Sabrieu donar sense esperar res a canvi? No, no contesteu de seguida, penseu-hi un moment. Una vegada, dues, això és fàcil, fins i tot sa, hi ha qui ho agafa com a filosofia de vida, bandera contra l'individualisme capitalista que ens envolta bla bla bla. És també un dels pilars de l'amistat, penso en la metàfora del jardí i les atencions que un ha de dedicar-l'hi si no vol que les plantes es panseixin. Però i en una relació? Un espera de l'altre alguna senyal que... què? Que li doni seguretat i mantingui les pors a dins de l'armari... Les pors?! Aquestes no haurien de tenir-hi cabuda, no n'hi tindran, ara i aquí tanco els ulls, respiro fons i desterro de mi el reprimir i la frustració que genera, que es filtra pels racons i enterboleix aquell sentiment tan pur i fràgil de notar que hi ha un altre que, lliure de ser on vulgui, ha triat el teu costat.
Sabrieu donar sense res a canvi? Em disposo a intentar-ho.
Sabrieu donar sense res a canvi? Em disposo a intentar-ho.
4 comentaris:
És una pregunta difícil. No sé si recordes un episodi de Friends en què plantejaven una cosa semblant. Jo crec que tots en alguna ocasió hem fet alguna cosa sense esperar rebre res a canvi, però també penso que en el fons, esperem una petita recompensa, encara que sigui "la palmadita en la espalda", un simple somriure o un gest d'afecte. Per cert, enhorabona per la redacció.
Si la satisfacció de donar és prou gran, sí. Jo vaig donar molt a canvi de res, i en aquell moment ni m'importava (ni me n'adonava, probablement) perquè era molt feliç; per molt cursi i tòpic que soni.
un petonet, Anna!
ok, here miss luya, I copy you. Right now inmersed in nightmare called tfc will return soon to you, until next time, petons i felicitat.
altea
p.s. quan recoi tornes???
UN PETO
Gi
Publica un comentari a l'entrada