El diumenge que vam passar a Ahmedabad el vam dedicar a les nombroses mesquites i pous esglaonats que amaga aquesta ciutat, totes elles petites perles arquitectòniques de les que vam gaudir tant com ens van deixar. M'explicaré: els horaris d'obertura, les festivitats locals, els ricksheros impacients per fer el viatge de tornada i un ramat de nens molt i molt pesats no ens van posar les coses fàcils. Però tot i així vam aprofitar força el dia.
De bon matí ens vam dirigir al barri vell. Era dia de mercat i ja esperàvem els carrers plens a vessar de gent i paradetes. El que no esperàvem era l'enorme cua que es dirigia cap a l'interior de l'antic fort que, per cert, estava tancat (tot i així no semblava que hi hagués molta cosa a veure). Nosaltres, que som curiosos de mena, de seguida ens hi vam apropar i, després d'uns minuts de mirar-nos amb curiositat, els locals ens van fer senyes perquè ens afegíssim a la cua que, segons ens van dir, era per fer les ofrenes pertinents a un "molt bon déu". Dit i fet: sabates fora i a fer cua, jo em sentia com si fos festa major i estiguéssim participant de les tradicions de la ciutat. Pel que fa al déu, va resultar ser una escultura pintada de negre suposem que de Durga, la deessa que es venera per Navratri. No la vam poder veure massa estona perquè hi havia bufetades per fer les ofrenes, però sí que vam acosta'ls-hi un parell de bitllets als sacerdots i a canvi ens van donar el "prasad" (menjar beneït) juntament amb un coco i un lliri d'aigua (símbols divins).
Segons la guia, per allí a prop hi havia un munt de monuments i mesquites molt antigues i valuoses, així que ens vam endinsar pels carrerons del barri a veure amb què ens creuàvem. Vam visitar la tomba de Ahmed Shah (a mi no m'hi van deixar entrar perquè sóc dona), la mesquita de Siddi Saiyad, del segle XVI, i la d'Ahmed Shah, molt més antiga i, en la meva opinió, bonica, potser per la tranquil·litat que s'hi respirava. La famosa Jami Masjid, en canvi, estava tancada. Tot i així, el millor no eren els monuments sinó passejar i empapar-se de l'ambient del barri. Vam aprofitar per anar de compres: espècies, estris de cuina, roba, joies... Com és costum aquí a l'Índia, cada carrer agrupava els comerciants d'un sector, igual que els gremis a l'edat mitjana.
 |
| Una de les moltes parades d'espècies del barri vell. |
 |
| Passejant pels carrerons d'Ahmedabad. |
 |
| La tomba d'Ahmed Shah. |
Una de les coses per la qual és famosa Ahmedabad i el Gujarat són els pous esglaonats (vav). El més visitat és el d'Adalaj, una meravella de l'arquitectura civil que data del 1500. Té quatre pisos d'altura i les parets i columnes totes ornamentades. Com que a dins s'hi està tranquil i fresquet i està rodejat per un parc, els locals hi van a passejar. Llàstima que es troba molt allunyat del centre, a uns 20 km. Això significa més de mitja hora de trajecte en rickshaw i mínim 200 rs d'anada.
Si no teniu temps o no us ve de gust anar tan lluny, nosaltres us recomanem el vav de Dada Harir, més cèntric i igual de bell sinó més. Es troba en una zona molt tranquil·la de la ciutat, tan tranquil·la de fet que els seus habitants no estan acostumats als turistes. Això va fer que un grup de marrecs se'ns enganxessin i ens esguerressin la visita. Tant insistents eren que no ens vam ni atrevir a treure la càmera de fotos. Per sort, de la mesquita que hi ha rere el pou en va sortir el responsable i els va foragitar a crits. Conscient de que tenia a les seves mans un parell de turistes agraïts, el simpàtic vellet ens va ensenyar tots els racons de la mesquita, taulat inclòs. Fins i tot va treure la seva col·lecció de monedes estrangeres amb l'esperança que li donéssim algun euro. I un euro no, però unes quantes rúpies de propina sí que van caure. S'ha de ser agraït i demostrar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada