Ja he arribat a Mumbai. Bé, de fet vaig fer-ho ahir a la nit, sense cap problema: el viatge, llarg però distret i a l'arribada el d'immigració em va deixar passar després de facilitar-li una adreça on viuria. Jo que ja anava atenta, per un moment vaig pensar que potser el que volia era una propina, però no, no, les propines te les demanen directament, pel que vaig veure després. Ja fora vaig aconseguir distingir el Jose d'entre la multitud (he de reconèixer que em va costar una mica) i cap al taxi, on vaig tenir el meu primer contacte del que significa regatejar. Suposo que m'hi acostumaré, a això i a les propines que "faciliten la feina", i més em val prendre-m'ho com un esport i no anar fent el canvi de moneda mentalment perquè a la que te n'adones que estàs regatejant per uns quants cèntims d'euro et venen ganes de dir, "apa, queda-te'ls i no em toquis més la pera".
No conec encara a les persones que ens han ofert hospitalitat mentre busquem pis, però els estic realment agraïda. Despertar-se en un pis net i acollidor, amb aigua filtrada, un lloc on endollar el portàtil i una finestra en un tercer pis des d'on observar el carrer tot el matí no té preu. I sí, això és el que he fet fins ara: agafar la capsa de maduixots del Jose de la nevera i seure als coixins prop de la finestra. En part també perquè em sentia molt cansada, però sobretot perquè volia assimilar tot el que veia amb tranquil·litat:
- El tràfic: A les 12 hora local que m'he llevat, la veritat és que era força tranquil, però ja fa una estona que em pregunto com m'ho faria si volgués creuar el carrer, perquè el tràfic és un continu de vehicles. Com que no hi ha semàfors, no van gaire ràpid, però tampoc s'aturen en cap moment. Els cotxes són tots de mida petiteta, i molts dels taxis, de color groc i negre com a Barcelona, són un model antic que li dóna a l'escena un aire cert colonial. Duen la baca metàl·lica a sobre, i allí t'hi posen les maletes sense lligar. També he vist alguna moto antiga, i moltes d'actuals transportant des d'un senyor amb casc (és important remarcar-ho) a dos homes i tres nens uniformats asseguts en renglera. Cap dona motorista, però. Pel que fa als camions, molts van pintats de colors llampants i plens de caràcters hindús, em recorden les caravanes dels circs. Darrere duen la següent frase pintada: "Horn OK please".
- La moneda: El Jose m'ha deixat un grapadet de bitllets a sobre la tauleta. Aquí funcionen en rupies. A partir de 10 ja són bitllets, i n'hi ha de 100, de 500, de 1000... També hi ha una moneda de 2 rupies que deu valer una misèria, perquè, feu-vos la idea, 100 rupies són 1,5 euros.
- Els lavabos: Sabeu allò que diuen que es renten el cul amb la mà esquerra i que no fan servir paper? Doncs bé, encara no ho he comprovat però això explicaria per a què servia la regadora que hi havia a terra al costat dels vàters a l'aeroport de Doha on vaig fer el canvi d'avió. El Jose m'ha dit que de moment a tots els restaurants on ha anat tenien paper, però també s'ha de dir que eren bastant cèntrics i occidentalitzats... En tot cas, que no se m'acudeixi rentar-me el cul amb la regadora que hi ha aquí al lavabo del pis al costat del vàter, no: allò és la regadora de la dutxa, i el plat, doncs el lavabo sencer, com a Finlàndia!
- El temps: No sé a quina temperatura devem estar, però es pot anar amb màniga curta sense passar excessiva calor. L'aire té un punt humit, i una textura espessa i perfumada, com de contaminació al curri. Suposo que a mida que s'acosti l'estiu l'ambient s'anirà fent més i més insuportable, però es veu que totes les cases venen equipades amb ventiladors, això si no tenen aire acondicionat. Finalment, el cel és d'un to blau apagat, i avui no es veu ni un núvol.
No conec encara a les persones que ens han ofert hospitalitat mentre busquem pis, però els estic realment agraïda. Despertar-se en un pis net i acollidor, amb aigua filtrada, un lloc on endollar el portàtil i una finestra en un tercer pis des d'on observar el carrer tot el matí no té preu. I sí, això és el que he fet fins ara: agafar la capsa de maduixots del Jose de la nevera i seure als coixins prop de la finestra. En part també perquè em sentia molt cansada, però sobretot perquè volia assimilar tot el que veia amb tranquil·litat:
- El tràfic: A les 12 hora local que m'he llevat, la veritat és que era força tranquil, però ja fa una estona que em pregunto com m'ho faria si volgués creuar el carrer, perquè el tràfic és un continu de vehicles. Com que no hi ha semàfors, no van gaire ràpid, però tampoc s'aturen en cap moment. Els cotxes són tots de mida petiteta, i molts dels taxis, de color groc i negre com a Barcelona, són un model antic que li dóna a l'escena un aire cert colonial. Duen la baca metàl·lica a sobre, i allí t'hi posen les maletes sense lligar. També he vist alguna moto antiga, i moltes d'actuals transportant des d'un senyor amb casc (és important remarcar-ho) a dos homes i tres nens uniformats asseguts en renglera. Cap dona motorista, però. Pel que fa als camions, molts van pintats de colors llampants i plens de caràcters hindús, em recorden les caravanes dels circs. Darrere duen la següent frase pintada: "Horn OK please".
- La moneda: El Jose m'ha deixat un grapadet de bitllets a sobre la tauleta. Aquí funcionen en rupies. A partir de 10 ja són bitllets, i n'hi ha de 100, de 500, de 1000... També hi ha una moneda de 2 rupies que deu valer una misèria, perquè, feu-vos la idea, 100 rupies són 1,5 euros.
- Els lavabos: Sabeu allò que diuen que es renten el cul amb la mà esquerra i que no fan servir paper? Doncs bé, encara no ho he comprovat però això explicaria per a què servia la regadora que hi havia a terra al costat dels vàters a l'aeroport de Doha on vaig fer el canvi d'avió. El Jose m'ha dit que de moment a tots els restaurants on ha anat tenien paper, però també s'ha de dir que eren bastant cèntrics i occidentalitzats... En tot cas, que no se m'acudeixi rentar-me el cul amb la regadora que hi ha aquí al lavabo del pis al costat del vàter, no: allò és la regadora de la dutxa, i el plat, doncs el lavabo sencer, com a Finlàndia!
- El temps: No sé a quina temperatura devem estar, però es pot anar amb màniga curta sense passar excessiva calor. L'aire té un punt humit, i una textura espessa i perfumada, com de contaminació al curri. Suposo que a mida que s'acosti l'estiu l'ambient s'anirà fent més i més insuportable, però es veu que totes les cases venen equipades amb ventiladors, això si no tenen aire acondicionat. Finalment, el cel és d'un to blau apagat, i avui no es veu ni un núvol.
6 comentaris:
Que fort que siguis alla! Passa't-ho molt be.
Ai mareta. I jo que no m'entero de res! podem aprofitar que ets a l'India per tenir una super bona excusa per visitar-te? Digues que siiiii! Passat'ho super bé y explicansho tot!
Altea
p.s. els carrers als paisos tercermundistes es creuen imitant a la gent...quan ells creuen, tú també. Important mantenir una velocitat constant (molt important) al creuar pq el cotxe sàpiga posicionar-te bé i no acceleri o freni de sobte. Palabrita de dios, lo juro. Mil abraçades!
Un exemple del poder de la massa - quan molta gent creua, els cotxes perden tot el poder de ser grans i forts!
Jo també vull visitar :)
Genial! La veritat és que es una sort tenir un pis "occidentalitzat" per quan arribes... i amb maduixes?
Estic amb l'Altea, la gent que conec que ha estat a la India diuen q has de creuar al costat d'algú que creui i sense dubtar!
Jo dic que muntem un grup de "Jo també vull visitar l'Anna" i ens anem apuntant ;)
Ves actualitzant!
Nenes, nem a Mumbai en massa...és en sèrio eh. Va. Que estan barats els vols :D
Altea
Nenes, per favor, que evidentment us espero amb els braços oberts!
Per cert, ja li he agafat el truquillo a això de creuar, almenys pel meu barri. Una altra cosa és quan son carrers principals, però allà ja hi ha algun que altre semàfor.
Publica un comentari a l'entrada