Tothom diu que ha arribat l'hivern. Que la tardor, per aquestes latituds, se la salten a la torera. Jo personalment espero que el fred i la pluja no empitjorin molt més, perquè la calefacció està espatllada al pis de dalt des de la setmana passada i no hi ha perspectives que l'arreglin (jo NO penso trucar al .....ista, i si ha de passar com el fairy i companyia, esgotats durant setmanes i allà ningú diu res fins que l'Anna va al súper i en compra, en tenim per llarg; com deia Yosemite Sam, "ja veurem qui s'acoquina primer!"). I si bé la manta de llana de l'àvia ja ha perdut l'olor a naftalina i abriga que dóna gust, és trist que al lavabo de baix s'hi estigui més bé que a la nostra habitació. L'últim crit en moda polar d'aquesta setmana és l'Abel davant l'ordinador a les tres de la matinada amb anorac i caputxa.
Perquè sí, ara que se'n vagi a dormir a les tantes ja no és cap cosa estranya, i de fet molt em temo que arribar a les 21h o 22h serà el pa de cada dia. Que m'hi vagi acostumant. Què hi farem... Jo quan me'n cansi l'agafaré pel ganyot i l'obligaré a jugar una partida de Go amb mi muawhahaha! I potser el deixi guanyar :P
Oh, ahir vaig començar a veure Heroes, i confesso que m'hi he ben enganxat. Super-Hiroooooo! M'he passat el matí a la feina mirant capítols (és culpa seva per no traduir Hot Wheels al castellà; en Tommy m'ha mirat amb cara trista i m'ha dit que bé, no, uhm, que... ei sí, que els puc ajudar quan se l'hagin de passar en modo multijugador. Ara resulta que sóc una multiplayer chick).
L'Alan va tornar ahir de Tailàndia, tornem a ser la "família" al completo. Li vaig preguntar i em va dir que tenia moltes ganes de tornar. "A Irlanda?", "No, a Tailàndia" ¬¬' On tot és, es veu, tan barat i bonic i exòtic. On els pobres sí, són pobres, però almenys es poden banyar a la platja (només li faltava afegir "i així van nets i no fan pudor", que els hi preguntin als que abans vivien al Somorostro). I bé, bàsicament va acabar insinuant que estava boja d'haver triat Irlanda per venir a viure-hi. "Què hi fas aquí?"
l
Perquè sí, ara que se'n vagi a dormir a les tantes ja no és cap cosa estranya, i de fet molt em temo que arribar a les 21h o 22h serà el pa de cada dia. Que m'hi vagi acostumant. Què hi farem... Jo quan me'n cansi l'agafaré pel ganyot i l'obligaré a jugar una partida de Go amb mi muawhahaha! I potser el deixi guanyar :P
Oh, ahir vaig començar a veure Heroes, i confesso que m'hi he ben enganxat. Super-Hiroooooo! M'he passat el matí a la feina mirant capítols (és culpa seva per no traduir Hot Wheels al castellà; en Tommy m'ha mirat amb cara trista i m'ha dit que bé, no, uhm, que... ei sí, que els puc ajudar quan se l'hagin de passar en modo multijugador. Ara resulta que sóc una multiplayer chick).
L'Alan va tornar ahir de Tailàndia, tornem a ser la "família" al completo. Li vaig preguntar i em va dir que tenia moltes ganes de tornar. "A Irlanda?", "No, a Tailàndia" ¬¬' On tot és, es veu, tan barat i bonic i exòtic. On els pobres sí, són pobres, però almenys es poden banyar a la platja (només li faltava afegir "i així van nets i no fan pudor", que els hi preguntin als que abans vivien al Somorostro). I bé, bàsicament va acabar insinuant que estava boja d'haver triat Irlanda per venir a viure-hi. "Què hi fas aquí?"
l
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada