Un cap de setmana a Ahmedabad (I)

El cap de setmana del 20 d'octubre vam passar-lo a Ahmedabad, una de les ciutats més grans i importants de l'estat del Gujarat. La data escollida no fou casual: ens trobàvem en ple festival de navratri o de les "nou nits", una festa en honor de la deessa Durga que es celebra amb especial fervor als estats del Gujarat i Maharashtra. Tan és així que els bitllets de tren anaven escassos i no va ser fins unes hores abans d'agafar-lo que vam saber que teníem lloc (bé, de fet només un de nosaltres, l'altre encara estava en llista d'espera, així que vam haver de compartir llitera i vam arribar a Ahmedabad destrossats i sense haver dormit gens).

Vam arribar a quarts de sis del matí i, tossuts com som, vam ignorar els cants de sirena dels "ricksheros" que ens esperaven davant de l'estació per endinsar-nos a peu al centre històric amb l'ajuda de la guia i, aquesta vegada sí, la tablet amb internet. Quin gran descobriment, això de dur un mapa virtual! Gràcies al GPS, podíem confirmar la nostra posició quan volguéssim, buscar restaurants, hotels... perquè sí, no teníem hotel, de fet bona part del matí la vam gastar en buscar-ne un a prop del centre de convencions on passaríem el vespre i que tampoc teníem molt clar on era. L'odissea ens va dur fins al recinte universitari de l'altra banda del riu, no sense abans fer una pausa per esmorzar i recuperar-nos en un hotel de luxe que vam trobar de camí.

El riu Sabarmati de bon matí.

Esmorzant fort per recuperar les forces.

Ja a la tarda, vam arribar-nos a l'ashram de Sabarmati, la comunitat que va fundar Gandhi i on va viure molts anys de la seva vida. L'ashram conté una exposició molt interessant sobre la vida que s'hi duia, les reflexions de Gandhi sobre aquesta i en general sobre totes aquelles accions polítiques que va emprendre per alliberar l'Índia del domini britànic. Vam trobar-hi a faltar una mica de revisionisme i que es mencionés la visió polèmica que avui dia es té del personatge a l'Índia a causa principalment d'haver permès la partició de l'Índia, però suposo que és comprensible que en un lloc que és un símbol nacional s'evitin certs temes espinosos. La resta de l'ashram no el vam poder visitar perquè es va fer fosc de seguida i no estava il·luminat  (molt habitual aquí a l'Índia).


S'acostava la nit i el recinte que l'ajuntament havia muntat al centre de convencions per celebrar navratri s'anava omplint de locals i algun que altre turista. Els locals anaven vestits amb les seves millors gales, la majoria de les dones i alguns dels homes duien el vestit tradicional i feia goig mirar-los ballar la garba, la dansa circular gujarati que es balla per navratri. N'hi havia una d'organitzada, amb guàrdies de seguretat i tot, que va arribar als 200 metres de diàmetre! Hi podia participar qui volgués, sempre que anés vestit amb les robes tradicionals. La música era en directe: un grup de percussió per marcar bé el ritme i diversos cantants van animar la festa ininterrompudament des de quarts de deu fins a la una que els ballarins van deixar de ballar esgotats i van realitzar una ofrena a la deessa que els havia observat tota l'estona des del centre de la rotllana.

A part d'aquesta gran garba comunitària, també vam poder assistir a un concurs de danses en el que diversos grups de noies i nois s'esforçaven davant d'un jurat format per personalitats de la vida gujarati. En aquest concurs tot comptava, des del disseny del vestit fins a l'originalitat de la coreografia, em va explicar la senyora gujarati que se'm va asseure a la dreta. Contenta de poder fer amistat amb algú tan exòtic com nosaltres, vam estar comentant els grups que anaven sortint. De tant en tant, preocupada, ens preguntava si ens ho estàvem passant bé. I tant!

Vam tornar a l'hotel rebentats però contents i plens de regals (el recinte tenia un mercat artesà). Havia estat un dia ben aprofitat!