Ens mudem a Bandra!

Hem fet i après tantes coses aquest primer cap de setmana a Bandra que no sé ni per on començar. Potser el més important és dir que ja tenim pis! El Jose va trobar un piset amb dues habitacions i cuina-rebedor en un carrer tranquil de l'animat barri de Bandra West. Està força lluny de la seva oficina, però en contrapartida estem molt a prop de la majoria dels becaris espanyols amb qui treballa, i a més Bandra és un barri ple de vida, restaurants, botiguetes... a diferència d'altres. Que és com estar a Gràcia, vaja. Així que el que hem fet aquest cap de setmana és netejar i comprar coses i tractar amb el broker perquè ens vagi arreglant tot el que no funciona: l'aigua calenta, la rentadora, també ens ha d'instal·lar el filtre d'aigua i aconseguir-nos una bombona de butano de manera més o menys legal (es veu que nosaltres directament no ho podem fer perquè no tenim cartilla o alguna cosa així). Després hem anat a comprar a la zona de Pali Market, que és on hi ha les botiguetes. Ja coneixem els de l'Emporium d'en Kamal, per exemple, que és on hem comprat els plats, els fogons, etc. i que ells després ens han portat a casa (aquí el delivery està molt extès, pots demanar fins i tot alcohol a les tantes de la nit!). En total, 14.500 rupies, és a dir 217 euros, que no està gens malament, ja que al comparar els preus més tard amb els del Magnet, que és un supermercat tipo occidental que hi ha al barri de sota, hem pogut veure que comprar a les botiguetes del barri surt més barat... excepte si és paper de vàter, 4 rotlles, que ens l'han cobrat a 250 rs (3,75 €)!

A la zona de Pali Market també hem tingut un primer contacte amb el menjar, les tradicions, els locals, etc. quan un senyor ens ha parat pel carrer i s'ha posat a parlar en aquest anglès tan xungo de seguir que tenen alguns; el que hem entès era que tenia 88 anys, que era un ex combatent de la Royal Navy i expert en informàtica i que ens beneïa i que tindríem molts fills! També hem provat unes pastetes a la pastisseria-forn-xurreria, a mi m'ha tocat un pastisset amb llenties i al Jose, alguna cosa amb albergínia, poco picante. Finalment hem après de què va la tradició de penjar mini penjolls fets de chiles a les portes de les cases, botigues, vehicles... Resulta que es penja cada dissabte per allunyar els mals esperits, i es deixa allí fins que el dissabte següent es renovi el penjoll. M'ha recordat l'ha tradició de comprar el tortell del dimenge per com la gent els duia orgullosos pel carrer!

Més tard he agafat el tren per primera vegada per acostar-nos a Khar West a solucionar el tema del meu mòbil i de l'internet a la ja botiga de Vodafone de confiança, regentada per musulmans (ho distingeixes pel barret que duen). La del tren ha estat una experiència divertida, sort que anava amb el Jose perquè sola no hagués sabut per on començar i hagués ficat la pota. D'entrada, piques els bitllets que calguin (1, 2, 3, 4...) segons l'estació on vas i també segons la classe amb què vols viatjar. Per exemple, de Bandra a Khar, 4 bitllets en segona, 12 en primera. Després has de pujar al vagó que toqui. Si ets dona, tens també a la teva disposició el vagó de dones, que és perquè quan el tren va molt ple, aquestes no quedin atrapades entre un munt d'homes amb temptacions. Nosaltres hem pujat a segona i com que anava força ple ens hem quedat sobresortint ben agafats a les nanses del sostre (els vagons no tenen portes). La gent del vagó, però, amablement m'han deixat posar més endins.

A aquestes altures del dia ja estàvem força destrossats, sobretot el Jose, a qui li han sortit unes irritacions a les parts de dins de les cuixes del caminar i la calor. Així que hem tornat a casa i ens hem resignat a dutxar-nos amb aigua freda, quin remei, però després ens hem regalat un lassi de maduixes casolà (el lassi és una beguda feta amb dahi -iogurt- i sucre), uns quants fruits secs i una mica de paneer (fortmatge fresc) amb una espècie de codony de mango que no tenim molt clar com es menja. Com podeu veure, aquests dies vivim a base de productes làctics perquè encara no tenim gas, però també perquè a dos carrers de casa tenim una lleteria que té molt bona pinta i on ens han tractat molt bé, responen amb un somriure totes les meves preguntes sobre què és cada cosa, i fins i tot m'han donat una mostra d'un oli que tenen, també provinent de la llet, que fan servir per amanir l'arroç.

I si us pensàveu que el dia s'havia acabat, anàveu errats! Encara vam tenir temps d'arreglar-nos i d'anar a saludar els veïns, és a dir, el Carlos i en Favila, que han trobat pis girant la cantonada. A la festa d'inauguració vaig conèixer per fi la resta de companys de feina del Jose: el parell d'asturians, els catalans, el basc, el de Madrid... i algunes nòvies i amics indis, també. Vam estar fins a quarts de quatre fent petar la xerrada i bebent cervesa.