Eficiència postal

Ahir van venir els Reis! Vaig arribar a casa tard i molt cansada (em vaig passar amb el pes de la compra, una de les brides que aguanta el carrier de la bici va petar i com que aquest pressionava el parafang que al seu torn pressionava la roda, cada pedalejada era estúpidament agonitzant; va ser un dels viatges més esgotadors que he fet en molt de temps), però allà al costat de la porta una capsa de cartó verd m'estava esperant. I a dins... jaja! Tot un seguit d'articles indispensables per a la supervivència diària, a saber, un mouse, un micro, un cable de red, dos jocs d'ordinador, tres CDs de música, un llibre ben gruixut, unes quantes partitures i 2 collarets souvenirs del viatge familiar-sense-l'anna a les Canàries. Ah, i farina de galeta (la nota extravagant, imaginar-me a l'estil Donkey d'Shrek dient "i després, faré croquetes!" :)
Però em vaig saber resistir i en comptes d'empunyar el rifle i allistar-me en alguna Todos contra Todos vaig empunyar el llapis i a tefecejar que és tard i vol ploure. O sigui que avui la companya em perdonarà si en algun moment d'entre les llargues hores de feina (...) necessito desfogar-me una estona... Res, el temps d'estirar les cames i tirar quatre trets...