diumenge, 17 de juliol del 2011

Menjar, quin plaer


Els meus últims viatges m'han portat a descobrir la gastronomia de regions de la península com són Andalusia, Albacete o l'Algarve. Mica en mica vaig aprenent els noms dels plats i, si tinc sort, la manera de cuinar-los. Alguns són assequibles per les meves humils arts culinàries, d'altres prefereixo tastar-los sempre que en tinc l'oportunitat. En tot cas, tots mereixen que els mencioni en una llista que he fet per no oblidar-los.

Dues parts del porc que estan delicioses: secreto ibérico / presa de paleta ibérica

A Almansa, ajoarriero (plat fet amb bacallà), gachamigas (la versió sense bacallà de l'ajoarriero), manitas de cerdo i el meu preferit, l'ajo mataero (veure foto, acompanyat d'un plat de moje).

He provat el rabo i las orejas fritas i he de dir que el primer m'ha sorprès gratament mentre que el segon era massa cartilaginós pel meu gust.

La pringá (la carn del caldo triturada i adobada) es menja en forma de montadito a Sevilla.

A Valverde del Camino vaig provar els calamares del campo, que no és res més que tires de pebrot verd i vermell i anelles de ceba arrebossats com es faria amb els calamars, queda genial.

Almansa i la seva gent

Ja fa uns dies que vaig marxar d'Almansa, deixant enrere la feina feta a Sendra Boots, però sobretot la gent que alli hi vaig conèixer, per una part, i el Joaquín per l'altra; sense ell i la seva amabilitat l'experiència no hagués estat la mateixa. No em vull extendre en elogis així que deixaré que les fotos parlin per elles soles. L'únic que diré és que la gent d'Almansa és la més hospitalària que he conegut mai en els meus viatges. Obligat tornar de visita.

La gent de les seccions d'administració i disseny: Pedro Fito, Sonia, Tercero i Paco. Ells van fer que una visita de 15 dies a una fàbrica de botes valgués molt la pena. Em van ensenyar molt i donar moltes idees, especialment el Paco.

L'Antonio i jo amb la bossa ja acabada. L'Antonio és el tallador de mostres, i em va agafar un cert carinyo.

Aquesta és l'Angelica, una de les cosidores més veteranes de Sendra. Els seus consells van ser sempre encertats, el mèrit de que la bossa hagi quedat com ha quedat és tot seu!

Ells són el Joaquín i alguns dels seus amics. Us trobaré a faltar!

divendres, 1 de juliol del 2011

Notas sobre vocabulario mancheguico

Salamanquesa: salamandra
Leja: repisa
Ea: pse, ni bueno ni malo
"Muchihmo": muchísimo
"Malihmo": malísimo
Apañao: sangría
Ir al campo: ir a la casa de campo (por lo que se ve todo el mundo tiene una en Almansa)