Una de les activitats turístiques de Ladakh és la visita de la vall del riu Nubra, a 4 hores de camí de Leh. La manera turística d'arribar-hi és llogant un cotxe amb conductor o motos, ja que només pel trajecte val la pena. Només us diré que per creuar d'una vall a l'altra es passa pel coll de Khardung La per la que és la carretera asfaltada més alta del món (5600 m). Allà vam fer-hi un parada per fer fotos, prendre un te calent i descansar el cap una mica, tot i que no va servir de gaire perquè el dolor no era degut al cotxe sinó a l'altura: va començar a disminuir tan bon punt vam enfilar el camí de baixada per l'altre costat del coll.
I si a un cantó nevava i feia fred, a l'altre el dia era clar i assolellat i ens permetia meravellar-nos amb el paisatge quasi lunar de la zona. Muntanyes pelades i escarpades, petits rierols que fan giragonses entre les clapes de neu, uns quants iacs pasturant... i de tant en tant un poblet, quatre cases comptades dels qui aprofiten l'escassa fertilitat del sol per plantar cereals.
A mida que ens anem endinsant a la vall, la mida dels poblets creix, el riu s'eixampla i comencem a veure monestirs. El conductor ens duu fins al de Sumur, que és també una escola i sembla força pròsper per com de cuidat està tot. Quan arribem a l'entrada, els nois, vestits amb la túnica dels monjos, estan jugant a pilota. Explorem la sala principal del monestir, molt bonica, intentant no molestar les dues senyores que reciten en veu alta davant de l'escultura d'un buda.
Més tard retrocedim una mica de camí per enfilar la vall del costat, que és on tenim reservat l'hotel. Després de declinar l'oferta del conductor d'anar a muntar en camell pel (mini)desert de dunes pel qual és famosa la vall li diem que el que volem és caminar una mica, que tenim intenció de sortir del poble i fer una mica de camí vall avall. Si sabéssim el que ens espera! Arranquem a caminar per un dels carrers del poble buscant-ne la sortida. Però el poble no és com els nostres, el carrer no té interseccions, si no que rodeja les cases i camps del poble, fent ziga-zagues i amb una orientació sospitosament circular. Total, que al cap d'una hora llarga de caminar encara no havíem trobat la sortida del poble! Ho preguntem a un parell d'habitants, dient que volem anar fins al nadi (riu), i un senyor molt amable ens fa saltar una tanca. Així que aquest és el truc! Al final arribem al riu, però cansats com estem i amb por que es faci de nit, decidim tornar... provant sort per una drecera entre els camps. La idea era bona i al final vam arribar al camí de l'hotel, però no sense abans perdre'ns vàries vegades entre els esbarzers que els habitants de la zona fan servir per encerclar els camps. No cal que us digui que la dutxa i el sopar ens van provar d'allò més bé.
El segon dia a la vall del Nubra i últim a Ladakh el vam dedicar, per variar, a un monestir, el de Diskit. També vam visitar l'enorme buda que senyoreja la plana del riu i des del qual hi ha una vista magnífica de la vall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada