Avui he anat per primera vegada a classe d'hindi a casa la Sukeshi. La Sukeshi és una amiga de la nostra landlady, és professora de sànscrit i viu dos carrers més enllà del nostre, a 15th Rd. Com que no entenia les instruccions que em donava per telèfon, la seva filla m'ha vingut a buscar, i així he conegut la Shraddha [shotdra'ha, crec]. Viuen les dues soles a casa, cosa que, com elles mateixes han puntualitzat, no és gaire corrent ja que la unitat familiar habitual aquí és el que es coneix en anglès com joint family. La Sharddha també té un germà que viu a Califòrnia i que vindrà aviat a l'Índia per casar-se.
Només entrar a la casa m'he tret les sabates i les he deixat a l'entrada, malgrat que elles insistien en que no calia. De seguida la Shraddha m'ha portat un got d'aigua, i assegudes al sofà, la Sukeshi i jo ens hem inspeccionat mútuament, com si diguéssim. Li he explicat d'on era, quan feia que havia arribat a l'Índia i com d'important creia que era aprendre hindi. Ella al seu torn s'ha interessat per Espanya (es veu que el seu fill hi vol anar de viatge de noces), m'ha dit que a la seva filla li agradaria molt aprendre espanyol i que si jo li feia de professora ella em faria les classes gratis. Tracte fet!
I hem començat la classe. Primer m'ha ensenyat el nom d'algunes verdures i hortalisses, i jo en prenia nota en la forma transcrita. Per exemple, patata és aloo, col és gobi i llenties, dal. Després m'ha escrit totes les vocals i com es pronunciaven. En tenen 12, algunes de llargues, d'altres de curtes, també una neutra i un parell de misterioses que es pronuncien [am] (el famós Ommmmm!) i [a'ha]. El deures per divendres són saber-me-les de memòria.
Quan ja hem donat la classe per acabada i ja em disposava a posar-me les sabates, la Sukeshi m'ha preguntat si volia un te. Oh i tant! Ja feia dies que intentava provar el famós chai, un te que es serveix amb llet i especiat, en aquest cas, amb gingebre. Estava boníssim! Me l'han servit amb unes pastes fregides i lleugerament picants. Ha sigut llavors quan, més relaxades, hem xerrat sobre totes aquelles coses que m'intriguen de l'Índia. Per exemple, m'han explicat que són jainistes, una religió on es segueix de manera molt estricta el precepte de la no violència. Tant, que fins i tot el fet d'engegar el ventilador no està ben vist, perquè pots matar algun bacteri! Davant la meva incredulitat, però, la Sukeshi ha puntualitzat somrient que no sempre eren capaços de complir amb aquestes normes tan severes, i que evidentment engegaven el ventilador quan feia falta, i fins i tot ella matava algun mosquit especialment emprenyador de tant en tant. Ser jainista també comporta, per suposat, ser vegetarià, inclosos els ous a no ser que es trobin a la massa d'algun pastís, per exemple. Tampoc veuen alcohol, però en canvi en una visita a Califòrnia la mare va provar el vi dolç. Diu que no li va agradar gens!
Em fa molta il·lusió haver travat amistat amb aquesta família, gràcies a ells podré començar a integrar-me una mica millor. Ja m'han dit que per qualsevol cosa les truqui que casa seva és casa meva i que un cap de setmana hi hem d'anar a dinar amb el meu "marit"! Serà divertit!
Només entrar a la casa m'he tret les sabates i les he deixat a l'entrada, malgrat que elles insistien en que no calia. De seguida la Shraddha m'ha portat un got d'aigua, i assegudes al sofà, la Sukeshi i jo ens hem inspeccionat mútuament, com si diguéssim. Li he explicat d'on era, quan feia que havia arribat a l'Índia i com d'important creia que era aprendre hindi. Ella al seu torn s'ha interessat per Espanya (es veu que el seu fill hi vol anar de viatge de noces), m'ha dit que a la seva filla li agradaria molt aprendre espanyol i que si jo li feia de professora ella em faria les classes gratis. Tracte fet!
I hem començat la classe. Primer m'ha ensenyat el nom d'algunes verdures i hortalisses, i jo en prenia nota en la forma transcrita. Per exemple, patata és aloo, col és gobi i llenties, dal. Després m'ha escrit totes les vocals i com es pronunciaven. En tenen 12, algunes de llargues, d'altres de curtes, també una neutra i un parell de misterioses que es pronuncien [am] (el famós Ommmmm!) i [a'ha]. El deures per divendres són saber-me-les de memòria.
Quan ja hem donat la classe per acabada i ja em disposava a posar-me les sabates, la Sukeshi m'ha preguntat si volia un te. Oh i tant! Ja feia dies que intentava provar el famós chai, un te que es serveix amb llet i especiat, en aquest cas, amb gingebre. Estava boníssim! Me l'han servit amb unes pastes fregides i lleugerament picants. Ha sigut llavors quan, més relaxades, hem xerrat sobre totes aquelles coses que m'intriguen de l'Índia. Per exemple, m'han explicat que són jainistes, una religió on es segueix de manera molt estricta el precepte de la no violència. Tant, que fins i tot el fet d'engegar el ventilador no està ben vist, perquè pots matar algun bacteri! Davant la meva incredulitat, però, la Sukeshi ha puntualitzat somrient que no sempre eren capaços de complir amb aquestes normes tan severes, i que evidentment engegaven el ventilador quan feia falta, i fins i tot ella matava algun mosquit especialment emprenyador de tant en tant. Ser jainista també comporta, per suposat, ser vegetarià, inclosos els ous a no ser que es trobin a la massa d'algun pastís, per exemple. Tampoc veuen alcohol, però en canvi en una visita a Califòrnia la mare va provar el vi dolç. Diu que no li va agradar gens!
Em fa molta il·lusió haver travat amistat amb aquesta família, gràcies a ells podré començar a integrar-me una mica millor. Ja m'han dit que per qualsevol cosa les truqui que casa seva és casa meva i que un cap de setmana hi hem d'anar a dinar amb el meu "marit"! Serà divertit!
