Com a casa

Els reis s'han adelantat i van venir en cotxe sortejant la M30 mentre jo saltava i ballava histèrica a la Puerta del Sol (concretament increpava al Ramonchu que despedís el dj i posés la macarena perquè tenia la graciosa imatge de mils de persones girant a la vegada, mireu, el soroll seria una cosa així, "AAAAAAOOO"...). Tornant a l'habitació de la calle elfo ("no tinc paraules per descriure-la", confessava el rei ros per mòbil; segur que després de veure com es viu compartint pis corre a independitzar-se dels altres dos): ara visc com una reina, gràcies al banc, que va regalar-me la minicadena que tots els adolescents necessiten quan compleixen 15 anys, almenys les lesbianes ja no sembla que follin a la meva habitació (amb perdó). A més, també em van portar les sabates de tapdance, per desgràcia del gos de la veïna, i quan estic cansada l'amic tropicano m'ofereix interessantíssimes converses (totes sobre aire calent, és cert, però és que n'hi ha que no saben pensar en res més). Si a això hi sumem que per fi ahir va venir el fontanero a posar-nos les tuberies a to i que ara aquí ningú xiscla (o en tot cas ho fa en do#), comprendreu que avui malgrat el fred de collons i l'amenaça de pluja tingui unes ganes immenses d'anar a gaudir de grans magatzems a petar buscant un regal invisible adequat pel company perquè demà no sigui tan buit i em pugui sentir una mica "com a casa".