L'última destinació del nostre viatge va ser Khajuraho. Van anar-hi en cotxe des de Orchha, quatre hores de viatge esquivant motos, camions, autobusos, carros tirats per vaques, traspassant poblets que no eren més que quatre barraques al voltant de la carretera i fins i tot pagant un peatge (aquest no era més que una barra metàl•lica recolzada en un camió que un indi aixecava amb una corda des de la seva garita). Una hora i pico abans d'arribar se'ns va fer de nit, i la cosa es va posar interessant, perquè en aquest país les carreteres no tenen llums, tots els cotxes van amb les llargues posades i sense seguir el seu carril: n'hi ha per matar-s'hi (o per emportar-te per davant un dels molts ciclistes o peatons que apareixien de la foscor de sobte uns metres davant del cotxe).
Ens vam allotjar al Sri Krishna Jungle Resort, un hotel format per un seguit de casetes rodejades de parterres que es troba a un quilòmetre i mig del grup occidental de temples. El regenta l'Arup, un indi molt amable i xerraire amant de la jardineria que de seguida es va posar a explicar-nos coses de l'hotel i de la vida tranquil•la que mena. Va ser ell qui ens va recomanar que al dia següent ens aixequéssim ben d'hora, és a dir a les 5:15 aproximadament, per poder veure els temples a la sortida de sol i amb la fresqueta del matí. I sí, sí, sembla mentida però ho vam aconseguir, a les 6 érem al recinte (vam trigar més del previst perquè vam errar el camí i perquè l'home de la taquilla ens va posar pegues per cobrar-nos la tarifa de resident).
Jo llavors ja no em trobava gaire bé, el mal de panxa era cada vegada més fort. Començava a patir una infecció d'estómac que ens duraria als dos tota una setmana (la primera a l'Índia, suposo que ja tocava després de dos mesos). Tant és així que vaig visitar com vaig poder el grup de temples occidental i ja. A les 8 tornàvem a l'hotel per passar el dia al llit amb febre i anant al lavabo cada dues hores.
I els temples? Bellísims! La llum de matí, la tranquil•litat de l'hora, el parc buit de gent, tot ajudava a gaudir al màxim dels temples. L'arquitectura d'aquests és singular, pròpia de l'època medieval hindú, però el que més sorprèn són les escultures. Aquestes són molt detallistes i cobreixen tots els racons, per dins i per fora. Genets muntats en elefants, déus-elefants que es contorsionen, dones que toquen i ballen, parelles en actitud amorosa, parelles directament gaudint del sexe... Tot molt naturalista però transmeten una homogènia sensació de serenitat, sense caure en les passions. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.
Ens vam allotjar al Sri Krishna Jungle Resort, un hotel format per un seguit de casetes rodejades de parterres que es troba a un quilòmetre i mig del grup occidental de temples. El regenta l'Arup, un indi molt amable i xerraire amant de la jardineria que de seguida es va posar a explicar-nos coses de l'hotel i de la vida tranquil•la que mena. Va ser ell qui ens va recomanar que al dia següent ens aixequéssim ben d'hora, és a dir a les 5:15 aproximadament, per poder veure els temples a la sortida de sol i amb la fresqueta del matí. I sí, sí, sembla mentida però ho vam aconseguir, a les 6 érem al recinte (vam trigar més del previst perquè vam errar el camí i perquè l'home de la taquilla ens va posar pegues per cobrar-nos la tarifa de resident).
Jo llavors ja no em trobava gaire bé, el mal de panxa era cada vegada més fort. Començava a patir una infecció d'estómac que ens duraria als dos tota una setmana (la primera a l'Índia, suposo que ja tocava després de dos mesos). Tant és així que vaig visitar com vaig poder el grup de temples occidental i ja. A les 8 tornàvem a l'hotel per passar el dia al llit amb febre i anant al lavabo cada dues hores.
I els temples? Bellísims! La llum de matí, la tranquil•litat de l'hora, el parc buit de gent, tot ajudava a gaudir al màxim dels temples. L'arquitectura d'aquests és singular, pròpia de l'època medieval hindú, però el que més sorprèn són les escultures. Aquestes són molt detallistes i cobreixen tots els racons, per dins i per fora. Genets muntats en elefants, déus-elefants que es contorsionen, dones que toquen i ballen, parelles en actitud amorosa, parelles directament gaudint del sexe... Tot molt naturalista però transmeten una homogènia sensació de serenitat, sense caure en les passions. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada