El passat 8 de març vam celebrar Holi, la festa dels colors. Es una diada molt estimada a tot el subcontinent i també als països veïns amb influència hindú, perquè és sinònim d'alegria, inclús de xauxa, de deixar enrere les disputes i donar junts la benvinguda a la primavera. Té també un origen religiós relacionat amb la mitologia vishnuita i la victòria sobre el mal, representat en aquest cas com un ressorgiment d'entre les flames. El vespre abans la gent encén grans fogueres fins i tot al mig de la ciutat, tal com el Jose i jo vam poder comprovar quan vam sortir a fer una volta pel veïnat després de sopar. La principal celebració, però, és el dia següent...
A les 10 del matí ja estàvem llestos per reunir-nos amb la resta de companys de feina al passeig marítim. El pla del dia era difús: l'únic que teníem clar era que volíem acabar ben acolorits. De camí al punt de trobada, pujant Pali Hill, vam comprar pols de colors a un dels molts venedors ambulants. Anàvem impecablement vestits amb roba barata especialment comprada per a l'ocasió, el Jose de blanc de cap a peus, una autèntica temptació per als grups de xiquets pringats fins a les celles que ens creuàvem pel camí.
Miraculosament vam arribar immaculats a la cita, però no va durar gaire. Els companys espanyols de seguida ens van cobrir de colors i disparar amb pistoles d'aigua. Perquè sí, aquesta és la principal manera de celebrar Holi: tirar-se aigua i colors els uns als altres. Entre altres coses, Holi implica una relaxació de les normes socials, és un dia on es pot fer una mica el que es vol. Per exemple, és un dia on es permet veure alcohol, i en el que també és típica una beguda a base de llet i marihuana anomenada bhang. Però ja en parlarem després...
Tornant al nostre grup, era Holi i teníem ganes de festa. Vam entrar a un recinte que semblava una propietat privada buscant l'origen d'una música que sonava de fons, i tot i que en aquesta festa no ens hi van admetre, un nombrós grup de dones que ballava i xisclava a ritme de radiocasset en un racó de la vorera ens van fer senyals amb la mà perquè ens hi uníssim. Els nois, tan tímids ells, es van quedar enrere, però la Leyre, l'Iratxe i jo vam dansar sense complexos les cançons tradicionals del Holi que posaven per la ràdio. Van ser molt amables! Totes se'ns van acostar i mullant-se els dits de pasta de colors ens els passaven pel coll i la cara mentre ens desitjaven "Happy Holi". Després va venir la de la manguera i ens va deixar a totes ben xopes.
De tornada al barri, després d'uns quants encontres amb quitxalla local armada amb globus d'aigua, vam parar a la pastisseria Punjab Sweet House per aprovisionar-nos amb uns quants aperitius i dolços. Aquest va ser el nostre dinar: una samosa, una espècie de samosa groga força picant, una empanadilla dolça típica del Holi i una boleta taronja dolça deliciosa. Seh, haig de millorar amb els noms de les coses...
Després va ser el torn d'unes cervesetes al bar de la zona, i també ens vam atrevir amb el bhang, però no era tan potent com ens havia promès un noi que el va provar a la selvàtica regió de Goa. No ens va fer res! Però ens va alegrar el camí de tornada a casa. I just quan semblava que la festa arribava a la seva fi, una tamborinada ens va fer treure el nas en els baixos d'una propietat privada de davant de casa nostra. Altra vegada els organitzadors ens van fer gestos perquè ens hi uníssim sense dubtar. I això vam fer! Es tractava d'una festa d'aniversari que feien coincidir amb la diada de Holi. Tenien piscines inflables, escenari amb equip de música discotequero, un grup de percussió on anaven vestits de taronja i tocaven instruments tradicionals, barra lliure... i una instal·lació d'aspersors que regava els assistents de tant en tant. Imagineu-vos-ho: un munt d'indis ja força cuits amb la litrona a la mà ballant sota la pluja al so dels tambors. Brutal! No m'estranya que després el Jose i a mi ens fessin mal les cames...
Eren quarts de cinc quan vam tornar al pis exhausts però feliços. Tocava dutxa per intentar treure'ns tota la pasta de colors del damunt, però per molt que freguessis la ronya no marxava. Avui encara tinc totes les ungles i parts del cos tenyides de blau i rosa! De totes maneres la intenció no era quedar impol·luts sinó decents per poder presentar-nos al restaurant Only Parathas per degustar, evidentment, unes parathas. Un final de festa ben merescut!
A les 10 del matí ja estàvem llestos per reunir-nos amb la resta de companys de feina al passeig marítim. El pla del dia era difús: l'únic que teníem clar era que volíem acabar ben acolorits. De camí al punt de trobada, pujant Pali Hill, vam comprar pols de colors a un dels molts venedors ambulants. Anàvem impecablement vestits amb roba barata especialment comprada per a l'ocasió, el Jose de blanc de cap a peus, una autèntica temptació per als grups de xiquets pringats fins a les celles que ens creuàvem pel camí.
Miraculosament vam arribar immaculats a la cita, però no va durar gaire. Els companys espanyols de seguida ens van cobrir de colors i disparar amb pistoles d'aigua. Perquè sí, aquesta és la principal manera de celebrar Holi: tirar-se aigua i colors els uns als altres. Entre altres coses, Holi implica una relaxació de les normes socials, és un dia on es pot fer una mica el que es vol. Per exemple, és un dia on es permet veure alcohol, i en el que també és típica una beguda a base de llet i marihuana anomenada bhang. Però ja en parlarem després...
Tornant al nostre grup, era Holi i teníem ganes de festa. Vam entrar a un recinte que semblava una propietat privada buscant l'origen d'una música que sonava de fons, i tot i que en aquesta festa no ens hi van admetre, un nombrós grup de dones que ballava i xisclava a ritme de radiocasset en un racó de la vorera ens van fer senyals amb la mà perquè ens hi uníssim. Els nois, tan tímids ells, es van quedar enrere, però la Leyre, l'Iratxe i jo vam dansar sense complexos les cançons tradicionals del Holi que posaven per la ràdio. Van ser molt amables! Totes se'ns van acostar i mullant-se els dits de pasta de colors ens els passaven pel coll i la cara mentre ens desitjaven "Happy Holi". Després va venir la de la manguera i ens va deixar a totes ben xopes.
De tornada al barri, després d'uns quants encontres amb quitxalla local armada amb globus d'aigua, vam parar a la pastisseria Punjab Sweet House per aprovisionar-nos amb uns quants aperitius i dolços. Aquest va ser el nostre dinar: una samosa, una espècie de samosa groga força picant, una empanadilla dolça típica del Holi i una boleta taronja dolça deliciosa. Seh, haig de millorar amb els noms de les coses...
Després va ser el torn d'unes cervesetes al bar de la zona, i també ens vam atrevir amb el bhang, però no era tan potent com ens havia promès un noi que el va provar a la selvàtica regió de Goa. No ens va fer res! Però ens va alegrar el camí de tornada a casa. I just quan semblava que la festa arribava a la seva fi, una tamborinada ens va fer treure el nas en els baixos d'una propietat privada de davant de casa nostra. Altra vegada els organitzadors ens van fer gestos perquè ens hi uníssim sense dubtar. I això vam fer! Es tractava d'una festa d'aniversari que feien coincidir amb la diada de Holi. Tenien piscines inflables, escenari amb equip de música discotequero, un grup de percussió on anaven vestits de taronja i tocaven instruments tradicionals, barra lliure... i una instal·lació d'aspersors que regava els assistents de tant en tant. Imagineu-vos-ho: un munt d'indis ja força cuits amb la litrona a la mà ballant sota la pluja al so dels tambors. Brutal! No m'estranya que després el Jose i a mi ens fessin mal les cames...
Eren quarts de cinc quan vam tornar al pis exhausts però feliços. Tocava dutxa per intentar treure'ns tota la pasta de colors del damunt, però per molt que freguessis la ronya no marxava. Avui encara tinc totes les ungles i parts del cos tenyides de blau i rosa! De totes maneres la intenció no era quedar impol·luts sinó decents per poder presentar-nos al restaurant Only Parathas per degustar, evidentment, unes parathas. Un final de festa ben merescut!
3 comentaris:
festa dels colors? ooooooooh!
sabeu que passa amb el picant? que enganxa, és com el tabac. Després no el pots deixar!!!
El Rushdie doncs a mí m'agrada. Però no tots els seus llibres. Es el tio al qui li van posar la sharia pels "Versos Satànics". Si trobes "Hijos de la medianoche", és com ciencia ficció, realsime màgic de la Índia o algo, crec que t'agradarà. I l'Arundhati Roy va escriure un llibre molt famòs que es deia "El deu de les petites coses". A mí m'agradava. Aquí acaba el meu coneixement de best-sellers indis!
Sobre la dificultat de rentar-se les mans a vegades...a Mèxic es van inventar un sistema bastant practic arrel de la farsa de la "grip" del 2010. Ara tothom va amb un petit bot de gel per la vida. Si en trobes per allà, és bastant pràctic. Te'l poses al bolso i el fas servir quan t'ofereixen menjar i llestos. Aquí hi ha superàvit de gel, te'n podem enviar un si vols jajaja.
Ja has après hindi? Quan ens l'ensenyes???
Per aprendre a regatejar us recomano el meu truc: sortiu al carrer amb pocs diners, en monedes de poc valor. Quan veieu algo que us agradi pregunteu el preu amb cara de no m'interessa, quan us diguin el preu mireu-vos consternats i comenceu a parlar a crits en castellà tipus "noooo! és molt car!" (jo ho faig en català, clar). Feu un drama. El tio us començarà a rebaixar el preu segur. Quan pagueu, feu cara de que cada cèntim us fa mal...és com a la vida de brian...i funciona. Però si comenceu el joc, ho heu de comprar, si no, al menys aquí, es considera de mal gust fer-li perdre el temps al venedor...
Aquí s'estila "demanar preu" quan compres vàries coses a un puesto del carrer. Si compres tres llibres a en total valen 70, tu mateixa mires al venedor, somrius i li dius algo així com "m'ho deixes en 50?" o, "en quant m'ho deixes?".
Regatejar en un altre idioma, deu ser com 100 punts més al joc de sobreviure les cultures...!Em trec el barret.
p.s. que guai que us convidessin a la festa religiosa!!!
altea
"El déu de les petites coses", quina gran història! Haig de buscar-me una llibrería decent ja, la de barri que bàsicament és un quadrat de 3x3 amb el venedor al mig i un munt de llibres polsegosos en piles que el rodegen fins al sostre no em serveix per passar-hi la tarda investigant autors...
Anna, aquesta festa del Holi m'ha recordat la "guerra guarra" que fem cada any amb l'esplai a les colònies: com el seu nom indica és una especie de gincama on els 5 grups competeixen fen probes per embrutar-se al màxim i al final fem una gran guerra on ens tirem bombardes de farina, pintura, fang, sabó, etc... i la foto final quedem + o - com esteu el Jose i tu a la foto!
jejeje, veig que us ho passeu molt bé, però no us deixeu timar o aviat no tindreu diners! heu d'aprendre ràpid a regatejar, sense vergonya!
Esperant nous articles teus (perquè més que comentaris escriuràs un llibre al final).
Molts petons de part de la familia!!! (avui és l'aniversari del Guillem)
Bet
Publica un comentari a l'entrada