Vet aquí el relat que l'Oleguer ha fet dels dies que va passar amb nosaltres:
Anar a l’Índia de vacances no és un lloc que estigui aquí al costat, és un viatge llarg i te n'adones de la distància que realment hi ha. Jo hi vaig anar una setmana completa, des del dia 9 de novembre fins al 18, amb l'excusa que l'Anna i el Jose estan vivint allà perquè si no segurament m’hagués quedat la mateixa setmana a casa sense fer res.
El viatge amb avió és dur. Ells et donen menjar (que no està gens malament per cert) i algo d'entreteniment mitjançant una petita pantalla davant del seient que et permet veure-hi pel•lícules o escoltar música. La pitjor part és a l'hora de dormir. A no ser que paguis un bitllet de primera classe, dormir a l'avió és un suplici.
Quan vaig arribar a l'aeroport de Mumbai de nom indescriptible, te n'adones de com són les coses de diferents a la resta d'Europa. Per exemple, de camí a casa de l'Anna veus pel carrer: tràfic intens i desordenat, munts de paradetes que venen coses, gent que dorm pel carrer, vaques (no gaires però n’hi ha), etc. El primer cop que veus tot això et sorprèn bastant.
La forma de conduir per Mumbai és increïble. No existeixen els carrils, les motos i els cotxes van pel carrer i si veuen que poden avançar perquè hi ha un espai s’hi posen i ja està. Tothom condueix amb una mà al volant i l'altra al clàxon. Però els conductors no s'estressen mai, són la mar de tranquils, si han de frenar perquè un tio passa pel mig del carrer, frenen, toquen el clàxon i continuen, i no es caguen en la mare de ningú com segurament passaria aquí.
A Mumbai he menjat molt bé. Molts plats són a base d’arrossos, pollastre, vedella, salses i espècies molt variades, etc. Els dies que vaig estar per allà vaig disfrutar de valent a l'hora de menjar. A més de ser molt més barat que menjar a Catalunya.
És una ciutat immensa, només cal veure les distàncies. Per anar a qualsevol lloc era obligat agafar sempre el tren i després un taxi o un rickshaw, i a l’arribar a casa cada dia acabaves bastant cansat de caminar. També vaig experimentar com és anar amb tren com si fos hora punta. Imagineu-vos anar a veure un Barça - Madrid i tornar amb metro; això doncs multiplicat per 2. A l'hora de baixar del tren el Jose em va haver d'estirar des de fora amb el braç amb totes les seves forces perquè si no ja no baixava fins al final de línia!!
Fins i tot un dia vam anar a veure una pel•lícula de Bollywood. No vaig entendre ni papa del que deien i es va fer bastant llarga (quasi 2 hores i mitja) però les musiques no estaven gens malament, les podrien posar a les discoteques d'aquí, seria divertit i tot.
Un dels últims dies vam visitar l’illa d'Elephanta, on els avantpassats van tallar a les roques petits palaus i diferents figures de déus. És un lloc bastant turístic on s'hi arriba amb 1 hora de viatge des del port de la ciutat.
Només he estat a una ciutat de tota l’Índia però ja he viscut com és el dia a dia allà i m'ha donat un altre punt de vista culturalment parlant de la vida que es fa a Mumbai.
Anar a l’Índia de vacances no és un lloc que estigui aquí al costat, és un viatge llarg i te n'adones de la distància que realment hi ha. Jo hi vaig anar una setmana completa, des del dia 9 de novembre fins al 18, amb l'excusa que l'Anna i el Jose estan vivint allà perquè si no segurament m’hagués quedat la mateixa setmana a casa sense fer res.
El viatge amb avió és dur. Ells et donen menjar (que no està gens malament per cert) i algo d'entreteniment mitjançant una petita pantalla davant del seient que et permet veure-hi pel•lícules o escoltar música. La pitjor part és a l'hora de dormir. A no ser que paguis un bitllet de primera classe, dormir a l'avió és un suplici.
Quan vaig arribar a l'aeroport de Mumbai de nom indescriptible, te n'adones de com són les coses de diferents a la resta d'Europa. Per exemple, de camí a casa de l'Anna veus pel carrer: tràfic intens i desordenat, munts de paradetes que venen coses, gent que dorm pel carrer, vaques (no gaires però n’hi ha), etc. El primer cop que veus tot això et sorprèn bastant.
La forma de conduir per Mumbai és increïble. No existeixen els carrils, les motos i els cotxes van pel carrer i si veuen que poden avançar perquè hi ha un espai s’hi posen i ja està. Tothom condueix amb una mà al volant i l'altra al clàxon. Però els conductors no s'estressen mai, són la mar de tranquils, si han de frenar perquè un tio passa pel mig del carrer, frenen, toquen el clàxon i continuen, i no es caguen en la mare de ningú com segurament passaria aquí.A Mumbai he menjat molt bé. Molts plats són a base d’arrossos, pollastre, vedella, salses i espècies molt variades, etc. Els dies que vaig estar per allà vaig disfrutar de valent a l'hora de menjar. A més de ser molt més barat que menjar a Catalunya.
És una ciutat immensa, només cal veure les distàncies. Per anar a qualsevol lloc era obligat agafar sempre el tren i després un taxi o un rickshaw, i a l’arribar a casa cada dia acabaves bastant cansat de caminar. També vaig experimentar com és anar amb tren com si fos hora punta. Imagineu-vos anar a veure un Barça - Madrid i tornar amb metro; això doncs multiplicat per 2. A l'hora de baixar del tren el Jose em va haver d'estirar des de fora amb el braç amb totes les seves forces perquè si no ja no baixava fins al final de línia!!
Fins i tot un dia vam anar a veure una pel•lícula de Bollywood. No vaig entendre ni papa del que deien i es va fer bastant llarga (quasi 2 hores i mitja) però les musiques no estaven gens malament, les podrien posar a les discoteques d'aquí, seria divertit i tot.
Un dels últims dies vam visitar l’illa d'Elephanta, on els avantpassats van tallar a les roques petits palaus i diferents figures de déus. És un lloc bastant turístic on s'hi arriba amb 1 hora de viatge des del port de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada