divendres, 17 d’agost del 2007

Provant 1 2 3

Donat que la data de tornada a "casa" comença a postposar-se indefinidament, m'he obligat a crear un bloc que em serveixi de punt de contacte amb tots els amics i família escampats pel món coneguts i per conèixer. Dic obligat perquè a mi escriure mai no m'ha agradat; si no fos perquè ajuda a fer passar les interminables hores d'oficina que s'han apoderat de la meitat del meu dia a dia, no sé si l'hi seria (seré) gaire fidel. Gastar temps explicant coses passades o fer-ne de noves?? Porto quasi 5 mesos aquí i els projectes, viatges i demés se m'acumulen, les hores lliures són contades i valuoses, i aquell petit racó del meu cervell que em xiscla contínuament "fes TFC, fes TFC" amenaça de torna-me boja.

Però no ens posem melodramàtics (m'encanta...!). Escriure sobre experiències viscudes te les fa rememorar i també reflexionar-hi, i és una bona manera de practicar el redactat (entre línies) i la taula ASCI per igual. És més, sospito que aquest tipus de comunicació en diferit afavoreix els atacs de sinceritat... Ja ho comprovarem. De moment, anunciar que em sento orgullosa de desmarcar-me d'aquelles estadístiques que proclamen que majoritàriament qui té un bloc és perquè està sol o bé vol estalviar-se la factura del psiquiatra.

1 comentari:

Scout Finch ha dit...

Hola wapíssima! M'alegro que al final t'hagis animat a crear un blog per tu! Certament és una eina de comunicació per les persones que estan lluny i tal i com posaves al comentari al meu blog, desfoga! No és cap eina de persones solitàries que necessiten un psiquiatra, de fet totes les persones del meu voltant que tenen o s'estan animant a crear els seus propis blogs precissament no són així...
Aniré fent ullades al que vas escrivint.
Un petonet i molta sort!