1r dia de feina

Arribo, puntual a les 9h. A dins de les oficines, quatre gats, ja se sap, dll postpont, i sumat amb aquesta tranquil·litat... madrilenya? Això a bcn no passa, diria, el jefe no t’agafa i et diu “apa, anem a esmorzar!” i entrem al bar del costat i ens peguem el desayuno padre (bueno, ell, jo he pres un humil suc de taronja). I allà xerrant, ha entrat un altre dels empleats, “buenaaas”, sospito jo que sense ni passar ja per les oficines. No em negareu que pinta bé.

Tinc el cap com un bombo després de 2 hores d’explicacions durant les quals he conegut els amics Apache, MySQL, CMD, Velocity i també algun company de feina, de pas. Feia gràcia quan en JR (el jefe) me’ls presentava: “Eduardo Programación, Anna Contenido”. Pq sí, sóc Mrs. Gestión de Contenido, si ho he entès bé sóc la primera a qui contracten per realitzar exclusivament aquesta funció. Resulta (no ho diguéssiu a ningú!) que és una empresa que pretén creixer exponencialment així que entrin a la fase de producció d’un joc multiplataforma que es diu Witches, i del qual n’hi havia nombrosos posters plens de ties amb tangues metàl·lics i espadones del copón. L’altre projecte que tenen entre mans és en el que estaré: gira entorn d’una web d’on els usuaris es baixaran un joc de carreres de cotxes molt cuco i prou currat per ser de fa 7 anys, que ara estan millorant gràficament (m’han ensenyat com quedarà i mola mola, minialonsos amb possibilitats de bombardejar a qui no el deixi ser cap d’escuderia). Jo m’ocupo del contingut de la web, de testar el joc i un sofware/base de dades/ente ultrafashion en la seva senzillesa que permet gestionar els usuaris del joc etc i que han creat ells. No sé, tot sembla superinteressant, sobretot quan, jeje, el jefe especulaba sobre el futur d’internet i les comunicacions i em dibuixava una curva de creixement d’aquelles tan maques... després s’ha adonat que havia pintat la pissarra amb un retolador permanent.

I res, que m’han instal·lat en un quartet separat de la sala principal, a través de la porta oberta podia veure els animadors creant textures amb el 3D max, allà, renderitzant en una pantalla i parlant pel msn per una altra, con estilo y olé. Tb m’han donat un ordinador dels pocs que tenia tapa pro per poc temps, pq quan l’he encès ha fet pffff, es veu que la BIOS se n’ha anat a passejar o jo que sé. I llavors el company, que és de Vallecas i de poques paraules, ha destapat el seu irremediable cantó friki quan al veure l’escuet missatge “no se encuentra el sistema operativo” s’ha aixecat d’una revolada, ha tret el mòbil i li ha fet una foto a la pantalla. Jo me l’he mirat amb cara d’alucine, pro d’aquestes es veu que no en col·lecciona. Això sí, després m’ha arreglat l’ordinador.

Aquest és, més o menys, el resum del meu primer dia de feina. Quan tornava cap a casa calle alcalá amunt duia un somriure d’orella a orella. Tot seria perfecte si, a més, us tingués al meu costat.

PD. Eloooi, he pensat en tu quan he vist una botiga que es deia, XDDD, “¡Viva el músculo!”