Els làctics

A Mumbai, igual que a París una de cada dues botigues és un forn i a Barcelona, una perruqueria, aquí és ple de lleteries. Són botiguetes regentades, pel que hem vist, per musulmans, petites i netes, plenes de recipients metàl·lics ben fresquets i una bàscula on ho pesen tot. Com a totes les botigues aquí, no hi ha un venedor sinó tres o quatre: el que serveix, el que diu quan val, el que cobra i el que xerra amb el que cobra. Al darrere d'aquests últims hi ha la llista de preus:

"lassi - 20
curd - 70 (kg)
paneer - 250 (kg)
..."

I us preguntareu, què és tot això? Doncs bé, als indis els agraden molt els làctics: són una gran font d'aliment en una cultura quasi vegetariana, serveixen no només de base per a salses i begudes de tota mena sinó també com a ingredient principal dels plats, i a més són la millor manera de fer passar el picant quan beure aigua és poc menys que inútil. Deixeu-me que us presenti uns quants derivats làctics que ja hem conegut i utilitzem habitualment a casa:

Lassi: és una beguda refrescant a base de iogurt i sucre. Te'l serveixen en un got amb una miqueta de curd al damunt. Als restaurants també els tenen de mango, etc. però res a veure amb els de la lleteria! És la millor beguda per acompanyar un àpat indi.

Curd: és iogurt, també anomenat "dahi". He llegit que són termes equivalents ("dahi" és en hindi) tot i que fins ara la meva impressió és que el dahi es el iogurt i que el curd és com més greixós i amb una textura més disgregada. En tot cas el iogurt és la base del lassi i també de la raita, aquella salsa/crema banquinosa que posen per picar als restaurants.

Paneer: és formatge fresc fet amb curd. Nosaltres ens l'hem trobat en forma de tall als restaurants, que vam confondre per tofu. Tenim pendent fregir-lo a veure què passa!

I la llet? Doncs primer vam demanar-ne un litre via delivery (sí, aquí TOT es pot demanar que t'ho portin a casa) i l'endemà un paio va aparèixer a les 6 del matí. Vam haver de llevar-nos i pagar-li les 40 rs. La llet estava deliciosa, ben fresca, però va resultar que era de búfala, que és una llet molt més perfumada i greixosa. Llavors vam cancel·lar el delivery tot i la cara d'ofès del venedor, i des de llavors que a través d'un contacte que va trucar per nosaltres cada dia a les 6 ens deixen a l'entrada un paquetet de mig litre de llet fresca de vaca. És una llet que reparteix el govern. Per pagar-la, doncs no ho tenim molt clar. Un dia al vespre va trucar un home que no parlava anglès (només "milk") i com que no teníem canvi es va quedar 200 rs (li devíem unes 70 o així). Ens va fer entendre que així ja teníem la llet de la pròxima setmana pagada. A veure què passa quan torni!

Finalment us presentaré el ghee. És oli/mantega en format ni líquid ni sòlid, i té gust a parmesà. Com que és baratet (l'oli d'oliva és intocable!) hem estat fent proves a la cuina i sembla que es pot fer servir. A la botiga ens van dir que ells l'usaven per aromatitzar els plats d'arròs un cop fets. També es pot posar als naans (pans) com si fos mantega.

Cada vegada que anem a la lleteria penso: tants productes que trobarem a faltar!