Com celebren el Janmashtami els marathis

Aquest divendres va ser la festa del Janmashtami, el naixement de Krishna com a octava encarnació de Vishnu. La festa comença a mitjanit del mateix dia (és llavors, el naixement), moment en que de sobte es van començar a sentir tambors i música per tot el veïnat. "Què passa?", ens vam preguntar el Jose i jo. Fins al dia següent no vam veure els missatges de "happy janmashtami!" al facebook. La música enllaunada va continuar tot el matí (com a tot arreu, hi ha gent que aprofita qualsevol celebració per posar els seus altaveus a tot drap i molestar a tot el barri), i va ser a casa la Shraddha que em van explicar la tradició: es veu que per tota la ciutat es pengen, ben elevats per sobre els carrers, pots de fang plens de sèrum de mantega (un producte derivat de la llet que aquí prenen com a refresc). Això representa la tradició que diu que Krishna, en la seva fase de nen entremaliat, es dedicava a trencar el pot de la mantega dels veïns. Per això, durant tot el dia, agrupacions de "castellers" recorren la ciutat muntats dalt de camions intentant trencar els recipients. I dic castellers perquè per arribar a l'altura a la que els pots estan penjats fan ni més ni menys que castells humans! Com nosaltres!

Com que el Jose treballava i després teníem ball, fins a mitja tarda no vam veure de què anava l'assumpte. És llavors que vam presenciar, al tranquil carrer de l'escola de ball, com un grup de nois, tots vestits amb samarretes taronges, intentava formar una torre sota l'atenta mirada dels veïns. Als nois se'ls veia poc decidits, i l'actitud passiva dels espectadors no ajudava. Allà hi faltava ambient! Finalment, després de diversos intents, van desistir. Mentrestant, jo els comparava mentalment amb els nostres castells, i m'esgarrifava de pensar què podia pensar si queia la torre perquè, tot i el que noi de més amunt duia casc, al carrer no hi havia massa de gent suficient per parar-li el cop. "Cada any se'n moren dos o tres", ens va dir el Damien, el nostre profe de ball, "El govern ha intentat prohibir-ho, però no se'n surt".

Més tard, recorrent Mohamed Ali Rd i a l'altura de Byculla, Lower Parel, etc., vam poder veure els veritables tinglados que es munten a cada cruïlla en motiu de la celebració, molts d'ells patrocinats pels partits polítics. Aquests ofereixen recompenses a l'agrupació que trenqui el pot, i això les atrau com mosques a la mel i fa que competeixin entre elles, fent-ho tot més emocionant. Imagineu-vos doncs, els carrers decorats amb llums i garlandes florejades i inundats de gent ballant i animant els castellers mentre des de les cases tiren aigua a la gent i des d'una tarima uns quants homes amb micros retransmeten el moment. Venien ganes de baixar del bus i unir-se a la festa!