels 80, quin fart de riure, el Jose de la meva manera de ballar i jo de com de pet anava, mentres el Víctor alucinava que no conegués la mitat de les cançons de rock espanyol. que ja em gravarà un CD, diu...
I finalment. Contra tot pronòstic, de veritat que no m'esperava una trucada del Jose el dissabte a la nit. La vaig veure massa tard (ja farem el nostre mini joc de rol en una altra ocasió...), però el diumenge em va tornar a trucar i ja per fi vam anar a menjar junts. Coses amb all, malauradament; va passar-se la resta de la tarda mig intoxicat, però almenys aquesta vegada sí que m'ha deixat que el cuidi ;) Ell, a canvi, va compartir amb mi el primer capítol de Sons of Anarchy, a veure si no triguem molt a veure el segon junts...
El dijous per fi vaig poder quedar amb el Miguel i amb el Lucas! Quina ilusió, després de setmanes d'intentar-ho. L'Estela també hi era, va ser un feliç retrobament, i cadascú, pel que van explicar, segueix més o menys igual, uns estressats, uns altres a París i de jornades en jornades... Ens vam emocionar parlant dels amics comuns i d'on paren, i vam acabar acordant que a l'octubre estaria bé fer una escapada a Finlàndia, si la Leti ens fa un raconet un seu nou pis.
El divendres la Rocío em va venir a veure! Vam recordar l'última vegada que ens vam creuar per Europa, i, quina passada, va ser fa dos anys, quan m'acabava de mudar a França i encara estava a l'hotel. Aquesta vegada ha vingut des de Portugal fent autoestop, i ara se'n torna a Berlín.
Amb ella he conegut els seus companys autoestopistes, i l'experiència en si, tal com l'explica ella, sona molt bé, molt maca i plena i diferent. Algun dia ho provaré si ella m'acompanya.
Com a experiències gastronòmiques a destacar, el Manolo al final em va passar unes quantes cloïsses que li havien sobrat, i vaig preparar un plat típic portugués. Les cloïsses eren massa petites i la mitat no es van obrir, però el suc... deliciós! Haig de provar-lo amb spaguetti. També vam fer humus, ahir, és molt fàcil! I que més... bé, sí, ja vaig provar per fi el famós vi dolç malagueny (evidentment, al Pimpi) i també el Cartojal, un vinet suau i barat que es veu que només es veu durant la Feria, en forma de rebujito. Ah, i ja conec un nou cubata a afegir a la llista de Sapphire Tonica, Ponche amb lima i Legendario amb cocacola de vainilla... El pacharán con limón! Això sí, el que més trobaré a faltar es l'Alhambra reserva.
I sí, com heu llegit, Màlaga està de Feria. El divendres era el primer dia però no vam arribar a temps als focs, però tampoc passa res: vam poder agafar taula al Pimpi abans que la marabunta de gent inundés els carrers del centre. El Víctor no hi era però els amics de la Rocío s'hi van afegir i el Manolo també, i la nit va acabar sent de les més divertides en molt de temps. I per fi vaig sortir de bars a Màlaga!
Que quins he descobert? Doncs tampoc tants, però sí que puc dir que tan a l'Eli, que em va passar per Màlaga el dissabte, com a mi ens va encantar el Paranoid, darrere de la catedral. Allí ens vam posar el dia de les nostres coses, la tarda va passar volant. I ahir, que vam tornar a sortir amb l'Elena i el Jose, vaig descobrir l'Indiana!! Garito amb música dels 80, quin fart de riure, el Jose de la meva manera de ballar i jo de com de pet anava, mentres el Víctor alucinava que no conegués la mitat de les cançons de rock espanyol. que ja em gravarà un CD, diu...
I finalment. Contra tot pronòstic, de veritat que no m'esperava una trucada del Jose el dissabte a la nit. La vaig veure massa tard (ja farem el nostre mini joc de rol en una altra ocasió...), però el diumenge em va tornar a trucar i ja per fi vam anar a menjar junts. Coses amb all, malauradament; va passar-se la resta de la tarda mig intoxicat, però almenys aquesta vegada sí que m'ha deixat que el cuidi ;) Ell, a canvi, va compartir amb mi el primer capítol de Sons of Anarchy, a veure si no triguem molt a veure el segon junts...
dilluns, 9 d’agost del 2010
dilluns, 26 de juliol del 2010
Depilación completa
Sí, señores. Anna ha dejado atrás años de peluda rebeldía contra no se sabe bien qué y con la colaboración de Elena y los productos del Mercadona ha renacido dolorida pero orgullosa (lo único que echa de menos son sus dedos de los pies peluditos a lo hobbit, ains, hasta ahí llegó la siega).
¿Valoración? Puesss mola la sensación de después de depilarse con cera, pero solo la de segundos después, justo antes de que la piel coja ese tono rojizo quejumbroso. A ver si para mañana puedo dejar de ser la mujer espantapájaros. Bromas aparte, la verdad es que no duele tanto como dicen, y si realmente me hace olvidar de la depilación durante tres semanitas, creo que vale la pena.
¡¡Lo siento, Julia Roberts!!
¿Valoración? Puesss mola la sensación de después de depilarse con cera, pero solo la de segundos después, justo antes de que la piel coja ese tono rojizo quejumbroso. A ver si para mañana puedo dejar de ser la mujer espantapájaros. Bromas aparte, la verdad es que no duele tanto como dicen, y si realmente me hace olvidar de la depilación durante tres semanitas, creo que vale la pena.
¡¡Lo siento, Julia Roberts!!
dimecres, 21 de juliol del 2010
El sopar d'avui
Ho postejo perquè sí, perquè feia temps que una cosa tan senzilla no em sentava tan bé:
Morcilla de Burgos, formatge manxèc, pa torrat, vi del Priorat Mas de l'alba (és la tercera setmana que porta obert i crec que ha millorat, en tot cas ja m'estan entrant tots els calors) i unes tallades de meló de postres.
Acompanyament?
Sèrie "Malviviendo" a youtube, pilot.
Bon profit!
Morcilla de Burgos, formatge manxèc, pa torrat, vi del Priorat Mas de l'alba (és la tercera setmana que porta obert i crec que ha millorat, en tot cas ja m'estan entrant tots els calors) i unes tallades de meló de postres.
Acompanyament?
Sèrie "Malviviendo" a youtube, pilot.
Bon profit!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)